dimarts, 25 d’agost del 2015

La col·lecció Roura

Als magatzems del Museu de Rubí reposa un conjunt de peces arqueològiques que tenen com a denominador comú el formar part de la col·lecció Roura.

Qui va ser Joan Roura? Aquest mestre d'obres rubinenc va néixer el 1882, i ja de jove va marxar a l'Argentina on es va especialitzar en la construcció de ciment armat. Després va tornar a Rubí on es va dedicar al seu ofici; entre les seves realitzacions cal destacar la construcció del local de la Joventut Nacionalista (actual Casal Popular) i la restauració de l'església de Sant Pere, el 1927.



La gran afició de la seva vida era l'arqueologia, a causa de les troballes que havia fet mentre treballava en la instal·lació de la via dels ferrocarrils al seu pas per Rubí, el 1918. La construcció de la via va provocar el tall del turó de Can Fatjó pel seu bell mig i aixó va fer que afloressin restes d'època ibèrica i romana. D'aquesta manera, Roura va començar a col·leccionar peces tant procedents de Can Fatjó, com d'altres llocs de l'estat espanyol (que potser adquiria en mercats a Barcelona). També possseïa diverses reproduccions, especialment d'objectes ibèrics,

Nansa de llàntia romana en forma d'esfinx,
 de la col·lecció Roura. Foto Pep Adelantado


També col·laborar amb arqueòlegs catalans de l'època, com Joan Colominas, al qual ajudà en les seves intervencions arqueològiques a Can Fatjó i el seu entorn.

Llàntia grega de la col·lecció Roura
Foto Pep Adelantado


Va participar activament en la creació del Museu de Rubí, el 1924, i el 1925 va descobir el forn iberoromà, a l'actual carrer de la Font de la Via,

El forn iberoromà de Can Fatjó, amb el fill del Joan,
en Pere Roura. Foto arxiu GCMR-CER


Actualment, tota la col·lecció de Roura està als magatzems del Museu de Rubí, Es tracta de ceràmica romana, vidre antic, amulets fàl·lics de bronze, exvots ibèrics d'Andalusia, anells, fíbules, ceràmica grega.... Malauradament per nosaltres no tenen valor històric, ja que no s'indicava la seva procedència (tret d'alguns objectes del Baix Aragó), però sí són una mostra de com rubinencs de principis del segle passat varen contribuir amb el seu esforç a recopilar restes del nostre passat. També és un exemple del col·leccionisme, tan arrelat a casa nostra, i que moltes vegades ha contribuït a la salvació de restes interessants de l'antigor.

Fusaioles ibèriques de la col·lecció Roura.
Foto Pep Adelantado


Podeu veure una selecció de peces de la col·lecció Roura publicades als Butlletins 59 i 61 del GCMR, per Jordi Font.


dissabte, 22 d’agost del 2015

L'important patrimoni modernista de Rubí

Rubí, com tantíssimes altres poblacions de Catalunya en menor o major grau, disposa d'un patrimoni arquitectònic vinculat al modernisme i als seus corrents relacionats, que cal protegir i del qual ens sentim orgullosos.

La nostra ciutat, a principis del segle passat, era un dels llocs d'estiueig de les classes benestants de Barcelona (com altres localitats actualment incloses a l'àrea metropolitana de la ciutat comtal), cosa que explica la profussió en aquestes poblacions de l'entorn barceloní, de cases i mansions que seguien les innovacions arquitectòniques de l'època. També cal ressaltar el paper dels emigrants que marxaren a les Amèriques a fer fortuna i que tornaren exitosos a la localitat d'origen.

Torre Riba, després Ezpeleta, actual Ateneu Municipal.
 Foto Jordi Vilalta

A Rubí tenim testimonis de les dues classes de comitents quant a la construcció de residències d'estil modernista. Per una banda, la torre Riba (després Ezpeleta i ara Ateneu Municipal, a l'igual que la casa anomenada "ca la Rosa", al mateix carrer de Xile, foren edificades el 1912 per manament de Climent Riba, un pagès de Rubí que havia marxat al país que ha donat nom al carrer i havia fet fortuna amb el comerç de guano. Molt a prop, a la mateixa via pública s'alça la torre Gaju, que també pren el nom d'un altre propietari de vinyes arruinat per la fil·loxera i que provà fortuna (amb èxit, com vegeu) més enllà de l'oceà Atlàntic. Al costat de la plaça del Domènech es troben les "cases d'en Rigol", del 1918, fetes construir per Pau Rigol, que havia viatjat a Argentina per fer de "paleta" i havia tornat enriquit.

