diumenge, 29 de juliol del 2018

El bestiar a Rubí en època medieval

En aquesta entrada parlarem d'un tema no gaire conegut, però molt important: el bestiar a Rubí en època medieval. En aquelles remotes èpoques, en què quasi la totalitat de les nostres terres eren domini del castell de Rubí o bé del monestir de Sant Cugat del Vallès, l'existència d'animals que proveïssin de carn i llet, o bé que servissin com a força de treball per llaurar les terres era vital per a la subsistència de la població. Hem de tenir en compte, no obstant, que la dieta alimentícia es basava quasi totalment en el consum de pa i derivats dels cereals o llegums i que la carn es menjava en ocasions especials (festivitats).


Així, tenim constància (i em remeto al treball de l'estudiós Lluís Garcia al llibre El bestiar, de la quadra al taulell, Rubí, 2013) de cavalls per a la muntura de l'host del castell de Rubí. Per cert, tant el senyor del castell com l'abat del cenobi de Sant Cugat gravaven amb censos i impostos els animals domèstics dels pagesos que treballaven les seves terres.

Els cavalls medievals eren més petits que els actuals

Veiem, doncs, com els bous, que eren utilitzats per llaurar els camps, estaven sotmesos a un impost per parella d'aquestes bèsties que es deia bovatge. Pel que fa a ovelles i cabres, d'on s'extreia carn, llana, llet, formatge i, en ocasions, pell per fer pergamins, eren gravades amb el carnalatge. Les gallines, capons i pollastres tampoc s'escapaven d'aquests gravàmens.


 Ressenyem que els propietaris dels masos o alous, encara que sotmesos a la jurisdicció feudal del castell o del monestir de Sant Cugat, també podien vendre i comprar animals entre ells, com ens assenyala amb nombrosos exemples Lluís Garcia a l'estudi abans esmentat.


Finalment, al segle XV, quan el règim feudal ha havia estat abolit a la nostra població, el batlle reial de Catalunya va concedir la carnisseria de Rubí a Antoni Clapers, que després passaria a dependre directament del consell municipal (1448). Poc després, el 1454 s'hi instal·laria l'escorxador més antic que es té constància a Rubí.


dimarts, 24 de juliol del 2018

Josep Maria Roset, Creu de Sant Jordi

Dilluns 23 de juliol (i no, com és sempre habitual, a l'entorn de la festivitat de Sant Jordi per mor de la imposició del fatídic article 155) va rebre la Creu de Sant Jordi, entre altres entitats i personalitats, el nostre convilatà i prestigiós fotògraf Josep Maria Roset. Segons el text del guardó, l'ha merescuda, entre altres motius, pel "servei que ha fet a les generacions del futur en l'afany de preservar la memòria històrica com un dels fonaments de la vida col·lectiva".

Roset rebent el guardó de la mà del MH Quim Torra. Foto elmon.cat

I és que sense en Josep Maria Roset ara no tindríem aquesta quantitat d'imatges (que són també d'una magnífica qualitat artística) que ens mostren la història recent de Rubí, sobre tot pel que fa als anys de la Transició. Poques poblacions de Catalunya poden gaudir d'un tresor similar. Gràcies a ell, diverses publicacions i estudis sobre aquella època clau en el nostre esdevenir han comptat amb un suport fotogràfic que ha ajudat a comprendre el puls vital dels fets que marcaren aquells anys.

Roset acompanyat de fotografies seves. Font: Diari de Rubí

Nascut el 1932, de bon començament en Josep Maria va obrir un estudi fotogràfic a Rubí, però el 1959 va marxar a Madrid on va treballar a l'agència Europa Press. Aquí va oferir al món de les revistes gràfiques reportatges de gran prestigi com el de les noces del Xa de Pèrsia o el de la mort del doctor Gregorio Marañón.  De seguida, per causes polítiques, va haver de marxar de la "villa y corte" per establir-se a Rubí, d'on marxaria poc després a França per tornar ja a la nostra vila definitivament on muntaria un estudi propi.

Boda del xa de Pèrsia, revista Garbo

El 2014 va rebre un homenatge en forma de llibre, Tal com jo ho he vist, on es feia un repàs a la seva trajectòria vital i a la seva producció fotogràfica.


