El Sometent de Rubí, una aproximació

Rubí, com tantes altres poblacions de Catalunya, tingué en determinades etapes de la història un cos de ciutadans armats, el Sometent, que vetllava per l'ordre públic, combatia la delinqüència i protegia les propietats del bandolers.

Sometent de Rubí el 1912. Arxiu Fotogràfic Museu de Rubí

L'origen d'aquesta institució, de caire paramilitar, la cal buscar en els temps medievals, concretament al segle XI, quan calia defensar el comte de Barcelona en front de possibles incursions musulmanes. Era una organització armada civil de mútua defensa, que va néixer a ran d'un usatge de Ramon Berenguer I, princeps namque, que entre altres aspectes proclamava el dret dels catalans a tenir armes de la seva propietat als seus domicilis. Quan sonaven les campanes del poble a sometent, ("Som atents!") tots els homes lliures de les viles i ciutats del nostre país, es reunien amb les seves armes a la plaça de l'església o a la plaça major.

El Sometent Armat de Catalunya, una organització ben nostrada i amb pocs paral·lelismes fora de les nostres fronteres, al llarg dels segles fins a la seva dissolució pel Decret de Nova Planta, tenia com a objectiu assegurar i conservar la pau, vetllar per les persones i les propietats, detenir delinqüents i fer respectar la llei (és a dir les mateixes funcions que una policia institucional, però integrada per voluntaris). Al segle XVII actuava conjuntament amb la Santa Unió, una altra milícia popular (d'origen castellà, no obstant) formada per combatre el bandolerisme que infectava el nostre país. La seva missió era capturar els delinqüents, que després eren lliurats al batlle de cada poble, el qual aplicava la pena corresponent. A Rubí es va crear el 1609 i estava formada per dos escamots de deu persones comandats cadascú per un desener. Un dels seus integrants va ser Miquel Oriol, de la masia del mateix nom. Vint anys després, Miquel Oriol, que el trobem en alguns llocs com a integrant del sometent (possiblement era la Santa Unió), va morir en acte de servei a causa d'una emboscada d'uns bandolers.

Membres del Sometent al segle XVII. Font: historiavibrant.cat

El Sometent, igual que moltes altres institucions catalanes, fou dissolt el 1714, a ran del Decret de Nova Planta, però va ressorgir el 1794, participant en la guerra contra la Convenció francesa o Guerra Gran, sota l'autoritat (a partir d'aleshores sempre seria així) del Capità General de Catalunya. A Rubí 25 homes s'allistaren per combatre els francesos i el 1795, quan les tropes gal·les començaren a envair Catalunya, es va convocar el Sometent al nostre poble per marxar a Vic a lluitar contra l'invasor. Aquest mateix any s'acabà el conflicte sense que es complís el somni que el Rosselló tornés a formar part del Principat.

Amb la Guerra del Francès, el 1808, el Sometent es va tornar a mobilitzar, conjuntament amb els miquelets, que en realitat era la força paramilitar més important del país i que a Rubí comptava amb 40 integrants. El Sometent i els miquelets foren els protagonistes dels continus combats contra les forces napoleòniques als camps i poblacions catalanes. El 1811 les Partides Patriòtiques, que formaven part de l'exèrcit "oficial" i sota l'autoritat del Capità General de Catalunya, varen substituir els sometents (més indisciplinats) en les accions militars.

Sometent de Girona el 1809.
Font: pedresdegirona.com

El Sometent queda a partir d'ara relegat i el protagonista principal, especialment a la primera guerra carlina, seria la Milícia Nacional. A Espanya ja existia des de 1814 (quan es redactà el seu reglament) i a partir del 1834 s'hi incorporà la Milícia Urbana, també amb l'objectiu de combatre les forces carlines. A Rubí es va constituir el 1835 i es reunia a toc de sometent. Un membre destacat va ser-ne Pau Viver, de ca n'Oriol.

Masia de ca n'Oriol, alguns propietaris de la qual foren sometents
al llarg de la història de Rubí

El 1855 es va tornar a restablir el Sometent, amb l'objectiu de protegir les propietats i l'ordre públic, així com, posteriorment, combatre les forces carlines a la tercera de les guerres que varen tenir lloc contra els defensors de Carles de Borbó. Constatem que el 1875, un cop acabaren aquests conflictes, el Sometent de Rubí es va aixecar durant tres dies i va recórrer els masos de la població i les rodalies per comprovar si quedaven encara carlins amagats.

El 1896 el Sometent local, juntament amb la Guàrdia Civil i altres autoritats, va tenir un paper destacat en l'intent de detenció del guerriller republicà Josep Palet, fill de Rubí, que va acabar en fracàs, atès que no el van poder trobar a casa seva.

