divendres, 24 de juliol del 2020

La riquesa arqueològica del barri de la Plana del Castell

El barri de la Plana de Castell, que va començar a ser edificat a principis del segle XX, compta amb una certa riquesa arqueològica que ha contribuït a explicar alguns detalls de l'evolució de la nostra comunitat al llarg dels últims segles abans de la nostra era, en el procés de canvi entre el món iber i la nova realitat imposada pel conqueridor romà.

Hem de tenir en compte que al segle III aC existia un assentament indígena al turonet del castell (que sembla datar probablement de finals del segle VI aC), que es complementava amb una sèrie de conjunts de sitges o forats per emmagatzemar cereals, els quals són molt més abundosos a la zona de Can Fatjó.

La zona que tractarem en aquesta entrada es trobava compresa entre el poblat situat al castell i el curs de la riera, que en aquells temps i fins a mitjans del segle XIX es trobava molt més a l'est, formant un meandre que discorria pels actuals carrers de Joaquim Blume i del Gimnàs. Aquest curs d'aigua sempre ha estat importantíssim en la nostra història: a més de ser una font de subministrament del líquid element, ha servit al llarg del temps com a via de comunicació.

Plànol de les diverses troballes iberes i romanes efectuades al barri de la Plana del Castell, segons J. Vilalta, 2008.

Així doncs, durant els segles XX i XXI diverses empreses arqueològiques i també erudits locals com Francesc Margenat i d'altres han efectuat troballes en punts dispersos del barri que indiquen un poblament humà entre els segles III i I aC.

Tot seguit indicarem per èpoques els diversos llocs de la zona on han aparegut restes d'època ibera i romana.

Segle III aC

Quant a troballes del segle III aC, hem d'esmentar les efectuades al carrer del Castell, números 29-31, el 2003, quan es van edificar en aquest indret uns blocs d'habitatges. L'arqueòloga que dirigia els treballs hi va trobar un mur datat en aquest segle amb ceràmica grega molt més antiga que procediria del turó del castell, on es trobava el poblat. Sembla ser que aquest mur s'hauria construït per tal de delimitar l'assentament situat al seu damunt, però que en un moment posterior hauria cedit. Per tant, en aquesta època a l'actual carrer del Castell es situarien uns contraforts del nucli humà que s'ubicaria on ara es troba la fortalesa. També cal dir que molt prop del mur també va sorgir en aquesta campanya d'excavacions una estructura de combustió (o forn) datat de la mateixa època.

Excavacions del 2003. Arxiu GCMR-CER

El 2004 van tornar a haver excavacions, però a un punt una mica més al sud, al carrer del Castell, números 7-11. Les restes trobades dataven entre els segles V i I aC i es tractava de ceràmica ibèrica i també de fora del país, la qual hauria estat arrossegada des del turó del castell, com també havia passat en el cas anterior.

Segles II i I aC

Al segle II aC el poblat situat entre el castell i Can Fatjó es va anar despoblant i els habitants es varen desplaçar cap a la zona actualment ocupada pel barri de la Plana del Castell. Estem parlant d'una àrea delimitada al nord pel carrer del Pont, a l'oest pel carrer del Castell, a l'est pel passeig de la Riera i al sud pel torrent de Xercavins. D'aquesta mateixa època d'han datat algunes restes també a la zona del centre de Rubí, concretament al voltant de l'església de Sant Pere i del carrer de Xercavins.

Analitzem de manera resumida els principals punts del barri on han aparegut restes datades en aquests dos últims segles abans de la nostra era.

Al carrer del Castell, 29-31 (el mateix lloc del qual hem parlat abans) van sorgir el 2003 materials com ceràmica de vernís negre, fragments d'àmfora ibèrica, vidre, ferro, ossos... I hi hem d'afegir també les restes recuperades al mateix indret per Francesc Margenat i que es troben al magatzem del Museu de Rubí, consistents bàsicament en ceràmica ibèrica i romana.

A la cantonada entre el carrer del Castell i el del Pont, a un lloc molt proper a la fàbrica Supersond, el 1985 es van descobrir fragments de ceràmica pertanyents a àmfores romanes i ibèriques, i també alguns trossos de teula romana.

