Moltes persones de Rubí saben que no fou fins el 1918 que el tren arribava a la població, i que abans calia agafar un carro o tartrana fins al Papiol per enllaçar amb el ferrocarril que, inaugurat el 1859, menava a la ciutat comtal. Però allò que potser molta gent no sap és que a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX ja es projectaren algunes línies, tant de ferrocarrils com de tramvies, que passarien pel Vallès, i entre elles algunes varen incloure Rubí, en aquell temps una població relativament aïllada respecte a poblacions veïnes. En aquesta entrada farem referència només als projectes on apareixerà la nostra població.
Els llibres d'història ens diuen que la primera via de tren a l'estat espanyol va ser la de Barcelona a Mataró el 1848 i que poc després es faria el primer túnel ferroviari al país, el de Montgat. Començava, doncs, a poc a poc, l'era del ferrocarril, que revolucionaria els transports, tant de persones com de mercaderies.
Però a Rubí l'assignatura d'establir bones i àgils comunicacions amb la resta de nuclis propers va restar pendent durant un grapat d'anys. Sabem que havia sorgit un projecte de carretera de Sarrià a Rubí en aquell temps de mitjan segle XIX, però la societat que l'havia impulsat va fer fallida.
L'any 1855 es va establir la línia entre Barcelona i Saragossa, que a la nostra comarca transcorria per Montcada i Sabadell, sense passar per Rubí. De fet, les grans companyies existents a Catalunya, la "Norte" i la MZA obviaren el seu pas per la nostra localitat, la qual hauria de beneficiar-se de projectes més localitzats que enllacessin la ciutat comtal amb les ciutats del Vallès, projectes que, com veurem, no van ser mai assolits fins el 1918.
 |
| Principals línies ferroviàries a la Catalunya de finals del segle XIX. Les dues companyies principals eren la MZA i la "Norte" (Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España). Cap de les dues passava per Rubí, encara que la "Norte" enllaçava Barcelona amb Terrassa i Sabadell fen una corba per salvar Collserola |
A aquest respecte hem d'esmentar l'emprenedor Narcís Menard, qui havia promogut al Rubí dels anys 30 del segle XIX la instal·lació de diverses indústries. Als anys 50 va tenir la idea de fer un ramal de via de tren entre el Papiol i el poble de Rubí a fi de poder transportar de manera àgil i ràpida el carbó des de l'estació d'aquella població a peu de les fàbriques gestionades per la seva societat, pero aquesta iniciativa, que en un principi, com hem vist només contemplava no persones sinó matèries primeres per a la indústria, no va reeixir.
El mateix Menard també havia proposat una línia transversal de tren de cavalleries (no de vapor encara, sinó tirat per cavalls o mules) que discorriria entre Rubí i Cerdanyola passant per Sant Cugat del Vallès. Aquesta idea és la que va recollir el 23 de juliol de 1859 la comissió que s'havia creat al nostre poble per a la gestió dels camins veïnals i les vies de comunicació al voltant del poble. Es tractava de fer la instal·lació d'una línia fèrria "con fuerza de caballerías que partiendo de Rubí y pasando por Sant Cugat empalmase con el ferrocarril de Barcelona a Zaragoza en la estación de Cerdañola", tal i com es pot veure en un document de l'Arxiu Municipal de Rubí que Carme Bencomo esmenta en un article seu de 1998 publicat al Butlletí núm. 42 del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí.
Hem de dir que aquest projecte no es va arribar a materialitzar mai, ja que es va optar per un altre projecte paral·lel relatiu a la construcció d'una carretera que enllacés la nostra població amb Molins de Rei i el de la via de tren a Cerdanyola quedaria ajornat, però més tard es tornaria a revifar.
Efectvament, l'historiador Josep Serra esmenta altres estudis realitzats als anys 60 del segle XIX que tenien el mateix objectiu d'unir mitjançant línia fèrria aquella població vallesana amb Rubí. Trobem a l'Almanaque del Diario de Barcelona que el 2 d'octubre de 1860 es va iniciar un projecte per fer realitat aquest "ferrocarril de sangre" des de Cerdanyola a Rubí, que tampoc es va poder portar a terme.
Passaren uns vint anys més i el 1881 els emprenedors Planas i Comermas van idear una nova línia fèrria per unir el Papiol amb Terrassa passant per Rubí, que no es va arribar a materialitzar mai. Del mateix any és una nota (conservada a l'Arciu Municipal de Rubí) procedent de l'ajuntament de Sant Boi de Llobregat i que responia una proposta que havia fet l'alcalde de la nostra població sobre la construcció d'una via de tren que partiria des de la Garriga (o bé Granollers), passaria per Sabadell i Rubí, i empalmaria amb Sant Boi amb la que anava a Vilanova i Valls. És a dir, creuaria transversalment el Vallès, una assignatura pendent encara a l'actualitat.