Casa Palet, on vivia el guerriller Josep Palet. Foto J. Vilalta

A poc a poc aquesta organització armada es va dretanitzant, atès que els seus propis objectius, en suma, consistien en la protecció de la propietat privada i, ja a principis del segle passat, en la repressió de les lluites obreres, en col·laboració estreta amb la Guàrdia Civil (com hem vist ja en el cas d'en Palet a Rubí) i les institucions oficials. El formaven persones lligades al món del comerç, la indústria i també propietaris agrícoles, que en general tenien idees força conservadores. Així, veiem com el 1909 el diputat monàrquic Alfons Sala es va càrrec del Sometent comarcal.

El diputat Alfons Sala. Font: somatemps.me

De l'Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí tenim una imatge (reproduïda a l'inici d'aquesta entrada) que ens mostra els integrants del Sometent de Rubí el 1912, en general, amos de masies i propietaris, com ara Anton Grau, Ignasi Agustí, Enric Rosés (que el 1934 esdevindria candidat a regidor de "Defensa Ciutadana", un partit de dretes, a les eleccions municipals), Josep Batlló o Jacint Saumell, entre d'altres.

Durant la dictadura de Primo de Rivera, aquest mandatari va voler estendre, sense èxit, el model del Sometent a tot l'estat espanyol. Precisament d'aquesta època, i concretament el 1924, es va lliurar i beneir la bandera del Sometent Armat de Rubí, amb una gran celebració. La bandera (si fem cas a l'historiador Miquel Rufé) va ser apadrinada per Montserrat Viver (propietària de Ca n'Oriol), Joan Berrand (amo de la fàbrica del Vapor Nou) i Josep Salsas (que tenia la fàbrica d'electricitat). A l'acte van assistir el capità general de Catalunya (al qual estava des de sempre vinculat el Sometent). Emili Barrera; el governador militar, el general Berenguer; el president de la Diputació, Alfons Sala, i altres autoritats com l'alcalde de Rubí, el conservador i monàrquic Joan Montmany. Va tenir lloc una concentració de sometents a la plaça del Dr. Pearson i es condecoraren diversos integrants rubinencs d'aquesta organització. La celebració va acabar amb un banquet al local de la Cambra Agrícola Oficial (actual Casino Espanyol). Els parlaments van ser iniciats pel caporal del sometent de Rubí, Pere Pi Barceló (curiosament en català!) i finalitzats amb les paraules del General dels Sometents.

La Cambra Agrícola Oficial, seu de les forces conservadores de Rubí.

El 1931, en proclamar-se la II República, les noves autoritats van demanar el desarmament d'aquesta institució paramilitar i profundament conservadora, integrada per moltes persones d'idees monàrquiques i considerada un perill per al naixent règim, i en molts casos així va succeir, llevat del sometent rural. No tenim moltes dades sobre la trajectòria del Sometent rubinenc en aquests temps, ja que és un tema que no ha estat estudiat a fons. Sabem que en començar la República, a Rubí, el caporal era encara el Pere Pi, un propietari agrícola que havia participat en la benedicció de la bandera anys enrere i que a la veïna població de Sant Cugat el 1934 el Sometent va tornar a revifar, però amb un jurament públic per part del nous components d'adhesió a la República.

Amb la dictadura franquista, tot el poder coercitiu i de monopoli de la violència va passar a mans de l'estat central, però el 1945 el Sometent es va tornar a restablir, sobre tot per fer costat a la Guàrdia Civil per lluitar contra el maquis. No podien actuar per compte pròpia, sinó conjuntament amb aquell cos policial i militar. Mai va tornar a ser allò que sempre havia estat. Sabem, mercès  a la informació facilitada per l'amic Joan Calaf que entre 1969 i 1970 el Sometent de Rubí va lliurar el seu armament a la Guàrdia Civil.

Insígnia del "Somatén" en època franquista

Finalment, el 1978, en el marc de la nova Constitució espanyola, que prohibeix els grups paramilitars, aquesta secular institució catalana va ser dissolta pel Senat.

Faltaria un estudi més acurat de l'evolució del Sometent a Rubí, ja que les informacions de fonts secundàries (bibliografia existent i internet) que hem pogut obtenir per elaborar aquesta tímida aproximació són molt disperses, Caldria bussejar en els papers del nostre Arxiu Municipal per tal d'elaborar algun dia algun treball consistent sobre aquest tema encara tan desconegut. A veure si s'anima algun dels nostres historiadors locals!