Fa uns anys, en una entrada en aquest blog vam exposar unes línies generals de la trajectòria històrica de la fàbrica tèxtil que va néixer amb el nom de "les Fonts", va evolucionar a "la Pelleria" per passar després a ser la fàbrica Arch, posteriroment "Rubí Industrial" i finalment les naus actuals de l'Escardívol, on des de fa bastants mesos s'hi efectuen orbres de rehabilitació.
Aquí exposarem amb una mica més de detall les vicissituds d'aquesta indústria al llarg del segle XIX, un segle que, a partir del seu primer terç va veure la implantació gradual dels primers establiments fabrils a Rubí que estarien dedicats al tèxtil i que aprofitaven les aigües de la riera de Rubí, convenientment canalitzades en alguns casos.
 |
| Foto de 1917 on es pot veure la Pelleria. Autor: Arnau Izard. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. No tenim imatges de la fàbrica del segle XIX. |
El 9 de desembre de 1834, Pere i Josep Ambrós (pare i fill), que eren els amos de la masia de can Xercavins i posseidors també de les terres que ara estan ocupades per les naus de l'Escardívol, atorgaren un establiment a Narcís Menard, emprenedor procedent de Girona que s'havia instal·lat a Rubí en aquell temps i que el mateix any 1834 havia adquirit de l'Ajuntament de Rubí, mitjançant un conveni, el dret d'utilitzar les aigües de la riera. El terreny abastava una quartera, sis quartans i mig picotí, és a dir, uns 9.400 m2, i era situat a la part nord dels horts de l'Escardívol, al lloc que era anomenat "les Fonts". El projecte era construir un establiment fabril, dedicat a torçar seda i tenyir-la, que seria edificat entre els anys 1836 i 1837 a càrrec de la societat Menard i Vall, formada per Narcís Menard i Josep Vall, que seria la propietària de l'edifici. Va tenir un cost total de 36.727 lliures, 4.454 d'elles destinades a l'adquisició d'una màquina de vapor. També hi van instal·lar una roda hidràulica. A més, la societat va adequar la resclosa de la font del Bullidor per tal de recollir l'aigua de la riera i del torrent de can Ramoneda i d'aquesta manera conduir més reserves hídriques cap a la fàbrica. I així van aparèixer les "basses de la Seda". El fet és que durant tot el segle XIX a l'estiu la força motriu de a fàbrica seria l'aigua de la riera, que alimentava un motor hidràulic, mentre que a l'hivern (o quan eventualment no hi havia aigua) era el vapor la font d'energia de la indústria.
 |
| Retrat atribuït amb molts dubtes a Narcís Menard i que es conserva al fons del Museu de Rubí. Foto: FMBR |
L'establiment de les Fonts seria arrendat en un principi a una companyia fundada el 1836 i formada per Pau Galí, Francesc Espalter, Pere Gil, Josep Aranyó, Pere Nolasc Vall, Ramon Jover i Narcís Menard mateix ("Pedro Nolasco Vall y Compañía"), que donaria feina a 125 noies (la mà d'obra tèxtil era quasi totalment femenina en aquells temps) i comptaria amb 29 màquines de torçar seda i 4.000 devanadores. La societat es va disoldre el 1837, ja que els socis Josep Aranyó i Pere Gil la van abandonar. La resta de socis van constituir una altra societat que duraria fins el 1847. Cal dir que el propietari de l'edifici era Narcís Menard, ja que Josep Vall es va separar de la societat Menard i Vall el 1846, però per poc temps, perquè aviat Menard va vendre la seva participació en l'edifici a cada un dels socis de la companyia arrendatària, que, per tant, a partir d'ara en seria la propietària.
A més, el 1838 Narcís Menard va adquirir prop de la riera, prop d'on ara es troba el Regina Carmeli, 7 quarteres (uns 17.200 m2), una extensió quasi el doble que ocupava el terreny de la fàbrica.
La societat arrendadora de Narcís Menard i Josep Vall comptaria, a més de la situada al paratge de les Fonts, amb un altre establiment edificat entre 1837 i 1840 a terrenys de ca n'Alzamora, que en aquella època pertanyia al terme de Sant Cugat i que amb el temps esdevindria l'anomenat "Vapor Vell".
El 1847 es va reconstituir la societat s va constituir la societat "Vall, Espalter i Cia", també dedicada al filat de seda, però afegint a més el cotó, la lana i l'estam. Aquesta nova societat estaria formada per Francesc Espalter, Pere N. Vall, Narcís Menard i els nous socis Marià Jover, Narcís Nunó, Pere Pujals i Jaume Espalter i gestionaria la fàbrica de l'Escardívol. La companyia es va disoldre el 1851, quan només restarien els dos Espalter, Nunó i Pujals, que vengueren la meitat de l'edifici al barceloní Eusebi Coronas. Tots ells van constituir la nova societat "Jaume Espalter i Cia".
Hi hagué alguns intents de Menard d'instal·lar una nova fàbrica prop de la riera el 1851 associant-se amb P. N. Vall i cert Ignasi Ramon, però es va endeutar i el projecte no va reeixir.
 |
| Detall del planell del cadastre de 1855 on apareix l'edifici de la "fàbrica de seda" i on es pot veure que les terres eren dels amos de can Xercavins i que el lloc on s'ubicava la indústria estava a nom de J. Espalter, un dels socis de la companyia en aquell temps. |
El 1859-1860 els Espalter van vendre la seva part en la companyia a Josep Miralles i Manuel Parera, i Coronas, part de la seva a Jaume Miralles; la nova societat s'anomenaria "Josep Miralles i Cia".
Als anys 70, la societat que posseïa la fàbrica de l'Escardívol seria substituïda per una altra anomenada "Garrigosa y Compañia", formada per Francesc Espalter i en Garrigosa, que ocuparen 180 persones a les instal·lacions fabrils. El 1874 es torçaven cada setmana entre 400 i 500 lliures de seda, però segons la documentació de l'època tenien problemes de mà d'obra, atès que les altres fàbriques que s'havien anat creant a Rubí pagaven més al personal obrer.
Finalment, el 1888 l'empresa va ser venuda a Pere Ribas Oliart per 40.000 pessetes. El nou propietari la va transformar en l'anomenada popularment "Pelleria", ja que a partir d'aquell moment es dedicaria al curtit de pells i el tractament i selecció de la llana. De fet, el 1890, segons consta a la matrícula de contribució industraila, posseïa un conjunt de cisternes per curtir pells amb una capacitat de 10 m3.
 |
| Pere Ribas i la seva família. Arxiu Ribas. |
L'actual edifici de les naus de l'Escardívol presenta l'estructura bàsica de les reformes que hi va efectuar l'arquitecte Lluis Muncunill el 1923, entre les quals destaca el bastiment de la xemeneia, per la qual cosa tenim poques dades de l'aspecte de la fàbrica al segle XIX.
Bibliografia
- AAVV, 1993: Rubí a l'abast.1.Ciències socials, Ajuntament de Rubí.
- Parras, J., 1998a: "La industrialització de Rubí al segle XIX", Butlletí, 42, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p, 29-38.
- Parras, J., 1998b: "Narcís Menard (1805-1870)", Butlletí, 42, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 65-66.
- Puigventós, E., 2017: Rubinenques a la indústria tèxtil: una introducció històrica, Ajuntament de Rubí.
- Solà, A., 1991: "Sobre fàbriques, fabricants i socis. Puntualitzacions a partir del cas de la industrialització de Rubí", Arraona, 9, III època, Sabadell, p. 51-65.
