Tractarem aquesta vegada dels petits tallers familiars que eren tan abundants al Rubí d'ara fa cent anys, justament abans de la vinguda del tren, el 1918. Eren la base d'una activa economia i d'una classe mitjana que sempre ha caracteritzat l'estructura social del nostre país i que ara es troba seriosament amenaçada.
Al costat de les fàbriques importants com el Vapor Nou, la Pelleria, la Seda, o molins com can Calopa, la Bastida o el dels Bessons (que, per cert, es dedicava més que a moldre, a fer bales de pedra), podem esmentar establiments com cal Ferrer de Tall, fundat el 1885, que en realitat era l'empresa Antoni Pons, i que fabricava eines de paleta i de tall. Un altre artesà del metall era Josep Gros, de cal Ferrer Pobla, la ferreria del qual després passaria a la família Marsal, que elaborava llantes de ferro per rodes de carro, així com ferradures per a bèsties de tir. I no podem oblidar esmentar altres importants ferrers com Artur Canela o Martí Solsona, que va realitzar les reixes de l'Ajuntament, ja als anys 20, així com serrallers com Pau Aguilera, Silvestre Torra, Miquel Palau i Josep Maria Alzamora, i el constructor de carros Mateu Valls.
Aspecte de la serralleria Solsona l'any 2010. Foto J. Vilalta |
Si passem a l'alimentació, hem de destacar la fàbrica de cal Fideuer, al carrer de Sant Jaume, on la família Aliart feia pastes per a sopa (un aliment molt popular en aquella època) i que a partir de 1911 es va ampliar. De fet exportaven a tota la península. Quant a begudes alcohòliques, a part dels cellers que moltes cases tenien abans de la creació del celler cooperatiu, destaquem la fassina dels germans Pau i Emili Aguilera, al carrer del Molí (actual edifici del Molí 21), que elaborava aiguardent, com també ho feia la de cal Corrons, a l'Escardívol.
Fassina Aguilera, actual Molí 21. |
Quant a la ceràmica, no ens hem d'oblidar de cal Gerrer. Lluís Duran, fa cent anys, tenia el forn a la carretera de Sant Cugat on realitzava peces de terrissa destinades a la construcció (teules, canonades...), elements ornamentals (un exemple en són els bustos d'en Clavé que es podien veure en algunes cases, com el que estava a la façana de les finques Vallhonrat fa uns decennis) i atuells domèstics (plats, olles, càntirs, gerres...). També hem d'esmentar els forns dels rajolers Joan Sallés, Francesc Turu i Jaume Sobregrau.
El que resta de la casa de cal Gerrer, any 2010. Foto J. Vilalta |
També teníem fabricants experts de bótes de vi, com Joaquim Egido o Bonaventura Castells; de joguines com Francesc Gual; de refrescos com Magí Serra, que regentava l'empresa "Espumosos Serra", al carrer de Sant Antoni; la impremta de Salvador Casanovas, que havia estat creada el 1904 per Màrius Bas; la cartronera que F. Vidal va muntar a l'antiga fàbrica de la Llana; el sabó que fabricava Josep Alujas...
La impremta Casanovas actualment. Foto J. Vilalta |
Actualment encara resten alguns dels edficis i cases on es van allotjar aquells tallerets i i petites indústries que satisfeien les necessitats de les persones de Rubí, com podem veure reflectit a les fotos que acompanyen aquesta entrada.
I segur que ens hem deixat molts altres, però aquestes ratlles només volen ser una aproximació al que devia ser la nostra població quant a la seva vida econòmica del dia a dia, quan encara no estava envaïda pels productes de la globalització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada