dilluns, 30 de maig del 2016

 Els antics molins dels Bessons i de Can Calopa

Aquest dissabte hi ha una excursió organitzada pel GCMR-CER a la zona del costat de la riera on s'aixecaven els molins de Can Calopa i dels Bessons. Ja des de l'edat mitjana diversos molins fariners aprofitaven les aigües de la riera per fer funcionar la seva maquinària. 

L'anomenat dels Bessons (potser perquè hi havien dos molins iguals un al costat de l'altre) està documentat des del 1047, propietat del monestir de Sant Cugat, i al límit amb el terme d'Aqualonga (actual Valldoreix). Es té constància que una resclosa desviava l'aigua de la riera cap al molí, que tenia una bassa d'on sortia aigua per regar els horts de les rodalies. Fins al 1844 es trobava al terme de Sant Cugat.  A finals del segle XIX,  quan ja va perdre la seva funció original va esdevenir una fàbrica de bales de pedra, única al país. A tal efecte es va construir un transbordadors que travessava la riera per traslladar els materials. Els anys 30 la maquinària va esdevenir obsoleta i calia renovar les instal·lacions, així que la fàbrica de bales es va traslladar al centre de Rubí, concretament a un edifici situat entre els carrers de Santa Llúcia i Sant Sebastià.

Molí dels Bessons després de la rierada. Foto B. Cucurull

Els anys 40 l'industrial barceloní Hug Texidó va comprar la finca i les instal·lacions, que varen sofrir alguns danys a la rierada. Els anys 80 el conjunt s'enderrocà per donar pas a instal·lacions industrials. De fet es troba en ple Polígon Industrial de Can Jardí.

El molí de Can Calopa, íntimament unit a la masia de Can Calopa, que encara es manté dempeus, es troba documentat des de 1244 com formant part del "mas Roquers", nom antic de la masia. Cal destacar que entre els segles XVI i XVII era propietat de la família Mitjans i després passà per diferents mans. És important també perquè hi va nèixer i morir a la jove edat de 24 anys Pere Esmendia, escriptor i polític rubinenc, redactor en cap de "La Terra" i secretari de la Unió de Rabassaires de Catalunya. Finalment, cal dir que fou molt afectat per la rierada i poc després va desaparèixer del tot.

El molí de Can Calopa, afectat per la rierada. Foto B. Cucurull

Altres molins situats al costat de la riera, com el de la Noguera, can Serra, el de la Bastida, el de Can Rafeló i el del Jansà, feien la funció, des de l'edat mitjana, d'aprofitar la força hidràulica d'aquest curs fluvial per moldre gra i també d'aportar aigua als nombrosos horts que es situaven als marges de la nostra riera. Malauradament avui en dia ja no queda quasi res d'aquelles instal·lacions i només al molí de la Bastida hi ha unes petites restes que s'han musealitzat.Un patrimoni que ja ha desaparegut a causa de tots els canvis tecnològics i socials dels dos últims segles.

dimecres, 25 de maig del 2016

 Els primers professors i professores de les Escoles Ribas

 Aquest any es commemoren els 100 anys de les primeres classes a les Escoles Ribas, tota una institució educativa de la nostra població. El passat dissabte es va celebrar una gran vetllada al centre per tal de recordar aquest fet. Per part de la nostra entitat estem recollint informació per fer una història de les escoles amb l'aportació d'una sèrie de convilatans i exalumnes que ens han aportat el seu gra de sorra. També existeix un grup de Facebook sobre el centenari on podeu veure moltes fotografies antigues i anècdotes.

Els primers professors de les escoles. Font: J. M. Escoda

En aquesta entrada volem oferir-vos unes pinzellades sobre el  primer professorat que treballà a les escoles fins a l'esclat de la guerra i que van fer que el centre gaudís  d'una gran qualitat, de tal manera que els alumnes el deixaven ben preparats per a la vida i amb uns valors humans ben consolidats.

El primer director fou Joan bosch, procedent d'Espolla, de l'Alt Empordà, que vingué després d'haver exercit en diverses poblacions, acompanyat per la seva esposa Maria Pujolar, que també seria mestre a les escoles.

