dimecres, 23 d’octubre del 2019

Antigues xemeneies industrials de Rubí

Fa poc hem rebut la notícia que s'estan realitzant obres a fi de reforçar l'estructura de la xemeneia de l'Escardívol, atès que presenta certes deficiències com ara esquerdes i fissures. Cal dir que el 1992 ja va ser objecte d'una intervenció.

La xemeneia de l'Escardívol. Font: rubiinforma.com

Rubí, com a ciutat de tradició industrial, des del segle XIX, ha comptat amb nombroses xemeneies a les seves fàbriques i tallers; moltes d'elles han desaparegut, però encara en romanen algunes, que queden com a record d'aquella activitat fabril que va marcar l'existència de moltes persones a la població.

Les xemeneies, que sorgiren al nostre país a partir de 1833, van lligades a l'aparició de la màquina de vapor i es varen construir per millorar el tiratge de les calderes. No només varen aparèixer a les fàbriques tèxtils, sinó també a llocs com bòbiles (a Rubí tenim l'exemple de la Saltó), molins (com el dels Bessons) i altres indústries, com ara els forns ceràmics (cal Gerrer).

La bòbila Saltó als anys 40.

Eren separades de les altres construccions de la instal·lació industrial, però connectades a través de conductes soterranis (com està constatat, per exemple, a l'Escardívol).

A principis del segle XX van començar a entrar en decadència, si bé encara se'n varen construir moltes de noves. La causa de la seva progressiva desaparició fou la substitució gradual de les màquines de vapor pels nous motors dièsel o elèctrics.

Veiem les més importants que encara subsisteixen a Rubí. Gran part de la informació per redactar aquesta entrada està extreta del llibre Xemeneies de Rubí. Modificacions urbanes i socials produïdes per la industrialització, de Carlos Pereira Castro, editat per El Castell. Ecomuseu Urbà el 1998.


Cal Corrons

La fassina de cal Corrons, a l'Escardívol, es va construir el 1860 i de finals del segle XIX és la xemeneia, de secció quadrada i de 13,30 m d'alçada. Avui en dia encara es conserva, però es troba lleugerament torçada.


Vapor Nou

Construïda a principis del segle passat, és troncocònica i de secció circular, encara que de base quadrada. Té una alçada de 24,30 m i és l'única que queda a l'altra banda de la riera (després de desaparèixer la de la Seda). Servia per evacuar els fums dels forns i les calderes de la fàbrica.


Bòbila Saltó

Està integrada avui en dia a la plaça de Josep Tarradellas i és l'únic element que encara subsisteix de la bòbila. De 25,82 m, és la més alta de Rubí que es conserva actualment. Els anys 70 causava molta contaminació, però avui en dia és un bonic i curiós element que ens recorda l'existència d'aquell centre productor de maons.


Centre Cultural Escardívol (antic Rubí Industrial)

Es tracta de la xemeneia que serà objecte d'intervenció. Va ser construïda el 1921 pel paleta (i arqueòleg aficionat) Joan Roura, quan es va constituir la societat "Rubí Industrial SA". De secció circular i base quadrada, té 20,34 m d'alçada i és la segona més alta de Rubí.


Can Sedó

Fou construïda a la postguerra i es troba davant del col·legi de primària de Ca n'Alzamora. Té una alçada de 16 m i, com la de la bòbila Saltó, és l'únic element que encara es conserva de l'antiga fàbrica tèxtil. És de secció rectangular i servia per evacuar els fums del bullidor on es tractaven els teixits. Les parets interiors estan arrebossades per protegir-les de la condensació.


Xemeneies desaparegudes

- La de cal Gerrer, de secció quadrangular, enderrocada el 1982.

- La de cal Viloca (Vapor Vell), pertanyent a una de les fàbriques més antigues de Rubí, de 1836, encara que la xemeneia molt possiblement fos d'època posterior.

La fàbrica Viloca, al Vapor Vell, amb la seva xemeneia, el 1958

- La de cal Mosques (fàbrica de Miquel Villà), possiblement de 1919, quan es va instal·lar la indústria, desapareguda a causa de la rierada.

Cal Mosques i la seva xemeneia

- La de la Seda (Pich Aguilera), a l'altra banda de la riera, a partir de 1892, de secció circular.

- La del molí de la Bastida, de secció quadrangular, possiblement de principis del segle XX.

- La del molí dels Bessons, que des de finals del segle XIX seria una fàbrica de bales de pedra. Era de secció circular i possiblement data de finals del segle XIX o principis del XX.

El Molí dels Bessons amb la xemeneia al darrera

dilluns, 14 d’octubre del 2019

El Rubí dels feliços anys 20: cultura i distraccions

Com es distreien els rubinencs i rubinenques de fa 90 anys? En aquell temps no existia el volum d'opcions de d'entreteniment de l'actualitat, però això no vol dir que s'avorrissin, òbviament.

Sardanes organitzades per la Joventut Nacionalista, 1920. Foto L'Abans

A més de les festivitats tradicionals lligades a la religió catòlica (Sant Joan, amb les fogueres als carrers i places), Sant Pere (amb tres dies de festes, de les quals parlarem una mica més avall), els aplecs de primavera i tardor de Sant Muç (encara que ja no es feien les processons dels "xatos") o fins i tot els Tres Tombs, organitzada per la Societat de Sant Antoni Abat per honrar aquest sant protector dels traginers i carreters, es podria dir que el gruix de les activitats girava en torn a les diverses entitats que podríem anomenar "político-recreatives" que existien a la vila en aquells anys. Les esmentem tot seguit:

- El Centre Democràtic Republicà (el "Casino"), d'ideologia d'esquerres, tenia el seu cafè i el seu teatre (hi estava vinculada l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol), la seva agrupació coral ("Los Obreros Rubinenses"), i s'hi organitzaven balls els diumenges a la tarda. El seu òrgan d'expressió escrita era el setmanari La Lluita.



