dijous, 27 de setembre del 2018

Ràdio Barcelona i la rierada de Rubí

En aquests dies que commemorem, com cada any, la catàstrofe que va suposar la rierada de Rubí, amb més de 250 persones mortes a la vila, cal recordar l'onada de solidaritat que va arribar a la nostra població procedent de tota Catalunya i de tota Espanya, mercès a la gran labor i entusiasme del locutor radiofònic Joaquín Soler Serrano.

Joaquin Soler. Foto http://fundacionjoaquinsolerserrano.es

A Rubí, el dia 26 de setembre de 1962, hi havia poquíssims mitjans materials per afrontar la tragèdia de la nit anterior: cap centre mèdic preparat ni ambulàncies, poquíssims empleats municipals i cap pla de protecció civil. Es podria dir que mancava de tot, excepte molta gent disposada a ajudar.

El dia després: recuperant un camió entre el fang. Foto: Sáez Guerrero

Per a més "inri", aquell dia el governador civil de Barcelona (Matías Vega) i l'alcalde de Barcelona (Josep Maria de Porcioles) es trobaven a Madrid. I és que les notícies no havien arribat encara a les institucions i a l'administració. Però els periodistes de Ràdio Barcelona sí que es varen assabentar de la recent tragèdia i es convertiren en els grans protagonistes de l'acció solidària que va tenir lloc aquella jornada. Ells van donar el primer crit d'alarma ivaren informar continuament sobre el tema, deixant de banda la programació habitual. Fou el locutor Joaquín Soler Serrano, com hem apuntat a l'inici, qui va liderar la campanya a través de les ondes. A més de cobrir tots els detalls dels esdeveniments, va posar-se en contacte amb els bombers i la Creu Roja i va coordinar l'enviament d'equips mòbils als municipis afectats.



Una gran quantitat de persones va respondre a la crida del locutor i va començar a aportar aliments, diners, medicaments, roba... Fins i tot l'alcalde de Rubí, Miquel Rufé, va demanar a Joaquín Soler productes bàsics com pa, llanternes, roba...

A Barcelona, la seu de Ràdio Barcelona, al carrer de Casp, va quedar col·lapsada a causa de l'ajuda de la gent. La crida va arribar també a la resta de Catalunya i a tot l'estat espanyol. A les 7 de la tarda del dia 26 varen sortir 32 camions i automòbils cap a Terrassa, i poc després 20 camions d'ajuda humanitària enfilaven cap a Rubí. Finalment, fins i tot va sobrar menjar...

Un cop satisfetes les necessitats bàsiques, Ràdio Barcelona va obrir una subscripció a fi de recollir diners: en 5 dies van aconseguir recaptar 30 milions de pessetes, una xifra considerable en aquella època.

La solidaritat de tota Catalunya i de la resta d'Espanya, tal com resa el monument commemoratiu que hi ha a Rubí, va aconseguir, si no curar la gran ferida que va suposar la tragèdia, sí aportar una gran ajuda als supervivents.

El setembre de 2012, coincidint amb el 50è aniversari de la rierada, Joaquín Soler Serrano (mort el 2010) fou homenatjat pòstumanent de manera institucional a Rubí i a Terrassa li fou dedicat un monòlit.

Homenatge el setembre de 2012 a Joaquín Soler Serrano. Font: arec.es

Algú ha suggerit que a Rubí fora bo que li haguessin dedicat un carrer.

Nota: la informació ha estat extreta bàsicament de l'article de Ramon Batalla aparegut al Butlletí núm. 58 del GCMR-CER, dedicat a la rierada de Rubí.

dimecres, 12 de setembre del 2018

13 de setembre de 1918: arriba el tren a Rubí

El dia 13 de setembre de 1918, ara fa exactament 100 anys, arribava el primer ferrocarril a Rubí. En aquesta entrada farem una somera descripció dels esdeveniments que van tenir lloc aquell dia històric, en què la vila es va vestir de festa.

Ja abans, i a iniciativa de l'Ajuntament de Rubí, s'havia creat una Junta de Festes i Atracció de Forasters, que abraçava els representants de l'administració municipal, de la parròquia,  i de diverses empreses, bancs, centres culturals, etc, etc. La vila era molt conscient de la importància de l'arribada del tren i que a partir d'aleshores res seria com abans.


La suma de despeses resultat de totes les activitats efectuades els dies 13, 14 i 15 de setembre va ascendir a 11.344,68 ptes. La quantitat fou coberta en la seva major part per empreses i particulars i l'Ajuntament només hi aportà 669,91 ptes. A l'article de Miquel Rufé "La Junta de Festes i Atracció de Forasters de Rubí", publicat al Butlletí núm. 37 del GCMR-CER, podeu veure el desglossament de les despeses.

El dia 13, que és el que detallarem en aquesta entrada, fou el primer i el més important. Al matí les bandes de música tocaren una diana i a les 11.10 va arribar un comboi de vagons Brill procedent de Barcelona amb un seguit d'autoritats, periodistes i polítics. Cal destacar-ne Frederick Pearson, fill del malograt enginyer nordamericà mort dos anys abans a causa de l'enfonsament del vaixell Lusitania, on viatjava, i que fou el gran impulsor de la línia ferroviària del Vallès; el tinent d'alcalde de Barcelona, Marià Martí; el cap de la Guàrdia Urbana, Manuel Ribé; el gerent dels tramvies de la ciutat comtal, Marià de Foronda; alguns enginyers de la companyia de ferrocarrils, i el governador civil de Barelona, Carlos González Rothwos. Foren rebuts per les bandes de música i per l'alcalde de Rubí, Francesc Estrada, acompayat dels seus regidors. Tot seguit la comitiva es va dirigir a l'Ajuntament, que, per cert, es situava on ara es troba la sabateria Bendranas, on es va fer "un vi d'honor" i diversos parlaments.