Joan Bosch. Font: Josep Maria Escoda

Els professors eren procedents de molts punts de la geografia catalana. Cal destacar, pel que fa al parvulari, la labor de les senyoretes Joaquima Terris i Teresa Kirchner. Quant als nens, el grau elemental estava dirigit per Josep Vilanova; el mitjà, per Josep Borràs, i el superior per Martí Tauler. Les nenes tenien com a professores Teresa Torres en el grau elemental, Francesca Bou en el mitjà i Maria Pujolar (la muller del director) en el superior. Altres professors que mereixen ser destacats foren Mn, Blanch i Magí Ramèntol (que impartien cant i solfeig), i l'inefable Dr. Josep Guardiet, que s'encarregava de la Religió.

Bou amb les seves alumnes, curs 1924-25. Arxiu Pere Bel

Cal fer especial esment del professor Martí Tauler i Pruneda, procedent de Palafrugell, que deixà una enorme petxada en els records dels alumnes d'aquella època. Durant la II República dirigí el centre i abans havia estat encarregat del grau superior de nens (aquells d'edat compresa entre els 11 i els 14 anys). Tauler inculcava valors tan importants com l'estima cap a la natura i els animals, o el respecte envers la gent gran. També es destacava per les seves classes de Física, en les quals els alumnes elaboraven senzills aparells de ràdio. Martí Tauler, a més, estava molt integrat en la vida cultural de Rubí i, a nivell català, era director del Butlletí de Mestres de Catalunya.

Martí Tauler. Fons Ignasi Marroyo

A la II República vingueren nous mestres a les escoles: Josep Maria Roig, Modest Serra, Teresa Casals, Rosa Mas (que era de Rubí), Teresa Altet (que va passar a ser professora del grau superior de nenes), i van deixar el centre Josep Borràs i Josep Vilanova. Alguns d'aquests mestres van continuar exercint el seu magisteri fins ben entrada la segona meitat del segle passat i són recordats per molts exalumnes. No així Martí Tauler, que va sofrir les represàlies dels vencedors de la guerra i fou empresonat.

Josep Maria Roig. Foto Arxiu Marroyo

Aquest any 2016 recordem especialment aquells primers professors i professores que varen contribuir a fer de les escoles un gran palau de la cultura i de l'ensenyament a Rubí.

dimecres, 18 de maig del 2016

 El Dia Internacional dels Museus a Rubí

En el dia que escrivim aquesta entrada, 18 de maig de 2016, es celebra el Dia Internacional dels Museus. Va ser instituït el 1977 per la ICOM (International Council of Museums), una gran organització no governamental mundial, i el seu objectiu és sensibilitzar les persones que els museus són un mitjà important per als intercanvis culturals, l'entesa mútua i la cooperació i la pau entre els pobles. També, com és lògic, és una eina per donar a conéixer el museu entre la comunitat on està immers.


Aquest any el lema és "Museus i paisatges culturals" i tracta de la vinculació de les institucions museístiques amb l'entorn o "paisatge" del qual formen part, així com de la seva responsabilitat respecte a aquest "paisatge" a l'hora d'aportar coneixements i competències. Un dels objectius més importants, sinó el més important de tots, d'aquestess institucions ha de ser vetllar sobre el patrimoni, tant el que es conserva dins l'edifici del museu, com del que està a fora, al seu entorn o "paisatge cultural", del qual ha de constituir-se com el centre territorial de la seva protecció activa. El "paisatge cultural", doncs, és el conjunt de tot el nostre patrimoni, tant material com immaterial, i que ens caracteriza com a col·lectivitat diferenciada.

La seu del MMUC

A Rubí, els museus existents a la ciutat commemoren aquesta diada de la manera següent:

- el MMUC (Museu Municipal Castell) obre les seves portes i exposa des del dia 16 al 22 de maig un plànol de Rubí de 1854 i tres màquines fotogràfiques de la primera meitat del segle XX, cedides aquestes pel Museu Etnogràfic Vallhonrat.

