dimarts, 27 de setembre del 2016

 Els petits tallers i indústries del Rubí d'ara fa 100 anys

Tractarem aquesta vegada dels petits tallers familiars que eren tan abundants al Rubí d'ara fa cent anys, justament abans de la vinguda del tren, el 1918. Eren la base d'una activa economia i d'una classe mitjana que sempre ha caracteritzat l'estructura social del nostre país i que ara es troba seriosament amenaçada.

Al costat de les fàbriques importants com el Vapor Nou, la Pelleria, la Seda, o molins com can Calopa, la Bastida o el dels Bessons (que, per cert, es dedicava més que a moldre, a fer bales de pedra), podem esmentar establiments com cal Ferrer de Tall, fundat el 1885, que en realitat era l'empresa Antoni Pons, i que fabricava eines de paleta i de tall. Un altre artesà del metall era Josep Gros, de cal Ferrer Pobla, la ferreria del qual després passaria a la família Marsal, que elaborava llantes de ferro per rodes de carro, així com ferradures per a bèsties de tir. I no podem oblidar esmentar altres importants ferrers com Artur Canela o Martí Solsona, que va realitzar les reixes de l'Ajuntament, ja als anys 20, així com serrallers com Pau Aguilera, Silvestre Torra, Miquel Palau i Josep Maria Alzamora, i el constructor de carros Mateu Valls.

Aspecte de la serralleria Solsona l'any 2010. Foto J. Vilalta

Si passem a l'alimentació, hem de destacar la fàbrica de cal Fideuer, al carrer de Sant Jaume, on la família Aliart feia pastes per a sopa (un aliment molt popular en aquella època) i que a partir de 1911 es va ampliar. De fet exportaven a tota la península. Quant a begudes alcohòliques, a part dels cellers que moltes cases tenien abans de la creació del celler cooperatiu, destaquem la fassina dels germans Pau i Emili Aguilera, al carrer del Molí (actual edifici del Molí 21), que elaborava aiguardent, com també ho feia la de cal Corrons, a l'Escardívol.

Fassina Aguilera, actual Molí 21.

Quant a la ceràmica, no ens hem d'oblidar de cal Gerrer. Lluís Duran, fa cent anys, tenia el forn a la carretera de Sant Cugat on realitzava peces de terrissa destinades a la construcció  (teules, canonades...), elements ornamentals (un exemple en són els bustos d'en Clavé que es podien veure en algunes cases, com el que estava a la façana de les finques Vallhonrat fa uns decennis) i atuells domèstics (plats, olles, càntirs, gerres...). També hem d'esmentar els forns dels rajolers Joan Sallés, Francesc Turu i Jaume Sobregrau.

El que resta de la casa de cal Gerrer, any 2010. Foto J. Vilalta

També teníem fabricants experts de bótes de vi, com Joaquim Egido o Bonaventura Castells; de joguines com Francesc Gual; de refrescos com Magí Serra, que regentava l'empresa "Espumosos Serra", al carrer de Sant Antoni; la impremta de Salvador Casanovas, que havia estat creada el 1904 per Màrius Bas; la cartronera que F. Vidal va muntar a l'antiga fàbrica de la Llana; el sabó que fabricava Josep Alujas...


La impremta Casanovas actualment. Foto J. Vilalta

Actualment encara resten alguns dels edficis i cases on es van allotjar aquells tallerets i i petites indústries que satisfeien les necessitats de les persones de Rubí, com podem veure reflectit a les fotos que acompanyen aquesta entrada.

I segur que ens hem deixat molts altres, però aquestes ratlles només volen ser una aproximació al que devia ser la nostra població quant a la seva vida econòmica del dia a dia, quan encara no estava envaïda pels productes de la globalització.



dimecres, 21 de setembre del 2016


 Pere Esmendia, actiu polític i escriptor rubinenc

Aquesta vegada parlarem d'un rubinenc que va nèixer el 1899 al molí d'en Calopa, que en aquella època encara pertanyia a Valldoreix.

Es va destacar, a causa del seu origen com a treballador agrícola, com a un aferrissat defensor dels rabassaires i sempre es postulà contra el caciquisme dels propietaris rurals.