El 2015, juntament amb Ignasi Marroyo, va rebre el Premi Sant Jordi del GCMR-CER, com a reconeixement de la seva labor per Rubí, dins dels actes del Dia de la Terra.

Juntament, amb Marroyo, premi Sant Jordi 2015 del GCMR-CER.

I és que no hi ha cap dubte que Roset i Ignasi Marroyo, que ens va deixar fa poc i que també va rebre la Creu de Sant Jordi, són possiblement els millors fotògrafs rubinencs del segle XX, i a més, han deixat un llegat d'imatges que constitueixen una font magnífica per reconstruir la nostra història recent.

dimarts, 17 de juliol del 2018

Comellas, entre el franquisme i la democràcia municipal

Fa uns dies ens va deixar una persona clau en la història de la ciutat. Pere Comellas Rosés, nascut el 1923 a la masia de Can Cabanyes, és qui va protagonitzar l'interregne entre els mandats municipals franquistes i els democràtics a Rubí. Ens trobem en aquella època en què a l'estat espanyol, un cop mort Franco i celebrades les eleccions generals de 1977, es podia considerar "democràtic", però que convivia amb els ajuntaments encara franquistes, ja que les primeres eleccions municipals no es varen celebrar fins el 1979. Doncs bé, a Rubí aquest govern de transició va ser encapçalat per Comellas.

Pere Comellas. Fons Marroyo

Pere Comelles pertanyia a la família de masovers de Can Cabanyes, la qual cuidà de la casa pairal (possessió dels Llobateras) des de 1887 a 1974, en què s'enderrocà per donar pas a "Las Torres".

De tarannà conservador, però desvinculat totalment de les organitzacions franquistes pures i dures (si exceptuem el seu càrrec de president de la "Hermandad de Labradores", vinculada a la Central Nacional-Sindicalista), va ser regidor durant els mandats dels alcaldes Fortino i Rufé (els anomenats "catalanistes" pel poble). De fet, segons una entrevista que l'historiador local Jaume Parras li va fer el 2015, va ser regidor a contracor, sense ell voler-ho, ja que la política no era el seu objectiu vital en un principi. A més del seu càrrec a la "Hermandad", hem de dir que participà activament en juntes directives d'entitats com el Celler Cooperatiu (del qual va arribar a ser president durant un temps), el Casino Espanyol o la Societat de Sant Antoni Abat.

Comellas, a l'esquerra, amb la bandera de Sant Antoni Abat

Amb Manuel Murillo, l'últim alcalde franquista (i aquest, això sí, gens "catalanista"), fou tinent d'alcalde, més per amor a la vila que per conviccions polítiques. A més, Murillo, quan va dimitir, va anunciar que el seu successor seria Comellas, cosa que evidencia que no hi havia males relacions amb ell.

El nou ajuntament, en l'escut del qual fins al 31 de gener de 1978 encara figurava l'aliga franquista, però que també va saludar l'arribada del president Josep Tarradellas, va haver de gestionar la transició entre dictadura i democràcia a nivell municipal. Tot eren problemes: es produiren moltes dimissions i absències de regidors als plens, incapaços de poder solucionar las sotuacions derivades de la manca de places escolars (calia construir nous centres), de la conflictivitat laboral (tancament d'empreses, vagues, manifestacions...), de les demandes de llibertat política (com el cas Scala, que podria ser tema d'alguna altra entrada al blog), etc. I és que Rubí havia crescut excessivament i a més el país estava immers en una greu crisi econòmica.

Manifestació pel cas Scala. Font: "El Bullidor"

Des de les eleccions generals del 15 de juny de 1977 es va crear un organisme peculiar: la Comissió Municipal de Partits Polítics, que vetllava per la transició al règim democràtic i criticava constantment l'actuació de l'ajuntament, que, per altra banda no tenia recursos per poder tirar endavant i solucionar els problemes de la vila.

No obstant, cal dir que algunes coses es van fer: es va inaugurar l'"Hogar del Pensionista" (l'actual Casal de la Gent Gran), es revitalitzaren les festes del carrer de Sant Jaume, es va obrir un nou ambulatori al carrer de Pitàgoras, així com l'església de Santa Maria a Les Torres...