- el Museu Etnogràfic Vallhonrat, el GCMR-CER i la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí organitzen el 18 de maig a la tarda visites guiade a l'exposició "El Museu de Rubí: capítol final?", cada mitja hora entre les 6 i les 8.30 de la tarda.

Exposició "El Museu de Rubí: capítol final?"

Cal dir, ja a nivell internacional, que a Milà, del 3 al 9 de juliol, tindrà lloc la 24a Conferència General de la ICOM sobre educació i intercanvi cultural.

Com veieu, a Rubí, les institucions museístiques han assumit que el Dia Internacional dels Museus és una celebració prou important perquè es facin diverses activitats que permetin un major coneixement dels equipaments i entitats que a la nostra ciutat treballen en aquest àmbit.

dimecres, 11 de maig del 2016

500 anys de mercat municipal a Rubí

 Aquest any celebrem el 500 aniversari de l'establiment del mercat de Rubí. El 22 de juny de 1516, el rector Baltasar Carballo va establir, a favor del batlle i jurats de la Universitat (municipi) de Rubí la plaça i també el lloc de la carnisseria, un dels primers comerços municipals que s'implantaren.

El mercat als inicis del segle XX.

Però ja a l'època romana, Rubí, a causa de la seva privilegiada situació tocant la via Heràclea, que després seria anomenada via Augusta, deuria ser molt probablement un lloc d'intercanvi de mercaderies, procedents de les vil·les dels voltants. Hi ha molts estudiosos que pensen que era un centre religiós, per la gran quantitat  d'ares votives trobades a la zona de Can Fatjó, però la religió i el comerç, des d'època antiga sempre han anat de la mà.

Així, a partir del segle XVI començaren a establir-se a la Sagrera, al costat de l'església de Sant Pere, els comerços municipals, que el Consell o govern de la població controlava i regia. Eren serveis bàsics per a la petita comunitat rubinenca.

La plaça major cap al segle XV. Dibuix al Museu de Rubí

Aquesta plaça o mercat va sofrir grans transformacions el 1884, en què l'església es va eixamplar i el cementiri que era a la part sud es va traslladar al que ara és la plaça de la Sardana. El lloc destinat a l'intercanvi de mercaderies va augmentar en superfície i es van col·locar 15 paradetes cobertes per un porxo amb una font enmig. Uns anys després es va instal·lar una pèrgola central on es venia el peix. L'aigua que servia per rentar els productes procedia rel rec del Clausell.

La plaça del mercat amb la pèrgola del peix

El 1930 s'iniciaren les obres per fer un edifici cobert, que seria inaugurat el 1931.

L'edifici del mercat el 1931

Entre el 1955 i el 1957 es va ampliar amb la construcció d'una planta superior. Aquest mercat estaria en funcions fins als anys 80. El fet és que a partir de 1975 ja s'havia començat a edificar l'actual edifici, prop de l'antic torrent de l'Alba, que seria obert al públic el 1980.

El mercat municipal els anys 60-70

El mercat sempre ha estat clau per la vida dels rubinencs i rubinenques. Encara avui en dia, malgrat la proliferació de grans centres comercials als afores de la ciutat.

diumenge, 8 de maig del 2016

 Les entitats de Rubí, un gran actiu de la nostra ciutat

Un gran tresor que té Rubí actualment és el nombre d'entitats ciutadanes que treballen de manera voluntària per donar vida a la ciutat.

Representants de diverses entitats a Festa Major. Font: rubiinforma.com

L'Ajuntament ha creat recentment a l'Ateneu una Oficina d'Atenció i Suport a les Entitats (OASE). Es tracta d'assessorar-les i informar-les davant canvis legislatius, així com d'ajudar-les a fer divulgació dels seus projectes i activitats. A tal efecte, s'impartiran cursos i tallers.

L'Alcaldesa i la regidora Marta Garcia presenten l'OASE

 Cal dir que, a més de l'Ateneu, el CRAC també és un lloc on les entitats poden reunir-se i fer activitats com xerrades o petites exposicions.

