dissabte, 27 de setembre del 2014

Cal protegir i recuperar les nostres masies

És obvi que, entre el conjunt d'elements patrimonials de Rubí, cal protegir també i de manera especial les nostres masies, com a elements ancestrals que forman part del nostre paisatge rural i de la nostra identitat. A tal respecte, l'Ajuntament de Rubí ha redactat un pla especial de masies en sòl no urbanitzable.

Can Calopa el 2010, on ja mostrava el seu estat lamentable.

No obstant, aquest document, que està pendent d'aprovació, ha rebut crítiques per part de la formació política independent Alternativa Ciutadana de Rubí (ACR), que consideren que és molt millorable. Així, volen actuacions concretes a masies com can Barceló (de fet, desapareguda), can Ramoneda, la masoveria de Sant Muç i can Roig (en estat molt degradat). També manifesten que masies pràcticament enrunades actualment com can Canyadell, can Guilera, can Riquer i can Pòlit, haurien d'estar incloses en el pla, al mateix nivell que can Calopa o can Roig. A més, reivindiquen la recuperació de l'ús agrari de moltes d'aquestes masies, aspecte que no està el suficientment contemplat en el pla municipal.

Això és l'únic que resta de la masia de can Pòlit, el 2014

Indiscutiblement, les masies de Rubí formen part del nostre llegat cultural més preuat i cal que el pla tiri endavant, però amb el consens ciutadà i de totes les formacions polítiques de Rubí. No hem de deixar que masies que formen part de la nostra història, on han viscut persones que han treballat la terra i han contribuit a forjar la nostra història rural, basada en l'esforç quotidià i la vinculació a la terra, es degradin i es transformin en runes. Algunes han sobreviscut mitjançant la seva reconversió en restaurants, o perquè continuen com a cases particulars, però altres semblen condemnades a una mort lenta i inexorable si no fem res entre administració i ciutadania.

La masia de can Roig també presenta un aspecte lamentable.



diumenge, 21 de setembre del 2014


L'ermita de Sant Muç, de mica en mica, recupera el seu esplendor i la seva dignitat

Els amants del patrimoni cultural de Rubí tenim motius per estar contents aquests dies: s'ha engegat la tercera fase de les obres de restauració i, per tant, de dignificació de la nostra ermita de sant Muç. Els treballs van començar el dia 15 i consisteixen en l'arranjament de la teulada de l'edifici. Està previst que aquestes obres d'allarguin fins desembre.

Foto de  RubíTV
Hem dit tercera fase, perquè se n'han fet ja dues. A la primera es va realitzar un micripilotatge per fonamentar les parets, i a la segona, es va col·locar una gran anella metàl·lica protectora al voltant de l'ermita per evitar el seu esfonsament.

El projecte és d'Enric Xercavins (soci nostre, per cert) i Miquel Gaju, i compta també amb la col·laboració de M. Àngels Jorba, persona molt vinculada a la Fundació del Museu de Rubí.

L'ermita de sant Muç és propietat del Bisbat de Terrassa, però les obres han estat finançades mercés a les aportacions de la parróquia de Sant Pere de Rubí, de l'Associació de Veïns de Sant Muç, i per devots i feligresos de l'ermita. L'Ajuntament ha col·laborat amb l'atorgament de la llicència d'obres.


Foto Joaquim Gracia

Diverses entitats culturals de Rubí, com l'Esbart Dansaire i el Foment de la Sardana, també han promogut aquestes obres mitjançant la recaptació de fons a través d'actuacions musicals en favor de l'ermita.

Encara manca una darrera i última fase: la restauració de les pintures i altres elements de l'interior del temple. Recordem que no fa molt temps es va començar a treballar en aquest aspecte.

Pintures de l'interior, segle XVIII, Font: Ajuntament de Rubí

Així, de mica en mica, mitjançant la col·laboració de les entitats i la parròquia de Sant Pere a través de col·lectes, aquest element patrimonial tan important per a la nostra història i també per la nostra cultura popular va ressuscitant de l'oblit i va adquirint la dignitat que es mereix.

dijous, 18 de setembre del 2014

75è Aniversari de la fi de la guerra civil a Rubí.