Si ens dirigim a la plaça del Marquès de Barberà, hem de dir que Margenat hi va trobar fa bastant temps fragments de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana A, àmfora romana i ibèrica, i una capa de cendres a la part nord d'aquest espai.

Al passeig de la Riera, número 105, cantonada amb el carrer de la Parellada, es va practicar un forat al jardí de la casa de la família Coll que va donar com a resultat l'aparició d'uns murs acompanyats per ceràmica de vernís negre, una àmfora romana, terrissa ibera i un petit fragment de tubet de coure.

Àmfora trobada al passeig de la Riera, 105.
Arxiu GCMR-CER

Un altre punt és el que es troba a la cruïlla entre els carrers de Santa Teresa i del Castell, prop del lloc on es van fer les excavacions del 2004 abans ressenyades. Ens referim a la troballa de diversos fragments d'àmfora romana i ibera, que es conserven al magatzem del Museu de Rubí.

Al carrer de Pau Casals, prop de la cantonada amb el del Molí, van sorgir un conjunt de fragments ceràmics que varen permetre reconstruir gran part d'una àmfora romana del tipus Dressel 1C, així com restes d'altres contenidors de la mateixa època acompanyats de ceràmica de vernís negre i altres bocins de terrissa de procedència itàlica.

Àmfora romana trobada al carrer de Pau Casals.
Foto Fundació Museu-Biblioteca de Rubí

Segle I dC

Al carrer del Pont, Francesc Margenat va localitzar un fragment de nansa d'àmfora romana pertanyent al segle I dC. Així mateix, entre aquest carrer i el passeig de la Riera, es van localitzar restes d'un petit bol de vidre romà així com una moneda romana de bronze molt desgastada.

En conclusió, com ja hem avançat anteriorment, hem de dir que aquesta zona del terme de Rubí va conèixer un poblament humà durant els segles II i I aC, que es molt possible que procedís d'un despoblament gradual de la zona del turó del castell i de Can Fatjó.

També es va començar a ocupar la zona al voltant de l'actual església de Sant Pere.

No obstant, comptem encara amb molt poques dades i molt poques excavacions efectuades per poder donar una visió més propera a allò que en realitat va succeir al que ara és Rubí durant aquell període de la nostra Història.

dimarts, 21 de juliol del 2020

Mamífers prehistòrics de Rubí

Ja vam publicar fa uns anys una entrada que tractava sobre els fòssils de Rubí, en la qual fèien una resumida descripció, basada en l'interessant treball de Jordi Simó publicat al Butlletí del Centre d'Estudis i del GCMR núm. 49 (2005), de les principals restes vegetals i animals trobades per diversos jaciments de la nostra localitat.

Aquí parlarem d'un aspecte més concret, referent als mamífers extingits que es passejaven pel Rubí d'ara fa entre 20 i 15 milions d'anys aproximadament, concretament del Miocè inferior, que és l'etapa de la qual més fòssils han aparegut al nostre terme.

Segons ens explica en Jordi Simó, el clima que hi havia en aquells temps  era més càlid i humit que l'actual, i hi abundaven praderes, boscos i aiguamolls.

Tot seguit, classificarem els diversos fòssils de mamífers trobats a Rubí per ordres.


Proboscidis

A aquest ordre taxonòmic pertanyen els actuals elefants. Al jaciment de Can Pi de Vilaroc han aparegut restes de Gomphoterium angustidens (també anomenat Trilophodon angustidens), una mena de mastodont originari d'Àfrica. Podien mesurar fins a 3 metres d'alçada fins a la seva creu.

Gomphoterium angustidens. Font: pinterest.es

Perissodàctils

Tenen un nombre de dits imparell i el del mig és més gran que els altres. Són d'alimentació hervíbora. A aquest ordre pertanyen els èquids (cavalls, ases...), els rinoceròtids, els tapírids... Pel que fa a Rubí, a Can Calopa ha aparegut restes d'Anchiterium aurelianense, una mena de cavallet petit com un gos.