Quant a premsa local, al costat de la incombustible Rubricata, que des de 1949 era l'organ del "Movimiento" a nivell local, però que ara va anar adaptant-se als nous temps, sorgiren revistes més protestatàries i crítiques com El Bullidor (ja des de gener de 1977, encara en època de Murillo) i Endavant, que es feren ressó dels problemes de Rubí.

Un número de la publicació Endavant

Finalment varen tenir lloc les esperades eleccions municipals el 1979, que foren guanyades pel PSUC i tingueren com a resultat el nomenament de Miquel Llugany com a nou batlle. En un obrir i tancar d'ulls, sense cap cerimonial, l'alcaldia va passar de Comellas a un jove arquitecte de 26 anys compromès a portar Rubí per una via democràtica d'esquerres. Una nova etapa es va obrir per a la població.

Miquel Llugany el 1993. Foto David Segura.

dimarts, 10 de juliol del 2018

Frenar la degradació del nostre patrimoni, una tasca de tots

La formació política Alternativa d'Unitat Popular ha presentat una moció al ple de l'Ajuntament de Rubí en la qual denuncia la manca d'intervencions en elements del nostre patrimoni, tant cultural com natural, des que es va aprovar el Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, el 2004. També el 2008 l'empresa Arqueociència va elaborar un altre inventari, encara que el que té un valor més "oficial", podríem dir, és el primer que hem esmentat.

El catáleg de 2004 tenia com a intenció protegir el nostre patrimoni local d'acord a la llei 9/1993, de Patrimoni cultural català, i a tal efecte es varen fer unes fitxes dels principals elements que calia conservar per a les futures generacions.

Però fins ara, tal com comenten els companys i companyes de l'AUP, poca cosa s'ha fet, tret d'algunes intervencions puntuals i excavacions arqueològiques urbanes (senyalització d'ítems dins el casc urbà, vigilància d'obres...). I amb aixó no volem menyspreuar la tasca del dia a dia dels tècnics municipals de patrimoni, ja que conflueixen moltes circumstàncies que provoquen aquesta situació (manca de presssupostos o de cert interès polìtic en ocasions...).

Ressenyen a la seva moció molts elements degradats, però aquí només esmentarem alguns d'ells, bastant coneguts i que en la nostra opinió mereixen una ràpida intervenció abans que desapareguin totalment.

En primer lloc, ens agradaria un cop més tornar a denunciar l'estat lamentable de l'ermita de Sant Genís, que en el catàleg està inclosa en una fitxa de patrimoni arqueològic, la Q26 (la lletra Q abraça els ítems arqueològics), anomenada "Castell i ermita de Sant Genís". Cada vegada resta menys d'aquesta esglesiola datada al segle XI i de la qual provenen elements d'interès com la portalada reaprofitada a l'entrada de la rectoria de Sant Pere de Rubí o la taula del segle XVI que representa la Circumcisió, conservada al Museu de Rubí.

L'ermita de Sant Genís l'abril de 2017. Foto Jordi Vilalta

Pel que fa a masies, moltes ja han desaparegut, però al catàleg consta la de Can Calopa, documentada des del segle XIII, com a edifici a protegir, a la fitxa A11 (la lletra A designa els elements que requerixen protecció "ambiental"). Juntament amb el molí de guix adjacent, forma part del nostre patrimoni en perill de desaparició. Sobre la intervenció proposada al catàleg només trobem la paraula "conservació".

Masia de Can Calopa el juny de 2016. Foto Jordi Vilalta

Ja al mateix centre urbà de Rubí tenim el cas de Cal Corrons (a la fitxa A29 se l'anomena "Can Corrons"), amb la seva fassina. Les intervencions que es proposen són la de conservar els arbres i la portalada, que s'haurien d'integrar en el disseny d'una futura plaça o parc. Però veiem com a poc a poc el vell casal i la fassina resten cada vegada més abandonats i desprotegits.