El 25 de gener de 1939, Rubí va caure en mans de l’exèrcit feixista comandat pel general Francisco Franco. El poble no va presentar gairebé resistència a les tropes ‘nacionals’, excepte alguns intercanvis de trets que van provocar tres o quatre víctimes mortals pel bàndol republicà i alguns obusos per atemorir la població i les tropes republicanes, que fugien en desbandada cap a l’exili.

Aquest és el tema central de l’article de l’historiador local Eduard Puigventós, que recull el Butlletí del Grup de Coŀlaboradors del Museu de Rubí-Centre d’Estudis Rubinencs (GCMR-CER) en la publicació del mes de juny. “He intentat fer un relat el més fefaent possible del què va passar durant aquells dies a Rubí”, explica Puigventós, que recull alguns testimonis orals amb qui va poder parlar fa alguns anys.

La publicació, dedicada en aquest número a la fi de la Guerra Civil, també incorpora un altre article molt interessant, en aquest cas de l’historiador rubinenc Ramon Batalla que parla d’un dels majors drames de la història del país: l’exili.

Batalla segueix la història d’11 rubinencs que, significats amb la causa republicana, van haver d’abandonar Catalunya i van anar a parar, com tants altres catalans, a Mèxic. Batalla aprofundeix en com aquestes persones intenten refer la seva vida en un nou país i com finalment alguns d’ells acaben decidint el retorn a Catalunya durant els anys 60. 

Per últim, també es recull un article sobre les restes romanes d’època republicana al voltant de la masia de Can Ramoneda. El Butlletí, que s’ha publicat amb el suport de l’Ajuntament. Es va presentar  al Castell de Rubí.


Una noticia que me parece muy interesante  para compartirla

http://www.diariderubi.com/noticia.php?i=1139

A la venta en el Racó del Llibre, Botiga de Rubí y otras librerias

dimarts, 16 de setembre del 2014

Es prepara la propera Caminada Nocturna

La propera caminada nocturna, "La Nocturna" està escalfant motors. Una de les activitats més multitudinàries a Rubí quant a participació ciutadana és el resultat de la unió de l'esforç de moltes entitats , entre elles el Grup de Col·laboradors del Museu i el Centre d'Estudis. Moltes altres, especialment, l'Escola de Sardanes Flor de Neu, el Centre Excursionista de Rubí, Rubí d'Arrel o CEPNA, que porten el pes de l'organització, constribeuixen a fer de la Caminada un event únic a Catalunya. No creiem que en cap lloc del nostre país s'organitzi una excursió, ni diurna ni nocturna, amb la varietat de punts d'interès amb què la nostra de Rubí ofereix als participants.


I no només això. Cal destacar-ne també la vessant solidària de l'activitat. Cada any es destina part de la quota d'inscripció a una entitat rubinenca que vetlla pels desfavorits. En el cas d'enguany serà el "Centre Compartir El Pinar", que pertany als Germans Maristes i que treballa amb infants i adolescents en situació de risc social al barri del Pinar.

S'ha recalcat per part de la comissió organitzadora que no es sobrepassi la quantitat de 700 participants, per raons de seguretat i de qualitat de la caminada. Per tant, els inscrits portaran un dorsal identificatiu a fi d'evitar la presència de gent que no ha fet efectiva la quota.

Pel que fa al Grup de Col·laboradors aquesta vegada la nostra aportació serà explica les runes de l'antiga masia de Can Pòlit, a càrrec del nostre soci Pere Bel.

Només serà un punt d'interès, a diferència d'anys anteriors. Ens hagués agradat també fer-nos càrrec de l'explicació d'un element arqueològic molt important i que està present a un dels tres itineraris d'aquest any: la torre d'origen romà de les Martines, però la polìtica que s'ha adoptat és un punt per entitat per així donar cabuda a totes les que fan possible l'èxit de l'activitat, potser la més important de la tardor rubinencs (llevat de la festa de Sant Galderic, clar està!).