Anchitherium aureliansense. Il·lustració de Roman Ievseiev.

Pel que fa a rinoceronts, en aquesta època sembla que encara no tenien les característiques banyes. També del jaciment de Can Calopa comptem amb l'espècie Brachypotherium aurelianense, que era de petites dimensions i de costums amfíbies, semblant a un hipopòtam.

Brachypotherium. Font: memim.com

El 1887, també als estrats de Can Calopa, aparegué una mandíbula i restes de costelles d'un exemplar d'Aceratherium (un altre rinoceront sense banyes, però amb dents incisives molt grans, per poder tallar plantes).

Aceratherium. Font: Wikipedia.

Artiodàctils

A diferència dels perissodàctils, aquests mamífers presenten un nombre parell de dits. També són hervíbors. Estem parlant d'animals com vaques, cérvols o porcs.

Entre els fòssils del terme de Rubí, hem de fer esment d'un petit artiodàctil semblant a una llebre o conill, el Cainotherium miocenicum, les restes del qual han sorgit a Can Calopa, l'Infern, Can Pi de Vialorc i el Fallol.

Cainotherium. Font: prehistorico.fandom.com

No podem deixar d'esmentar tampoc una mena de porquet (de la família dels suids), els fòssils del qual han aparegut a Can Calopa. Ens referim a Aureliachoerus.

Aureliachoerus.
Font: faluns-loire.pagesperso-orange.fr

A Rubí també tenim constància de cèrvols prehistòrics: Amphitragulus boulangeri, Logomeryx sp i Procervulus dichotomus (aquest amb unes petites banyetes), tots a Can Calopa.

Procervulus dichotomus. Font: pinterest.es
Carnívors

Mengen carn i disposen d'una dentadura apropiada per tallar-la. Dins d'aquest ordre destaquem, pel que fa a la família dels mustèlids (actualment ens referim a toixons, les musteles, les fures o les martes entre d'altres), uns fòssils apareguts al terme de Rubí pertanyents a l'espècie Ischyrictis zibethoides (Can Pi de Vilaroc) i Stromeriella franconica (Can Calopa). També de Can Calopa tenim constància de la troballa de restes d'un carnívor semblant a l'actual geneta.

Altres fòssils de mamífers carnívors trobats a Rubí, també al fructífer jaciment de Can Calopa, pertanyen al gènere Felis (del qual formen part els gats, els lleons, els tigres...).


Lagomorfs

Tenen dos parells d'incisius a cada mandíbula recoberts d'una capa d'esmalt. Parlem de llebres i conills pel que fa a animals actuals. 

A Rubí hem de destacar la troballa de restes de les espècies Lagopsis peñai i Prolagus vasconiensis als jaciments de Can Calopa i de Can Pi de Vilaroc.


Rosegadors

Són petits mamífers de potes curtes i incisius llargs dels quals només els superiors estan recoberts d'esmalt. Ens referim actualment a rates, ratolins, esquirols... A Rubí tenim constància de la troballa de l'espècie fòssil Heteroxerus rubricati, una mena d'esquirol.


dijous, 9 de juliol del 2020

El Sometent de Rubí, una aproximació

Rubí, com tantes altres poblacions de Catalunya, tingué en determinades etapes de la història un cos de ciutadans armats, el Sometent, que vetllava per l'ordre públic, combatia la delinqüència i protegia les propietats del bandolers.

Sometent de Rubí el 1912. Arxiu Fotogràfic Museu de Rubí

L'origen d'aquesta institució, de caire paramilitar, la cal buscar en els temps medievals, concretament al segle XI, quan calia defensar el comte de Barcelona en front de possibles incursions musulmanes. Era una organització armada civil de mútua defensa, que va néixer a ran d'un usatge de Ramon Berenguer I, princeps namque, que entre altres aspectes proclamava el dret dels catalans a tenir armes de la seva propietat als seus domicilis. Quan sonaven les campanes del poble a sometent, ("Som atents!") tots els homes lliures de les viles i ciutats del nostre país, es reunien amb les seves armes a la plaça de l'església o a la plaça major.