Arribada de les autoritats a Rubí. Foto Josep Branguli/Arxiu Nacional de Catalunya

Posteriorment es dirigiren a l'església de Sant Pere on escoltaren un Te Deum, a càrrec de l'Orfeó de Rubí. A les 13.30 es celebrà un banquet al Teatre-Cafè Domènech on, per cert, si llegiu l'article d'Eduard Puigventós al Butlletí núm. 70, recentment publicat, diversos comensals es varen intoxicar i fins i tot un reconegut periodista assistent als actes va morir dies després. A les 5 de la tarda el fill del Dr. Pearson, acompanyat de les autoritats i de la gent congregada a l'acte, va descobrir la placa dedicada al seu pare a la plaça "del Progrès" i que a partir d'aleshores s'anomenaria "del Dr. Pearson" (la placa resava "Plassa del doctor F. A. Pearson"). Posteriorment es va col·locar la primera pedra d'un monument que s'havia d'aixecar en aquest espai públic en honor a l'enginyer nordamericà, però que mai es va arribar a fer.

Descobriment de la placa dedicada al Dr. Pearson. Foto J. Branguli/ANC

A un quart de sis de la tarda, totes les autoritats que havien vingut van abandonar la vila, però la festa va continuar. A les sis, a la plaça de l'Aurora (actual d'Anselm Clavé) es va celebrar un concert de la Banda Andresense i a les 10 de la nit, al Domènech es va representar l'obra de teatre Terra Baixa.

El Centre Democràtic Republicà i la Cambra Agrícola Oficial, les dues més importants entitats político-recreatives, també van programar activitats festives i balls. No podien ser menys!

A més cal dir que aquell dia, i també els dos següents, Rubí es va engalanar com si fos una gran Festa Major, amb guirnaldes, flors i banderes, i es van instal·lar als carrers 1.100 làmpàdes elèctriques.

Carrer engalanat. Foto J. Brangulí/ANC

 I és que la població va fer un pas de gegant amb l'arribada del tren.


dimecres, 5 de setembre del 2018

Aniversaris del tren, 1968 i 1993

Hem vist el passat cap de setmana, i dins de les festivitats de Sant Roc, com diverses activitats feien directa al·lusió al centenari de l'arribada del tren. De fet, encara no s'han acabat els actes commemoratius, ja que encara està oberta l'exposició sobre la història del ferrocarril a la nostra ciutat a l'Antiga Estació i el proper dia 13 de setembre comença la sèrie de xerrades sobre el tema que organitza el GCMR-CER, l'Ajuntament i els Ferrocarrils de la Generalitat.

Però també el 1968, concretament el 15 de setembre, varen tenir lloc celebracions. En aquell cas es tractava  del 50 aniversari de la instal·lació de la línia de tren. Tal i com ens explica Enric Escofet en un article del Butlletí núm. 70 del GCMR-CER, les festivitats van coincidir amb el VII Homenatge a la Vellesa sota el lema "Medio siglo de rápidas comunicaciones". Cinquanta-quatre persones grans van venir des de Sant Cugat a Rubí transportades en dos trens acabats d'estrenar i a l'estació es va fer una representació (com es va efectuar també el passat divendres) de la inauguració de 1918 amb la presència de les autoritats locals, els directius de la companyia i diverses entitats de Rubí, abans que vingués al tren commemoratiu dels 50 anys. Els carrers de la població es varen guarnir com si fos la Festa Major i durant aquell dia hi hagueren diverses activitats recreatives: sardanes, balls, partits de futbol i fons it tot tir al plat.

Celebració dels 50 anys de tren a Rubí. Foto Lluïsa Pernas

I ens anem cap al 75è aniversari, uns 25 anys després, el 1993. En aquella ocasió les activitats, sota el lema "Rubí, 75 anys a tot tren" varen estar organitzades per una comissió formada pel Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Masdisseny, l'Ajuntament i Josep Maria Roset.  El GCMR es va encarregar del muntatge d'una de les tres exposicions que s'inaugurarien el 10 de setembre, concretament la que s'ubicava a l'Aula Cultural de la Caixa de Terrassa, anomenada "L'arrribada del tren a Rubí". Aquí també es mostraven peces arqueològiques de Can Fatjó, ja que l'aniversari sempre coincideix amb el de les primeres intervencions a aquella zona (la construcció de la via provocà l'aparició de les restes antigues). Les altres mostres eren la d'artistes locals contemporanis al vestíbul de la nova estació, que s'inauguraria el dia 14, i la que tractava de la història de la construcció de les dues estacions, amb maquetes al·lusives als edificis i un trenet en miniatura aportat per Joan Aragay.

Exposició d'artistes local a l'estació nova. Foto David Segura

També tingueren lloc tres conferències: una de Pere Ysàs sobre el Rubí de principis del segle XX, una altra de Joan Manuel Tresserras sobre grups socials als anys 20 i finalment la de l'alcalde d'aquells anys, Miquel Llugany, sobre Rubí el 1993, el present i el futur.

Miquel Llugany pronunciant la seva xerrada. Foto D. Segura

I el culmen dels esdeveniments va ser la inauguració de la nova estació, el dia 14, amb l'assistència del president Jordi Pujol, l'alcalde Llugany i el conseller Josep Maria Culell, que també visitaren les exposicions.

J. Pujol, Llugany i J. M. Culell a la inauguració de l'estació. Foto D. Segura

Finalment, direm que el GCMR va editar un Butlletí especial, amb l'ajuda de l'Ajuntament, on es mostrava la història del tren a Rubí i es transcrivien les conferències esmentades. Va ser tot un model de col·laboració entre les entitats i l'Ajuntament.