Publicà articles a La Terra, que era l'òrgan de la Unió de Rabassaires de Catalunya, i també a La Lluita, la publicació portaveu del Centre Democràtic Republicà de Rubí.




Però no només es va dedicar a l'acció política, sinó que també era poeta. Cal dir que si els seus primers treballs gaudien de cert caire idíl·lic (com La Font del Bullidor), aviat Esmendia es va decantar envers una poesia de tipus contestatari i reivindicatiu. Uns quants exemples en són El carro de l'opressió i L'himne a la falç.

També es va destacar en el món del teatre. Juntament amb altres rubinencs, va fundar l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol, vinculada al Centre Democràtic, i dissolta el 1939 per motius que tothom sabem.  Entre les obres teatrals que Esmendia va escriure hi ha una sarsuela (Profanació) i alguns monòlegs com El sacrifici dels màrtirs, Un alcalde de Reial Ordre o bé Els tres vells; la comèdia Seductor i ministre, i el pupurri de poemes, cançons, etc. anomenat X... què serà?

El Centre Democràtic Republicà

Aquest jove escriptor i activista polític va morir ben avait, a l'edat de 24 anys, el 1924, a causa d'un tumor meningític. Si hagués continuat vivint, de ben segur que la seva tasca hagués estat molt profitosa.

Rubí ha dedicat una plaça a aquesta personalitat: la de Pere Esmendia, on s'ubiquen els jutjats.


diumenge, 11 de setembre del 2016

El primer "partit" catalanista de Rubí: l'Associació Joventut Nacionalista

Sembla ser que des de finals del segle XIX ja tenim presència a Rubí de personalitats lligades al catalanisme. Així, el 1892 Marià Ramoneda, de la masia d'aquesta nissaga, va participar a l'assemblea que la Unió Catalanista va celebrar a Manresa, i on es varen aprovar les famoses "Bases de Manresa". L'any següent el també rubinenc Pompeu Casanoves va acudir a la que es va celebrar a Reus.

A Rubí el 1903 es va fundar l'Associació Joventut Nacionalista, vinculada en un principi a la Lliga Regionalista, un partit catalanista conservador i no independentista. I és que els membres de la Joventut Nacionalista eren el que ara diríem "de dretes", en un principi, però aixó sí: inflexibles quant a la defensa del catalanisme.

Membres de l'Associació el 1922.

Els membres de l'Associació, "els catalanistes", eren de classe mitjana i tenien un bon nivell cultural. Impulsaren diverses activitats com, especialment, cursets de català, i el 1907 van organitzar els primers Jocs Florals de Rubí. Hi col·laboraven també professors de les Escoles Ribas, com ara Martí Tauler o Josep Borràs.

Aquest mateix any es produí l'incident en el qual diversos membres dels "catalanistes" pedregaren el líder republicà Alejandro Lerroux a Rubí, protegit pel guerriller Josep Palet. El seguidors de Lerroux es destacaven pel seu antiregionalisme i anticlericalisme. I també cal dir que hi havia republicans catalanistes, que estaven al redós del Centre Democràtic Republicà.

L'Associació va arribar a tenir 125 membres i el 1918 van editar el setmanari Saba Nova, que va publicar-se fins al 1936.


A les esleccions municipals de vegades es presentaven sols i altres, coaligats amb els candidats de la Cambra Agrícola, vinculats a la Lliga Regionalista. No obstant, a causa del seu nacionalisme català, moltes vegades topaven amb la gent de la Cambra, més conservadors. Van participar activament a la campanya engegada entre 1918 i 1919 per aconseguir una autonomia per Catalunya. És a partir d'aquesta data quan molts socis es van radicalitzar i van esdevenir més esquerrans. Així, a les eleccions generals de 1919 van recolzar el candidat a diputat Domènec Palet en front del conservador Alfons Sala.

El 1920, va començar a construir la seva seu, el Casal Nacionalista, a l'actual edifici del Casal Popular. Van inaugurar una primera fase l'any següent, però, com diu l'historiador rubinenc Ramon Batalla, "les dificultats econòmiques i polítiques impediren que acabessin la construcció de l'edifici".