Torre Gaju. Foto Jordi Vilalta

Per altra banda, està el cas de persones que no marxaren al continent americà, sinó que eren burgesos procedents, especialment, de Barcelona, com és el cas de Can Matarí o la casa Moritz (1920), en mig dels camps de l'entorn de Rubí (urbanització de Castellnou), que va pertànyer al conegut  cerveser d'origen alemany, o la torre Texidó (1923), a la plaça de Figueres, prop de la torre Riba i la torre Texidó, que era propietat de Vicenç Pérez, un baster barceloní que havia fet fortuna aprofitant la conjuntura de la I Guerra Mundial venent arnesos de cavall als combatents. I com oblidar-nos de la casa Ymbert (1918), prop de l'antiga estació i al costat de la plaça del Domènech, feta construir per Enric Ymbert, de Barcelona, un comerciant de fustes; o de les torres d'en Massana (1920), al passeig de les Torres, propietat dels Massana, uns empresaris de la construcció, o de la torre Bassas, a la Serreta, que era d'un tal Llopis i la seva muller, actors del Teatre Romea de Barcelona, que havien fet fortuna amb les seves actuacions...

Torre Bassas. Foto Jordi Vilalta

I així moltes altres  particulars amb detalls modernistes que podem trobar a qualsevol carrer de la ciutat que no estigui molt allunyat del centre, testimoni de certa classe mitjana a la primera meitat del segle passat.

Casa Ymbert. Foto Jordi Vilalta

Però l'edifici estrella del modernisme a Rubí són les Escoles Ribas, que foren bastides entre 1912 i 1916 gràcies al mecenatge dels germans Ribas, del Vapor Nou. És un testimoni de l'acció filantròpica de certs industrials envers els obrers de la seva fàbrica, ja que en un principi l'escola acolliria els fills i filles d'aquests. L'edifici és un enorme palau de l'educació i la cultura que encara està en ús com a centre educatiu i conform un dels principals actius que té la nostra ciutat com a patrimoni cultural, Precisament l'any proper es compleixen 100 anys de l'inici de les classes a les seves espaioses i innovadores aules.

Vista parcial de les Escoles Ribas. Foto de Josep Maria Pérez.

Ens podríem allargar molt en aquesta entrada descrivint tots els elements arquitectònics de Rubí pertanyents o influenciats pel modernisme. No obstant, no volem acabar sense dir que cal preservar totes aquestes joies que tenim a la nostra població, que tenim repartides en molts espais, i completament visibles per al gaudi dels vianants. No volem que acabin com la casa Llonch, al carrer de Terrassa, a prop de la runa total, i que també havia estat un exemple de residència modernista, o algunes de les torres d'en Massana, completament degradades.

Casa Llonch, el 2009. Vegeu el seu aspecte ruïnós.
Foto Jordi Vilalta


dissabte, 15 d’agost del 2015

Les entranyables botigues del Rubí d'abans, un patrimoni que cal conservar

Un aspecte del patrimoni cultural de Rubí que sempre s'ha deixat una mica de banda, però que gaudeix d'un gran interès per part de la gent que viu a la ciutat és de les velles botigues i establiments comercials que encara romanen en actiu i que conserven l'estructura bàsica de l'època en què varen obrir per primera vegada.

Si bé tenim coneixement de l'existència ja al segle XVI del mercat municipal i dels primers establiments comunals que oferien els seus serveis a Rubí, no és fins al segle XIX que es va donar permís per obrir botigues i altres locals per part d'agents privats. I així va nèixer la figura del "botiguer", tan arrelada al món cultural i social de casa nostra.

Hem de dir que a Rubí, després del carrer de Xercavins, fou a partir de 1879 (quan es va eixamplar) l'actual carrer de Maximí Fornés (antic carrer de San Buenaventura) la principal artèria comercial del poble, on es situaven les botigues més importants.

Bar Pàmpol, des de 1890. Foto Jordi Vilalta

De les primeres botigues, bars i tallers de Rubí, com el forn de cal Lleonart (carrer de la Creu), establert el 1820, o la farmàcia de cal Morros (al passeig de Francesc Macià, on ara hi ha les finques Vallhonrat), de 1846,  no queda res; només uns apunts a les publicacions dels estudiosos locals i certs records de la gent de Rubí més gran.

Impremta Casanovas. Foto Jordi Vilalta

Altres botigues com la pastisseria de can Morgades, de 1878, que molts vam conèixer en la nostra infància i adolescència, varen desaparèixer, malgrat el seu interès patrimonial, tancaren per sempre per donar lloc a altres negocis. Algunes altres han tancat, però es conserva l'edifici i algun element d'interès, com el forn Presas (fundat el 1881), amb una bonica reixa de ferro forjat amb aquest any, o la botiga de roba de cal Marxant Gras, al carrer de Maximí Fornés, amb elements modernistes. I també es dóna el cas de conservació de l'estructura bàsica, però amb funcions totalment diferents: l'exemple que ens ve al cap és el cal Fideuer (des de 1844), que ara allotja el bar Manantial, a la cantonada entre el carrer de Sant Cugat i l'avinguda de Barcelona.