El 1888, concretament el 4 de maig, aparegué una Reial Ordre que atorgava una concessió a Emili Batlle per tal de crear una línia de ferrocarril econòmic entre Sant Gervasi de Cassoles (Barcelona) a Sant Cugat i a Rubí.
Hem de dir que fins 1892 tots els projectes de línies eren promogudes per companyies privades, reflex del liberalisme econòmic del moment. Però, com diu Font (1990), "totes les ampliacions posteriors a 1892 foren financades directament per l'Estat, ja que tots els concursos quedaren deserts".
D'aquest mateix any hem d'esmentar la concessió a la Compañía de Ferrocarriles de Montaña a Grandes Pendientes del tren de cremallera del Tibidabo a Sant Gervasi de Cassoles, i que va voler ser aprofitada, mentre es construïa el funicular, per allargar la línia amb un nou tram que anés de Barcelona a Terrassa passant per Rubí.
El 1900 aparegué un projecte de via que des de la ciutat comtal aniria a Rubí i d'aquí a Terrassa i a Sabadell.
 |
| Model de locomotora d'un tren del 1900. Extret de la revista "El mundo científico". Publicat a Gallardo i Prieto, 2001. |
L'any 1904 es va presentar una proposta d'instal·lació d'un tramvia elèctric que des de la Creu Alta (Sabadell) es dirigiria a Barcelona passant per Rubí, Sant Cugat del Vallès i Horta, tot i travessant la serra de Collserola. Només trigaria una mitja hora en arribar a la ciutat comtal (més ràpid que en l'actualitat!)
El 1905 el Foment Mercantil i Industrial de Rubí va promoure la idea de la línia ferroviària de Terrassa-Rubí-el Papiol, projecte en que va intervenir el diputat monàrquic Alfons Sala, comte d'Egara.
L'any següent va aparèixer un nou projecte de tramvia elèctric des del Tibidabo a Sant Cugat i Terrassa promogut per l'empresari barceloní Josep Sabadell, qui arribaria a un acord amb Santiago Gresa i Aquilí Ricart per transfrir al seu favor la concessió. Aquesta línia passaria per la carretera de Gràcia a Manresa (que discorre paral·lela a la riera a la zona del nostre terme) i per tant travessaria Rubí.
Dos anys més tard, el 1908, es va presentar un projecte de ferrocarril elèctric a Terrassa i Manresa, també de Josep Sabadell. Des de la capital catalana arribaria a Rubí i d'aquí sortirien dos ramals, un cap a Terrassa i un altre a Sabadell (és a dir, com en l'actualitat succeeix a Sant Cugat). A Rubí aquesta via passaria per l'actual plaça del Dr. Pearson (en aquella època, la plana de can Cabanyes) i es farien obres a la riera. També es preveia que la nostra població tindria una estació de "primera classe" segons la terminologia del projecte de Sabadell, i no un simple baixador. Aquest seria, doncs, el precedent més semblant a la línia de ferrocarril que el 1918 arribaria a Rubí i el 1919 a Terrassa.
I l'últim de tants projectes no materialitzats seria el de 1909. Es tracta d'una Reial Ordre del 2 d'abril d'aquell any que atorgava una concessió a la Societat Anònima El Tibidabo per tal d'estblir una línia ferroviària elèctrica des del Tibidabo a Terrassa, perforant Collserola i, posteriorment salvant la riera de Rubí mitjançant un pont.
No seria fins el 1918 que finalment el tren arribaria a Rubí, després de tants projectes que tenien com a objectiu essencial comunicar Barcelona amb els nuclis industrials del Vallès i que mai no arribaren a posar-se en pràctica.
Agraïm l'amic Ramon Lascorz, expert en història del ferrocarril a casa nostra, la documentació que ens ha deixat per poder redactar aquesta entrada.
Bibliografia
- Bencomo, C., 1998: "L'expansió urbana. Rubí creixent", Butlletí, 42, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Nadal de 1998, p. 3-19.
- Font, J., 1990: "El procés d'implantació territorial del ferrocarril a Catalunya. La formació de les xarxes de les companyies del 'Norte' i M.Z.A", Treballs de la Societat Catalana de Geografia, vol. 24, p. 49-63.
- Gallardo, J.M., i Prieto, L., 2001: Cent anys del tramvia blau: funiculars, tramvies i ferrocarrils a la muntanya del Tibidabo. Les comunicacions entre Barcelona i el Vallès per la serra de Collserola, Monografies del Ferrocarril, 14, ed. Lluís Prieto Tur, Barcelona.
- Garcia, L., 2018: "Els precedents de l'arribada del tren a Rubí", Butlletí, 70, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 2-7.