El Sometent Armat de Catalunya, una organització ben nostrada i amb pocs paral·lelismes fora de les nostres fronteres, al llarg dels segles fins a la seva dissolució pel Decret de Nova Planta, tenia com a objectiu assegurar i conservar la pau, vetllar per les persones i les propietats, detenir delinqüents i fer respectar la llei (és a dir les mateixes funcions que una policia institucional, però integrada per voluntaris). Al segle XVII actuava conjuntament amb la Santa Unió, una altra milícia popular (d'origen castellà, no obstant) formada per combatre el bandolerisme que infectava el nostre país. La seva missió era capturar els delinqüents, que després eren lliurats al batlle de cada poble, el qual aplicava la pena corresponent. A Rubí es va crear el 1609 i estava formada per dos escamots de deu persones comandats cadascú per un desener. Un dels seus integrants va ser Miquel Oriol, de la masia del mateix nom. Vint anys després, Miquel Oriol, que el trobem en alguns llocs com a integrant del sometent (possiblement era la Santa Unió), va morir en acte de servei a causa d'una emboscada d'uns bandolers.

Membres del Sometent al segle XVII. Font: historiavibrant.cat

El Sometent, igual que moltes altres institucions catalanes, fou dissolt el 1714, a ran del Decret de Nova Planta, però va ressorgir el 1794, participant en la guerra contra la Convenció francesa o Guerra Gran, sota l'autoritat (a partir d'aleshores sempre seria així) del Capità General de Catalunya. A Rubí 25 homes s'allistaren per combatre els francesos i el 1795, quan les tropes gal·les començaren a envair Catalunya, es va convocar el Sometent al nostre poble per marxar a Vic a lluitar contra l'invasor. Aquest mateix any s'acabà el conflicte sense que es complís el somni que el Rosselló tornés a formar part del Principat.

Amb la Guerra del Francès, el 1808, el Sometent es va tornar a mobilitzar, conjuntament amb els miquelets, que en realitat era la força paramilitar més important del país i que a Rubí comptava amb 40 integrants. El Sometent i els miquelets foren els protagonistes dels continus combats contra les forces napoleòniques als camps i poblacions catalanes. El 1811 les Partides Patriòtiques, que formaven part de l'exèrcit "oficial" i sota l'autoritat del Capità General de Catalunya, varen substituir els sometents (més indisciplinats) en les accions militars.

Sometent de Girona el 1809.
Font: pedresdegirona.com

El Sometent queda a partir d'ara relegat i el protagonista principal, especialment a la primera guerra carlina, seria la Milícia Nacional. A Espanya ja existia des de 1814 (quan es redactà el seu reglament) i a partir del 1834 s'hi incorporà la Milícia Urbana, també amb l'objectiu de combatre les forces carlines. A Rubí es va constituir el 1835 i es reunia a toc de sometent. Un membre destacat va ser-ne Pau Viver, de ca n'Oriol.

Masia de ca n'Oriol, alguns propietaris de la qual foren sometents
al llarg de la història de Rubí

El 1855 es va tornar a restablir el Sometent, amb l'objectiu de protegir les propietats i l'ordre públic, així com, posteriorment, combatre les forces carlines a la tercera de les guerres que varen tenir lloc contra els defensors de Carles de Borbó. Constatem que el 1875, un cop acabaren aquests conflictes, el Sometent de Rubí es va aixecar durant tres dies i va recórrer els masos de la població i les rodalies per comprovar si quedaven encara carlins amagats.

El 1896 el Sometent local, juntament amb la Guàrdia Civil i altres autoritats, va tenir un paper destacat en l'intent de detenció del guerriller republicà Josep Palet, fill de Rubí, que va acabar en fracàs, atès que no el van poder trobar a casa seva.

Casa Palet, on vivia el guerriller Josep Palet. Foto J. Vilalta

A poc a poc aquesta organització armada es va dretanitzant, atès que els seus propis objectius, en suma, consistien en la protecció de la propietat privada i, ja a principis del segle passat, en la repressió de les lluites obreres, en col·laboració estreta amb la Guàrdia Civil (com hem vist ja en el cas d'en Palet a Rubí) i les institucions oficials. El formaven persones lligades al món del comerç, la indústria i també propietaris agrícoles, que en general tenien idees força conservadores. Així, veiem com el 1909 el diputat monàrquic Alfons Sala es va càrrec del Sometent comarcal.