Farmàcia Parrilla, Foto Jordi Vilalta

No obstant, hem de dir que encara resten dempeus i en funcionament força actiu alguns establiments ben entranyables i que sonserven l'estructura original de "botigues" o bars de poble. Cal destacar al nostre Rubí la farmàcia Parrilla (abans Feixas), al carrer de Xercavins, fundada el 1820, però renovada en estil modernista el 1920; el bar Pàmpol, creat el 1890, i la impremta Casanovas, fundada el 1906.

Forn Presas, des de 1881. Foto Jordi Vilalta

Què caldria fer perquè aquests establiments, que per a nosaltres són elements del nostre patrimoni cultural quotidià, no desapareixessin, al menys pel que fa a la seva estructura arquitectònica? Creiem que aquí té un paper fonamental l'administració pública, no només els agents privats, quant a una possible línia de subvencions que mirin a preservar aquests establiments.




dimecres, 12 d’agost del 2015

El Punt d'Informació Antiga Estació


El Punt d'Informació Antiga Estació, situat, com el seu nom indica, a l'antiga estació dels ferrocarrils catalans abans que el 1993 s'inaugurés la que ara presta els seus serveis, és un centre que depèn de l'Ajuntament de Rubí i és la continuació del que havia estat "la Botiga de Rubí", situada al carrer de Maximí Fornés fins al 2012. Entre els seus objectius està el reforçar la identitat i autoestima de Rubí "i projectar-la de portes enfora".

Antiga Estació. Font: www.rubiidentitat.cat

El 2014 va rebre el segell de qualitat SICTED (Sistema Integral de Qualitat Turística en Destinacions), un programa de l'Institut de Turisme d'Espanya i de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

De fet, el Punt d'Informació està adreçat, no només a la gent de Rubí, sinó també a qui es troba de passada per Rubí i vol conèixer la nostra població, Sembla ser que n'hi ha més dels que ens pensem: parents de persones que viuen a la ciutat, gent que ve per per treballar temporalment, intercanvis d'estudiants... No ens referim als típics turistes estrangers que més aviat es dirigeixen a Barcelona o a la platja, com és obvi.

Interior del Punt d'Informació. Foto www.rubitv.cat

A l'antiga estació, a part d'adquirir informació sobre el nostre patrimoni (fulletons, rutes de tipus històric o naturals...)  tothom pot comprar productes rubinencs:  llibres d'autors de la ciutat (per cert, també s'hi troba a la venda el nostre Butlletí), elements de papereria, samarretes, bosses, jocs, DVD,s sobre Rubí, imants, jocs de taula, figuretes antiestrés del simpàtic Bodum... tot sota el denominador comú de la seva relació amb la nostra identitat. De fet, sembla una de les típiques botigues que es poden veure a molts museus nostrans.

El Bodum que podeu comprar
 al Punt d'Informació

Es troba obert al públic de dilluns a divendres de 10 a 13.30 i de 16.45 a 20.15 h, i dissabtes de 10 a 13.30 h.

Nosaltres, com a entitat cultural interessada per a aquesta temàtica, creiem oportú col·laborar i aportar el nostre bagatge quant a coneixement del patrimoni local. Tots hem de fer pinya, tant els organismes públics, com tota la gent voluntària que s'associa en grups de treball.

diumenge, 9 d’agost del 2015

La mort de l'ermita de Sant Genís

Estem assistint, a poc a poc, i de manera inexorable, a la desaparició d'un dels elements del nostre patrimoni cultural: l'ermita de Sant Genís.

Està situada a la part occidental del nostre terme, entre el camí d'Ullastrell i el de ximelis, en direcció a la masia de Can Serrafossà, i al costat de les runes de l'antic castell de Rubí.

L'ermita els anys 40. Foto Arxiu Gavin.

Possiblement fou construïda, al segle XI, sobre les restes d'algun assentament d'origen romà (se n'han tobat vestigis d'aquesta època a les immediacions). Un document del 1079-1080 ens informa que Ramon, fill de Senuofred (senyor del castell de Rubí), va deixar a l'ermita, que era la capella castral de la fortalesa situada al seu costat, tres mancusos d'or com a testament. Als segles successius, molts prohoms de Rubí van deixar diners i terres a l'esglesiola com a última voluntat.