Els itineraris de la Nocturna de 2014





dimarts, 9 de setembre del 2014

Les festes populars i la nostra història: l'exemple de Sant Roc

Aquest cap de setmana han tingut lloc a Rubí les festes de Sant Roc.

Un cop més la cultural popular ha estat la gran protagonista als carrers més cèntrics de la nostra població. Castellers, gegants, dimonis, grallers, la xerricada popular.... tots han tingut el seu lloc en aquesta festa que des de fa un grapat d'anys s'ha recuperat amb força, mercés sobretot a la profitosa feina de la Taula de Cultura Popular i Tradicional.

Castellers. Foto Jordi Font Altés.

A més, en aquesta edició ha aparegut un singular personatge: l'Hereu de Can Guilera, documentat al segle XVIII, que ha fet de nexe d'unió entre els diferents actes festius.

Com també en altres activitats culturals, com la diada de Sant Jordi, un element humà procedent del nostre llegat cultural, ha donat un cert caliu al fil discursiu de les festes.

És un fet molt nou el d'incloure aquest afegitó de caire històric, i ens congratula, ja que mostra com la cultura popular de carrer està estretament lligada a les arrels històriques, es a dir, com les nostres arrels es fan presents en l'acte festiu. No es pot entendre una cultura viva, actual, sense els seus precedents, i per això, cal dir-ho, cal un acte d'investigació, de preguntar-se prèviament: quin element seleccionem?, què pot donar lluïment a la festa i que tingui un caràcter històric, de pertinença? I aquí entren en joc les nostres entitats, així com els historiadors i les institucions dedicades a l'estudi de les nostres arrels, aquelles que ara, en ocasió de la festa, es volen mostrar, encara que en petites dosis.

Es tracta, doncs, d'una iniciativa que considerem positiva i una voluntat per part de la Taula de Cultura Popular i Tradicional de voler preservar aquest llegat que, en certa manera, ens fa partíceps d'una història que ens uneix.




dimecres, 3 de setembre del 2014

Més panells informatius?

A finals de l'any passat, l'Ajuntament de Rubí, amb la col·laboració de la Diputació de Barcelona, va instal·lar una vintena de panells informatius al costat de diversos elements de patrimoni cultural de la ciutat.

En cada panell hi ha una informació bastant exhaustiva i generalment ben documentada sobre què és cadascun d'aquests elements. També es pot llegir en diversos idiomes mercés a un codi QR.

Un representant de l'Ajuntament i un altre de la Diputació

Hem copsat una notícia a la televisió local on es diu que molt probablement el nostre consistori augmentarà el nombre d'aquestes panells. Aixó ha general una sèrie de protestes entre els lectors de la notícia on, en general, s'argumentava que potser hagués estat millor destinar més recursos a obres de manteniment de Rubí, com, per exemple, el desbroçament de moltes voreres.

Pensem que la iniciativa ha estat positiva, si bé, com tristament sol passar als últims anys, s'ha fet sense cap mena de consulta ni tan sols comunicació a entitats com la nostra, que ens dediquem a l'estudi de la història i el patrimoni.

Senyalització a l'ermita de Sant Muç

Potser entre tots haguéssim calibrat millor l'extensió i el format d'aquesta iniciativa. Per exemple, quan a disseny i materials (cerca d'empreses econòmiques), redacció de textos (que hauríem proporcionat nosaltres mateixos...), o la mateixa distribució dels panells.

Així, pensem que, pel que fa al patrimoni rural, s'ha descuidat bastant el tema de la senyalització. Si bé s'ha practicat a l'ermita de Sant Muç, Ca n'Oriol o el pont de Can Claverí, moltes masies d'interès i altres elements presents al camp de Rubí, podrien haver comptat amb algun tipus d'indicació, i no hagués fet falta una gran despesa, Simplement, per exemple, indicar que cert camí mena a una masia determinada (com és el cas del de can Roig... per posar un exemple entre molts d'altres).

Col·laboració de l'Ajuntament amb les entitats! Ho venim demanant sempre.... fa falta ara que ens escoltin.