El jaciment arqueològic de Ca n'Oriol és un dels més importants de Rubí. Unes excavacions efectuades als primers anys del present segle van demostrar que s'hi ubicava una destacada vil·la romana.
En aquesta entrada farem esment de tres monedes d'època romana, dos de les quals es conserven en una col·lecció particular i una altra al Museu de Rubí. Són denaris, és a dir, de plata, encara que una és una falsificació de la mateixa època romana.
Comencem, doncs, per comentar aquesta moneda falsa antiga. És un serratus, és a dir, una moneda que en època de la seva circulació, fou "serrada" a les vores per l'administraciò romana per comprovar si l'interior era de plata. I, efectivament, el cos és de bronze i fou recobert d'una làmina d'argent que encara es conserva en bona part. Aquesta moneda va ser trobada pel rubinenc Bartomeu Cucurull.
A l’anvers podem veure el cap de Júpiter amb corona de llorer que mira a la dreta, amb les lletres SC que signifiquen Senatus Consulto, és a dir, “amb el permís del Senat”, que donava l’autorització per encunyar la moneda. El revers està ocupat per una quàdriga conduïda per la deessa Victòria que porta una corona i una palma, i a la vegada també les regnes del carruatge, i a l’exergo (és a dir, a sota), la llegenda Q(uintus) ANTO(nius) BALB(us) PR(aetor), és a dir, “Quint Antoni Balb, pretor”. Les dues últimes lletres no es poden veure en aquest exemplar, a causa del serrat de la peça. Pertany a les encunyacions d’un dels magistrats monetals (encarregats de l'encunyació de les monedes a la República romana) del 82 aC, el pretor de Sardenya Q. Antoni Balb, partidari de C.Mari i, per tant, oposat al dictador L. Corneli Sul·la. Balb seria assassinat per L. Marci Filip, legat de Sul·la, el mateix 82 aC.
Per encunyar
aquestes monedes es va utilitzar la plata dels temples amb permís de la facció
senatorial que recolzava Mari, i així, ens trobem davant d’una de les primeres
emissions de la facció contrària a Sul·la.
La segona, precisament
de la gens Mària, es va trobar en uns terrenys propers al bosc i pertany
actualment a una col·lecció particular.
A l’anvers ens
trobem amb el cap de la deessa Ceres (de l’agricultura) amb una corona
d’espigues, amb la llegenda C APIT
CXXVIIII, i al revers, el mateix numeral (una marca d’encunyació) a la part
superior, mentre que al centre hi figura una junta de bous amb un camperol que
la guia; a sota, la llegenda C(aius) MARI(us) C(ai) F(ilius), és a dir,
“Caius Mari, fill de Caius”, i a la part inferior hi ha les lletres SC. Aquesta representació podria fer
referència a la fundació mítica de Roma, ja que segons la tradició, una junta
de bous llaurava els límits del pomerium (límits)de la ciutat que s’anava a fundar, en aquest cas, Roma. El nom del magistrat
monetal és Cai Mari Capitó, fill de Cai
A les webs http://www.wildwinds.com/coins/rsc/maria/i.html
i http://www.denarios.org/republica/
figuren monedes quasi idèntiques a la trobada a Ca n’Oriol i estan datades al 81 aC, època de la dictadura
de L. Corneli Sul·la a Roma.
Curiosament, el prenom i el nom del magistrat monetal són iguals que el del
màxim rival de Sul·la, C. Mari, que va morir el 86 aC) i podria haver pertangut a la mateixa família.
Les dues monedes,
la primera del 82 i la segona del 81 aC, són immediatament prèvies a l’època de
les guerres entre els partidaris de Sul·la i els de Mari, que a Hispània van
donar lloc a la guerra sertoriana (81-72 aC). En aquesta època es troben a sòl
hispànic moltes peces a causa d’aquest conflicte, moltes de les quals pertanyen
a la categoria de denaris serrati.
Finalitzem amb l'esment de la tercera moneda, un altre denari encunyat en època de l'emperador Tiberi (que regnà entre el 14 i el 37 dC) i que es va trobar en una vinya situada entrer el camí vell que portava a la masia i el de Can Sant Joan. Ara forma part d'una col·lecció particular. A l'anvers figura el cap del cèsar Tiberi amb la llegenda TI(berius) CAESAR DIVI(ni) AVG(usti) F(ilius) AVGVSTVS, és a dir, "Tiberi Cèsar August, fill del Diví August" (August va ser el primer emperador, que va nomenar Tiberi successor de l'imperi en casar-lo amb la seva filla Júlia). Al revers hi ha una representació de Lívia, la mare de Tiberi, amb la llegenda PONTIF(ex) MAXIM(us), és a dir, "Màxim pontífex", que era un dels títols que adquiren els emperadors, en assumir les càrregues pontificals tradicionals de Roma.
Aquest denari, que amb tota certesa fou encunyat a la ciutat de Lugdunum (actual Lyon), forma part dels anomenats "penny", és a dir, la mateixa moneda a la qual es va referir Jesucrist quan va dir: "Doneu al cèsar el que és del cèsar i a Déu el que és de Déu". Jesús, com se sap, va exercir el seu magisteri en època del cèsar Tiberi.
Felicitats, un bon article, ben exposat i documentat!
ResponEliminaGràcies.
Elimina