Any 2003. Foto Jordi Vilalta

El 1585 es va fer un retaule, del qual, al Museu de Rubí conservem una taula amb l'escena de la Circumcissió del Senyor.

També sabem que al segle XVIII l'ermita teni una campana i en fotos antiques podem veure com encara quedaven restes d'un petit campanar de cadireta.

Any 2010. www,poblesdecatalunya.cat

L'ermita estava dedicada en un principi a Sant Genís Escrivà, però els goigs o himnes religiosos que s'hi cantaven també feien esment de Sant Genís Comediant, com ens diu l'historiador local Eduard Puigventós.

 Any 2011. jessicadayannaruth.blogspot.com.es

La història de l'ermita ha estat accidentada. A la guerra del Francès, les tropes invasores van robar la campana. A la guerra civil del 1936-1939 va ser cremada i a partir d'aleshores la situació ha anat deteriorant-se cada vegada més.  Els anys 50 i 60 es va ensorrar la teulada, i a finals dels 60 es va trasllada la porta d'arc de mig punt, a la rectoria de Sant Pere de Rubí, on ara forma part de la seva porta d'accés. Amb la mort de Francesc Mitjans, de la desapareguda masia de Can Casanovas, situada al nord de l'església, a finals del segle passat, ja ningú se'n feu càrrec, Fins i tot, a principis d'aquest segle XXI, hi havia la idea d'urbanitzar la zona adjacent amb edificis de pisos de protecció oficial,

Any 2013. Foto Jordi Vilalta

Als últims anys ha anat caient el poc que quedava, com podeu veure a la seqüència de fotografies que acompanya aquesta entrada. El novembre de 2012 es va ensorrar una de les tres parets que restaven (la que tenia un contrafort), i aquest any, ja només queda dempeus part de la paret est, mig coberta per la vegetació.

Any 2015. Foto Jordi Vilalta

Un exemple de desídia envers el patrimoni local, per part dels agents públics i privats.


dimarts, 4 d’agost del 2015

El patrimoni religiós del Museu de Rubí

A Rubí podem comptar amb un interessant patrimoni d'art religiós, part del qual forma part de les col·leccions del Museu de Rubí.

Es tracta d'elements, sobre tot escultòrics, procedents de la parròquia de Sant Pere de la nostra ciutat. Quan es va crear el Museu, el 1924, una de les majors aportacions fou la d'aquestes obres d'art retirades del culte.

Taula d'altar del segle XVII

Cal destacar peces tan importants com les taules de l'altar barroc que es mostraven al culte a l'església fins a l'eixample de 1882-1884, obra Francesc i Jaume Rubí, de Moyà, de principis del segle XVII i que ara podeu contemplar a la capella del Santíssim. O també escultures de fusta policromada com una bonica talla de Sant Pere com a papa, del segle XVIII; la que representa Sant Josep amb el Nen Jesús, de la mateixa època; la de Sant Joan Evangelista, que reposava a l'antic Museu amb una corona pertanyent a un altre sant, i que pot pertànyer a un notable escultor basc del segle XVI, o la de Sant Pere que ara es troba ubicada al baptisteri de l'església de Sant Pere.

Sant Joan Evangelista. Segle XVI

També conserva el Museu algunes pintures sobre tela, com la que representa la Santíssiai Trinitat, amb una imatge de Crist amb tres cares i que recorda certes divinitats de la Índia (segle XVIII).

Santíssima Trinitat

No hem d'oblidar una peça tan important com la taula de la Circumcissió del Senyor, procedent de l'ermita de Sant Genís, del segle XVI. També sobre taula està la interessant col·lecció d'exvots dedicats a Sant Muç, de gran devoció a Rubí, i la que representa la processó dels "xatus" de Gràcia a l'ermita consagrada a aquell sant, del segle XIX.

Processó dels xatus, Taula del segle XIX.

No podem deixar d'esmentar obres en argent com una escultura de Sant Muç del segle XIX i una altra de la Mare de Déu del Roser, del XVIII. També, peces d'ús litúrgic en plata: un calze, un copó, un encenser amb la seva naveta...

I, finalment, entre molts altres objectes, ressaltem la butlla de la Confraria del Roser, un pergamí del segle XVI que constituiex una de les peces més importants i valuoses del patrimoni documental del Museu de Rubí.

Taula de la Circumcisió. Segle XVI.

Tot aquest llegat reposa ara als magatzems del Museu, repartits en diversos àmbits de la ciutat, i caldrà esperar a veure si en un futur una entesa entre la parròquia i el consistori es concreti en algun espai on els rubinencs i rubinenques puguin gaudir d'aquest conjunt que, no només és de la comunitat de creients, sinó que pertany al nostre patrimoni cultural i, per tant, és de tots.