El Centre Democràtic Republicà als anys 30.

- El Teatre Cinema Domènech era políticament neutral i era, en aquells temps, l'únic lloc de Rubí on hi havia una pantalla de cinema, on s'hi feien projeccions de pel·lícules les tardes dels diumenges. El local feia servir el cafè de la Cooperativa La Rubinense, al qual s'accedia per una porta interior.

El Teatre Cinema Domènech. Foto Arxiu Salvador Casanovas

- El Casal Popular, creat en aquests anys 20 per l'inefable Dr. Josep Guardiet, comptava amb nombroses seccions: la Schola Cantorum, l'Esbart Dansaire de Rubí (a partir de 1923), el concurs de pessebres (des de 1919), un grup de teatre des de 1921 i el Foment de la Sardana. El 1924, a les seves sales, s'instal·laria el Museu de Rubí. L'entitat, vinculada a la parròquia de Sant Pere, es consolidà definitivament a partir de 1927 i encara segueix activa a l'actualitat. La seva publicació, abans de la guerra civil, era Endavant, que tenia un caire catòlic i catalanista.

L'Esbart Dansaire de Rubí als anys 20.

- La Joventut Nacionalista (els "Catalanistes") va construir el 1920 un nou local al carrer de Cabrinetty (actualment, de Pere Esmendia), on ara es troba justament el Casal Popular. Editaren el setmanari Saba Nova i crearen entitats com els Amics de la Sardana, un grup de teatre anomenat "Sang Nova", l'Orfeó de Rubí i l'associació Joventut Cinema. L'activitat, però, més important era la Festa de la Primavera, i també organitzaven cursos de català i de sardanes. En època de la dictadura de Primo de Rivera van haver de canviar el seu nom pel de "Centro Excursionista de Rubí".

L'Orfeó de Rubí

- Finalment, a la Cambra Agrícola Oficial (actual "Casino Espanyol"), la "Càmara", que agrupava els sectors monàrquics i conservadors, s'hi feia teatre (però menys que al Centre Democràtic o al Domènech), a càrrec de l'Agrupació Artística de la Cambra Agrícola, que cessaria el 1926. També estava lligada a aquesta entitat, des del segle anterior, la societat coral claveriana "El Parnaso Rubinense".

La "Càmara", remodelada el 1928.

Pel que fa a la Festa Major hi havia tres dies de celebracions i activitats, que tenien lloc bàsicament a les entitats que hem esmentat abans, encara que també hi havia els envelats on tenien lloc els balls (per cert, en aquella època començava a estar de moda el "xarleston", com a gran novetat). Al Casal Popular, a la "Càmara", al "Casino", als "Catalanistes", al Teatre Domènech... s'hi feia teatre, amb actors de prestigi. Al segon dia es feia el Gran Ball de Gala, mentre que a la tercera i última jornada tenien lloc audicions de sardanes i ballets populars entre altres distraccions.  També es podia visitar alguna exposició de fotografies o quadres, especialment al Museu. La nit de l'últim dia, tal i com també es fa actualment, estava amenitzada pel castell de focs artificials, però no a l'Escardívol com avui en dia, sinó a l'esplanada de Can Cabanyes (ara ocupada per Les Torres), amb el cartell Feliz Fiesta Mayor.

I, per acabar aquesta entrada, passem a ressenyar altres distraccions dels rubinencs i rubinenques d'aquells anys, consistents en anar a passar el dia a alguna de la trentena de fonts que hi havia pel nostre terme (remarcable la del Bullidor) o, si eres un vailet, jugar a pilota al carrer (eren, per cert, fetes dels materials més curiosos). Les persones adultes llegien diaris com La Vanguardia, El Diluvio, El Mundo Deportivo (algunes d'aquestes capçaleres encara vigents a hores d'ara), i, si volies premsa en català, tenies La Publicitat, La Veu de Catalunya, o Xut! (aquest últim, per als aficionats al futbol). A part, estaven les publicacions de Rubí que ja hem esmentat abans.

El concorregut bar de la Font del Bullidor, a principis del segle passat.

I ja que parlem de futbol, hem de dir que anar a gaudir dels partits del Rubí Football Club al camp del Cairot (fins el 1927) era una de les altres maneres de divertir-se dels rubinencs dels anys 20.

El Football Club Rubí el 1918, al camp del Cairot

Cal dir, pel que fa a costums de l'època, que els diumenges, les noies, a part d'anar a missa com feia bona part dels rubinencs (encara que n'hi havia bastants d'anticlericals), es quedaven a casa pels matins per ajudar les mares a fer la neteja de la llar (ens ho explica en Sapés en el seu volum El Rubí d'ara fa cinquanta, seixanta anys...), i després preparaven el suculent dinar dominical, basat moltes vegades en arrós i rostit a la cassola. La tarda, en canvi, era el temps per anar al cinema o al ball.

Com hem dit, no s'avorrien, no!