Portalada de Cal Corrons. Foto Jordi Vilalta

Per últim esmentarem el cas de Cal Llonc, també al carrer de Terrassa, davant mateix del conjunt anterior. Es tracta d'un BCIL (és a dir, un Bé Cultural d'Interès Local), categoria de béns instaurada per la Llei 9/93 que són declarats d'aquesta manera per ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants (com és el cas de Rubí). Els altres ítems culturals que hem esmentat pertanyen a la categoria de BEI (Bens amb Elements d'Interès), que reuneixen valors històrics, artístics o ambientals, però que no serien tan "importants" com un BCIL. Bé, tornant a la casa Llonc, hem de dir que està datada entre finals del segle XIX i principis del XX i que és un bon exemple de residència senyorial d'aquella època. Segons la fitxa, la P21 (per cert, la lletra P vol dir "protecció total"), "s'ha de mantenir el jardí actual per tal de conservar les condicions de perspectiva necessàries per al gaudiment de l'edifici" i que "caldria instar al propietari al manteniment de l'edifici".

Cal Llonc l'agost de 2013. Foto Jordi Vilalta.

Hi ha moltíssims altres elements patrimonials a la ciutat que requereixen atenció per part de la nostra administració. S'està fent feina, però encara manca molt per assolir els objectius marcats pel catàleg. Creiem que una bona col·laboració entre Ajuntament i les entitats vinculades al patrimoni (Rubí d'Arrel, Grup de Col·laboradors, Centre d'Estudis...) pot ajudar a fer efectiva aquesta tasca. En això discrepem una mica dels companys i companyes de l'AUP, que en la seva moció defensen in fine la creació d'organismes municipals per a protegir el nostre patrimoni. Creiem que aquesta feina l'hem de fer entre tots: administradors i administrats.

dimecres, 4 de juliol del 2018

Els tres rellotges públics de Rubí

En Ramon Serra (de la rellotgeria La Puntual), que ara està a punt de jubilar-se després d'una meritòria carrera professional, és l'encarregat avui en dia del manteniment dels tres rellotges públics de la nostra ciutat: el de l'església de Sant Pere i el de l'Ajuntament de Rubí des de 1981, i el de les Escoles Ribas des de 2007.

Rellotge del campanar de Sant Pere.

El dia 29 de juny vam tenir ocasió de conéixer de la seva mà el funcionament del rellotge municipal de la casa de la Vila, instal·lat el 1925 a la que havia estat la casa pairal dels Rufé, però que a partir d'aquell any, després d'algunes reformes, seria el nou Ajuntament. I des de fa dos anys, per Sant Jordi i Sant Roc en Ramon també mostra els secrets de la maquinària del rellotge i el campanar de l'església parroquial. Aquest fou instal·lat el 1911 i, a l'igual que el de la casa consistorial, va ser fabricat per l'emprea Terraillon-Petitjean, amb seu a la població de Morez (regió del Jura, França). Eren els "Rolls Royce" dels rellotges en la seva època, com li agrada dir al Ramon i els dos que tenim a Rubí, el de l'església i el de l'Ajuntament, són de propietat municipal des dels seus inicis.
 
Rellotge de l'Ajuntament de Rubíl. Font: Diari de Rubí

El situat al campanar de Sant Pere segueix funcionant perfectament avui en dia. Està composat de tres campanes situades en una torre de ferro al punt més alt del cloquer, les quals, fabricades als anys 40 del segle XIX, ja existien abans de la instal·lació del rellotge. El 1993 es van fer obres de restauració i reparació al rellotge de Sant Pere i es va motoritzar el funcionament, ja que els tocs actualment són comandats des de la sagristia per un programador elèctric.

Ramon Serra i la maquinària del rellotge de l'església.

Pel que fa al de l'Ajuntament, que és una mica més senzill que el del campanar de l'església, en Ramon hi acudeix cada setmana a donar-li corda.

Finalment, també se'n cuida, com hem dit, del rellotge de les Escoles Ribas, que va ser instal·lat a la seva façana principal el 1915, quan s'estava construint l'edifici.

Rellotge de les Escoles Ribas

Són testimoni d'unes èpoques en què molta gent no disposava d'un rellotge propi i se'n refiaven de les hores que marcavan aquests esnginys instal·lats en llocs elevats d'edificis importants de la població. Un patrimoni que cal valorar, conservar i respectar, i que més, encara funciona i és útil.