El diputat Alfons Sala. Font: somatemps.me

De l'Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí tenim una imatge (reproduïda a l'inici d'aquesta entrada) que ens mostra els integrants del Sometent de Rubí el 1912, en general, amos de masies i propietaris, com ara Anton Grau, Ignasi Agustí, Enric Rosés (que el 1934 esdevindria candidat a regidor de "Defensa Ciutadana", un partit de dretes, a les eleccions municipals), Josep Batlló o Jacint Saumell, entre d'altres.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, aquest mandatari va voler estendre, sense èxit, el model del Sometent a tot l'estat espanyol. Precisament d'aquesta època, i concretament el 1924, es va lliurar i beneir la bandera del Sometent Armat de Rubí, amb una gran celebració. La bandera (si fem cas a l'historiador Miquel Rufé) va ser apadrinada per Montserrat Viver (propietària de Ca n'Oriol), Joan Berrand (amo de la fàbrica del Vapor Nou) i Josep Salsas (que tenia la fàbrica d'electricitat). A l'acte van assistir el capità general de Catalunya (al qual estava des de sempre vinculat el Sometent). Emili Barrera; el governador militar, el general Berenguer; el president de la Diputació, Alfons Sala, i altres autoritats com l'alcalde de Rubí, el conservador i monàrquic Joan Montmany. Va tenir lloc una concentració de sometents a la plaça del Dr. Pearson i es condecoraren diversos integrants rubinencs d'aquesta organització. La celebració va acabar amb un banquet al local de la Cambra Agrícola Oficial (actual Casino Espanyol). Els parlaments van ser iniciats pel caporal del sometent de Rubí, Pere Pi Barceló (curiosament en català!) i finalitzats amb les paraules del General dels Sometents.

La Cambra Agrícola Oficial, seu de les forces conservadores de Rubí.

El 1931, en proclamar-se la II República, les noves autoritats van demanar el desarmament d'aquesta institució paramilitar i profundament conservadora, integrada per moltes persones d'idees monàrquiques i considerada un perill per al naixent règim, i en molts casos així va succeir, llevat del sometent rural. No tenim moltes dades sobre la trajectòria del Sometent rubinenc en aquests temps, ja que és un tema que no ha estat estudiat a fons. Sabem que en començar la República, a Rubí, el caporal era encara el Pere Pi, un propietari agrícola que havia participat en la benedicció de la bandera anys enrere i que a la veïna població de Sant Cugat el 1934 el Sometent va tornar a revifar, però amb un jurament públic per part del nous components d'adhesió a la República.

Amb la dictadura franquista, tot el poder coercitiu i de monopoli de la violència va passar a mans de l'estat central, però el 1945 el Sometent es va tornar a restablir, sobre tot per fer costat a la Guàrdia Civil per lluitar contra el maquis. No podien actuar per compte pròpia, sinó conjuntament amb aquell cos policial i militar. Mai va tornar a ser allò que sempre havia estat. Sabem, mercès  a la informació facilitada per l'amic Joan Calaf que entre 1969 i 1970 el Sometent de Rubí va lliurar el seu armament a la Guàrdia Civil.

Insígnia del "Somatén" en època franquista

Finalment, el 1978, en el marc de la nova Constitució espanyola, que prohibeix els grups paramilitars, aquesta secular institució catalana va ser dissolta pel Senat.

Faltaria un estudi més acurat de l'evolució del Sometent a Rubí, ja que les informacions de fonts secundàries (bibliografia existent i internet) que hem pogut obtenir per elaborar aquesta tímida aproximació són molt disperses, Caldria bussejar en els papers del nostre Arxiu Municipal per tal d'elaborar algun dia algun treball consistent sobre aquest tema encara tan desconegut. A veure si s'anima algun dels nostres historiadors locals!