L'Escardívol: de fàbrica tèxtil a complex cultural

L'actual Complex  L'Escardívol ha estat un exemple més de reconversió d'edifici industrial a centre polivalent destinat a múltiples usos de tipus cultural, com succeeix a alguns altres països on s'ha produït una acusada terciarització de la seva economia.

És l'any 1835 quan la primitiva fàbrica, una filatura de seda situada en una plana d'horta al costat de la riera, va entrar en activitat. El promotor fou la societat formada per Narcís Menard i Josep Vall, que en un pincipi també seria la propietària del Vapor Vell (en aquella època en territori santcugatenc) i que havia fet construir una resclosa l'any anterior a fi de crear el que popularment serien "les basses de la Seda" (situades on ara està la plaça de Jaume Pla i Pallejà, aproximadament).

Durant el segle XIX va pertànyer a diverses societats i finalment, el 1888 el complex va passar a mans de Pere Ribas Oleart i els seus fills, que van transformar la filatura en una fàbrica de rentadors de llana i adob de pells, coneguda popualarment com a "la Pelleria".

Pere Ribas amb la seva família. Arxiu Ribas.

El 1918 els germans Arch van comprar la nau, destinada a partir d'aleshores al blanqueig i elaboració d'aprestos, tints i acabats en teixits de llana, seda i cotó. A partir de 1921 l'empresa va passar a anomenar-se SA Rubí Industrial, en aquells temps la fàbrica més important de Rubí (tenia un 150 treballadors). Precisament dels anys 20 data la seva xemeneia, que encara subsisteix, construïda per evacuar els gasos de les calderes, així com la remodelació de la nau i, concretament el 1923, la construcció de la nau nord, a càrrec de Lluìs Muncunill, l'arquitecte Muncipal. Aquell mateix any va tenir lloc una vaga, la més important de Rubí fins a l'època, per demanar augment de sous i el reconeixement del Sindicat Únic, però que no va donar fruits a causa de la intrasigència patronal i l'acció del Sindicat Lliure, que s'oposava a la vaga.

Una vista de les dues naus des de l'oest.

Als anys 30 va augmentar encara més el nombre d'obrers fins arribar als 330. La revista Activitas en aquella època la va considerar com uns dels "primeríssims valors de l'Art Tèxtil Català" i és que donava feina no només a la gent de Rubí sinó també de poblacions veïnes. Les hores d'entrada i sortida venien marcades pel soroll de la sirena i l'aglomeració de persones als carrers adjacents que suposava el canvi de torn de treball. També se sap que la fàbrica va patir un incendi el 1934, el mateix any en què es va produir una suspensió de pagaments, malgrat que s'havia acabat de construir noves instal·lacions amb màquines noves i tenia unes 25.000 peces per acabar. Així, la fàbrica romandria tancada fins a la guerra civil, en què seria col·lectivitzada (el 1937 s'hi creà un comitè de control) i  s'hi fabricà material destinat a muntar avions de guerra per al bàndol republicà, entre altres elements armamentístics.

Les naus de l'Escardívol als anys 30, quan eren el Rubí Industrial

Després de la guerra va reanudar l'activitat tèxtil de tints i acabats, fins que els anys 40 les naus foren comprades per l'empresa Pich Aguilera, que també posseïa "la Seda", a l'altra banda de la riera, i foren destinades a ser llogades per altres societats. Així, el 1962 s'hi va instal·lar l'empresa Linden i Gerhard, SA, amb producció tèxtil testinada a Alemanya, Itàlia i Suïssa, però que tancaria el 1980 deixant sense feina a 300 treballadors i treballadores.

La Linger's o abreviació de Linden i Gerhard, SA

Cal ressenyar que les naus van resistir la rierada i és que de fet havien actuat com una gran presa conjuntament amb el pont "del matadero", l'actual del carrer de Cadmo, que finalment cedí en diversos punts i deixà entrar el gran "tsunami" que causà la mort de tanta gent que habitava el barri de l'Escardívol.

Finalment, el 1987, després que l'Ajuntament adquirís les instal·lacions, a la nau sud es va inaugurar el Complex Cultural L'Escardívol, mentre que la nord seria destinada a l'Institut d'Ensenyament Secundari El Bullidor (ara reubicat en un altre espai). Resultat del projecte de l'arquitecte Joan Jorba, el complex cultural comprenia la Biblioteca Mestre Martí Tauler fins que el 2010 es va traslladar a la seva seu actual, i encara actualment allotja la Ràdio Rubí, l'Escola d'Art i Disseny, l'Escola Municipal de Música o l'escola bressol Sol Solet, entre altres equipaments i serveis.