Construcció de l'edifici de la Joventut Nacionalista

El 1922 diverses entitats catalanistes van organitzar la Conferència Nacional Catalana, que es va distanciar definitivament del caire conservador i merament regionalista de la Lliga, L'Associació Nacionalista de Rubí també va seguir aquesta tendència mes esquerrana.

Hem de dir que, a ran de la Dictadura de Primo de Rivera, l'Associació Joventut Nacionalista va canviar el seu nom pel de "Centro Excursionista de Rubí".

La informació per elaborar aquesta entrada ha estat obtinguda bàsicament del volum "Rubí a l'Abast", 1994.

dimarts, 6 de setembre del 2016

Els noms dels rubinencs d'època ibèrica


Comptem a Rubí amb alguns testimonis de l'antiga llengua ibèrica, parlada a la façana mediterrània de la península ibèrica, entre l'actual Múrcia i la regió del Llenguadoc (sempre més vinculada a nosaltres que a la resta de França, per cert), entre el s. V i el I aC aproximadament. Encara no s'ha desxifrat del tot, encara que sí es poden llegir els signes que la formen.

Inscripció ibèrica a un fons de plat trobat a Rubí: LAKENE

Sembla ser que des d'un nucli que es situaria al sud-est peninsular, al segle VI aC, una llengua indígena amb molta influència, primer tartèssica (de Tartessos, el regne que ocupava Andalusia en època protohistòrica) i desprès grega, que alguns autors anomenan "greco-ibèrica", s'aniria estenen cap al nord per la costa mediterrània i al segle V es convertiria en la llengua pròpiament ibèrica. De totes maneres encara no se sap ben bé l'origen d'aquesta llengua i tenim teories per a tots els paladars, des de les més estrambòtiques fins a les més prudents.

Font: wikipèdia

Els textos trobats a Rubí, tots a Can Fatjó, el jaciment més important del nostre terme, pertanyen a l'alfabet llevantí o septentrional, que s'utilitzaria a l'actual Comunitat Valenciana, Catalunya, el Rosselló i el Llenguadoc. La teoria més estesa avui en dia ens diu que era una llengua vehicular, és a dir, que possiblement no era la que es parlava habitualment, sinó que serviria pels intercanvis comercials entre els pobles ibers. De fet els pobles ibèrics tenien substractes diferents i potser no era la mateixa llengua la que parlava una persona de l'actual Montpeller amb una de l'actual Alacant. Però es comunicaven utilitzant l'iber.

 Jürgen Untermann, un dels principals estudiosos de l'iber a nivell mundial, ha estudiat els textos de Rubí i els ha publicat al Butlletí del GCMR núm. 25, de juny de 1987. Aquest investigador els data entre finals del s. II aC i mitjan s. I aC. Són incisions o grafits en plats i bols de ceràmica de vernís negre, tan típica d'aquesta època i utilitzada com a vaixella fina. Se suposa que eren els noms dels propietaris dels vasos.

Així, sabem com es deien alguns rubinencs d'aquella època: IKEATIN, BALKE, LAKENE... Altres textos estan molt fragmentats, com KAI (que podria ser l'abreviació d'un nom de persona també) o KIBA[...] o GIBA[...], que seria part d'un altre antropònim o nom personal, potser Kibas o Gibas.

IKEATIN, el nom d'un iber de Rubí (Untermann, 1987)

Molts altres grafits sobre ceràmica trobats a Rubí són bastant curts, de només una o dues lletres, i, per tant, ens és molt difícil esbrinar el seu significat.

Fons de ceràmica amb el grafit BALKE, un altre iber de Rubí

Però hi ha una inscripció que és la més singular de totes, i també la més antiga, de finals del s. II aC. Es troba sobre una peça semiesfèrica de marbre i és la que veieu aquí sota:


 [...]OSTI[...]E·BILOSTIKENAR

Pot ser que Bilostikenar fos també un altre nom de persona, com la resta de textos, i d'aquesta manera tindríem el rubinenc més antic del qual coneixem el seu nom!