L'edifici del CRAC el 2013. Foto Jordi Vilalta

El fet és que comptem a Rubí amb unes 270 entitats. N'hi ha de molts tipus: les que revesteixen un caràcter ètnic (associacions de peruans, equatorians, senegalesos, magrebins...); les que cultiven l'art (entitats dedicades a la dansa, a la pintura, a la literatura, a la música, els grups de teatre...); les solidàries (Rubí Solidari, per exemple); les cases regionals (especialment les nombroses de cultura andalusa, i, en menor grau, extremenya o gallega) o les relacionades amb altres temes culturals i patrimonials (Rubí d'Arrel, Sant Galderic, o nosaltres mateixos). També cal destacar especialment els centres d'esplai, els clubs esportius (com la UE Rubí), les penyes esportives (dels principals equips de futbol de la lliga espanyola) i les abundants (afortunadament) entitats dedicades a la cultura tradicional catalana (l'Esbart Dansaire, els Geganters de Ruí, les colles de diables, els castellers....).


Els castellers de Rubí el 2007. Wikipedia

A part d'aquestes associacions hem d'esmentar les associacions de mares i pares de cada centre escolar (AMPA,s) i les diverses associacions de veïns de cada barri, que van tenir un gran paper durant la Transició els anys 70 i 80, i que ara encara s'uneixen de tant en tant per reivindicar temes d'interès per a la col·lectivitat.

Manifestació organitzada per les associacions de veïns. Font: RubíTV

No hem d'oblidar tampoc diverses plataformes reivindicatives que han anat formant-se al llarg dels últims anys, com la Plataforma Alous, No a l'Abocador de Can Balasch, Rubí sense Abocadors, la de Defensa dels Serveis Públics, etc. També organitzen nombrosos actes per defensar els seus objectius.

Manifestació organitzada per la plataforma contra els abocadors. Font: 772.cat

Aquesta enumeració, molt resumida, demostra que a la nostra ciutat existeix una gran vitalitat associativa i que som una població molt viva. Les entitats de Rubí, ara per ara, són un dels grans actius amb què comptem.


diumenge, 1 de maig del 2016

 L'Ajuntament proposa una solució per al Museu de Rubí

Cada persona té una visió del que ha de ser un museu. Especialment a Rubí, on el problema de la ubicació del Museu que es va crear ara fa més de 90 anys, un dels més antics de Catalunya, aquest asepcte és el que ara es troba dins del debat entre administració i Grup de Col·laboradors (GCMR-CER).

Exposició permaent al castell. Foto Jordi Vilalta

Fa uns dies, una trobada entre representants de la nostra entitat i el tècnic municipal Joan Gallisà va tenir com a resultat l'oferiment d'una proposta que ara cal debatre. L'Ajuntament de Rubí ofereix a la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí (FMBR) poder dipositar tot el fons del Museu de Rubí a un magatzem de titularitat municipal, on estarien degudament controlades totes les condicions de llum, humitat, temperatura, plagues, etc. que mereixen les peces del fons de la Fundació. Nosaltres hem exigit, en cas que es porti a terme aquest pla, que tinguem un accés més o menys lliure al fons que és propietat del Museu de Rubí. Ens van respondre que calia entrar acompanyat de personal municipal. És un aspecte que caldria debatre.

Biblioteca Municipal, on es troba el magatzem esmentat.

Per altra banda, també es vol establir un gran conveni entre Ajuntament i entitats vindulades al Museu (FMBR i GCMR-CER) per tal de fer activitats de dinamització dels fons museístics, amb caire bianual. Gallisà ens va proposar establir unes reunions bimensuals entre Museu Municipal i nosaltres per tal de programar i portar a terme aquestes accions.

Exposició al castell: "Una mirada al patrimoni de Rubí"

Dins de la nostra associació, així com de la resta d'entitats relacionades amb el Museu de Rubí, hi ha diversitat d'opinions sobre l'oferta que ens ha fet el consistori. No obstant, creiem que és positiu que la casa gran tingui interès per solucionar un problema que fa més de 30 anys que resta obert dins l'entramat cultural de la ciutat.

Ara falta que tots ens posem d'acord i anem per feina, sempre de cara a l'enaltiment de la cultura de Rubí i deixant de banda actituds personalistes.