dimarts, 10 de juliol de 2018

Frenar la degradació del nostre patrimoni, una tasca de tots

La formació política Alternativa d'Unitat Popular ha presentat una moció al ple de l'Ajuntament de Rubí en la qual denuncia la manca d'intervencions en elements del nostre patrimoni, tant cultural com natural, des que es va aprovar el Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí, el 2004. També el 2008 l'empresa Arqueociència va elaborar un altre inventari, encara que el que té un valor més "oficial", podríem dir, és el primer que hem esmentat.

El catáleg de 2004 tenia com a intenció protegir el nostre patrimoni local d'acord a la llei 9/1993, de Patrimoni cultural català, i a tal efecte es varen fer unes fitxes dels principals elements que calia conservar per a les futures generacions.

Però fins ara, tal com comenten els companys i companyes de l'AUP, poca cosa s'ha fet, tret d'algunes intervencions puntuals i excavacions arqueològiques urbanes (senyalització d'ítems dins el casc urbà, vigilància d'obres...). I amb aixó no volem menyspreuar la tasca del dia a dia dels tècnics municipals de patrimoni, ja que conflueixen moltes circumstàncies que provoquen aquesta situació (manca de presssupostos o de cert interès polìtic en ocasions...).

Ressenyen a la seva moció molts elements degradats, però aquí només esmentarem alguns d'ells, bastant coneguts i que en la nostra opinió mereixen una ràpida intervenció abans que desapareguin totalment.

En primer lloc, ens agradaria un cop més tornar a denunciar l'estat lamentable de l'ermita de Sant Genís, que en el catàleg està inclosa en una fitxa de patrimoni arqueològic, la Q26 (la lletra Q abraça els ítems arqueològics), anomenada "Castell i ermita de Sant Genís". Cada vegada resta menys d'aquesta esglesiola datada al segle XI i de la qual provenen elements d'interès com la portalada reaprofitada a l'entrada de la rectoria de Sant Pere de Rubí o la taula del segle XVI que representa la Circumcisió, conservada al Museu de Rubí.

L'ermita de Sant Genís l'abril de 2017. Foto Jordi Vilalta

Pel que fa a masies, moltes ja han desaparegut, però al catàleg consta la de Can Calopa, documentada des del segle XIII, com a edifici a protegir, a la fitxa A11 (la lletra A designa els elements que requerixen protecció "ambiental"). Juntament amb el molí de guix adjacent, forma part del nostre patrimoni en perill de desaparició. Sobre la intervenció proposada al catàleg només trobem la paraula "conservació".

Masia de Can Calopa el juny de 2016. Foto Jordi Vilalta

Ja al mateix centre urbà de Rubí tenim el cas de Cal Corrons (a la fitxa A29 se l'anomena "Can Corrons"), amb la seva fassina. Les intervencions que es proposen són la de conservar els arbres i la portalada, que s'haurien d'integrar en el disseny d'una futura plaça o parc. Però veiem com a poc a poc el vell casal i la fassina resten cada vegada més abandonats i desprotegits.

Portalada de Cal Corrons. Foto Jordi Vilalta

Per últim esmentarem el cas de Cal Llonc, també al carrer de Terrassa, davant mateix del conjunt anterior. Es tracta d'un BCIL (és a dir, un Bé Cultural d'Interès Local), categoria de béns instaurada per la Llei 9/93 que són declarats d'aquesta manera per ajuntaments de municipis de més de 5.000 habitants (com és el cas de Rubí). Els altres ítems culturals que hem esmentat pertanyen a la categoria de BEI (Bens amb Elements d'Interès), que reuneixen valors històrics, artístics o ambientals, però que no serien tan "importants" com un BCIL. Bé, tornant a la casa Llonc, hem de dir que està datada entre finals del segle XIX i principis del XX i que és un bon exemple de residència senyorial d'aquella època. Segons la fitxa, la P21 (per cert, la lletra P vol dir "protecció total"), "s'ha de mantenir el jardí actual per tal de conservar les condicions de perspectiva necessàries per al gaudiment de l'edifici" i que "caldria instar al propietari al manteniment de l'edifici".

Cal Llonc l'agost de 2013. Foto Jordi Vilalta.

Hi ha moltíssims altres elements patrimonials a la ciutat que requereixen atenció per part de la nostra administració. S'està fent feina, però encara manca molt per assolir els objectius marcats pel catàleg. Creiem que una bona col·laboració entre Ajuntament i les entitats vinculades al patrimoni (Rubí d'Arrel, Grup de Col·laboradors, Centre d'Estudis...) pot ajudar a fer efectiva aquesta tasca. En això discrepem una mica dels companys i companyes de l'AUP, que en la seva moció defensen in fine la creació d'organismes municipals per a protegir el nostre patrimoni. Creiem que aquesta feina l'hem de fer entre tots: administradors i administrats.

Cap comentari:

Publica un comentari