dimarts, 28 de juliol del 2015

La col·laboració amb el Museu Municipal Castell, més necessària que mai


Amb les properes Jornades Europees de Patrimoni, dedicades aquest any a la indústria, encetem una nova etapa de relacions més estretes amb el Museu Municipal Castell.

En una reunió que vam tenir diversos representants del Centre d'Estudis i el Grup de Col·laboradors amb els tècnics que gestionen l'equipament, situat al castell de Rubí, vam dissenyar diverses línies d'actuació que no només tenien com a protagonista aquestes jornades, sinó també actes futurs que han de comprometre l'esforç tant de l'Ajuntament com de les nostres dues entitats.

                                  
Ens referim als 500 anys de vida municipal de Rubí, que es celebraran el proper 2016, a ran d'un document que fa referència a l'establiment de la plaça al davant de l'església de Sant Pere, datat el 22 de juny de 1516, i que es conserva  a l'Arxiu Parroquial.

També cal dir que des de fa uns anys, l'Ajuntament ens concedeix una subvenció bastant generosa per sufragar les despeses d'edició d'un dels dos butlletins que editem anualment. En aquest cas, el número subvencionat està coeditat juntament amb la casa gran. Des d'aquí agraïm aquesta ajuda que ens permet continuar amb il·lusió amb la divulgació dels treballs dels nostres investigadors.


Per tant, ara pensem que cal tancar amb aquelles recances que es van originar quan l'Ajuntament de Rubí, el 1995, va concedir la gestió del castell a una entitat aliena a Rubí, el CentrPatrimoni, que anys després faria fallida.

Al cap d'uns anys, el 2000, l'Ajuntament se'n va fer càrrec directament i el que s'anomenava "Castell-Ecomuseu urbà" va ser dirigit per Teresa Blanch, que de seguida va comptar amb les entitats locals vinculades al patrimoni i al Museu, per tal de programar les activitats de l'equipament.


Poc després, a partir del 2008, un nou responsable, en Joan Gallisà, se'n va fer càrrec, i les relacions es refredaren una mica. És per això que actualment, ens hem proposat establir més mecanismes de col·laboració amb el Museu Municipal, a l'igual que també ho fem amb el Museu Etnogràfic Vallhonrat i la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí. La cultura de Rubí, pensem, en sortirà guanyant en escreix.

dijous, 23 de juliol del 2015

Exposició sobre Lluís Companys al Castell


Aquests dies, al Museu Municipal Castell, podeu contemplar l'exposició, oberta des del passat 18 de juny, sobre la figura de Lluís Companys. El seu títol és "Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys".

És una exposició itinerant en la que es presenta al visitant, a través d'una sèrie de panells, un recorregut a través de la vida d'aquest home, l'únic president màrtir de l'Europa del segle XX, fill de grans terratinents de les terres lleidatanes (va néixer al Tarrós, l'Urgell), la seva trajectòria com a líder d'Esquerra Republicana i president de la Generalitat republicana, el seu paper als turbulents dies de la guerra civil, i la seva execució al fossar de Santa Eulàlia, al castell de Montjuïc, per les tropes dels vencedors, un cop capturat a França per la GESTAPO i lliurat al govern de Franco.


Hi podeu veure documents de la seva època escrits pel mateix Companys o per altres personalitats contemporànies, així com interessants fotografies que complementen de manera força encertada les explicacions sobre la vida d'aquest home, que va tenir com a puntals bàsics de la seva trajectòria vital la preocupació social, especialment, la dels pagesos del nostre país, i el seu amor a Catalunya.

Per complementar l'exposició hem de dir que a Rubí, com ens explica Ramon Batalla en un article del nostre Butlletí núm. 34, de març de 1991, va venir Lluís Companys el 1922 quan es va constituir la Unió de Parcers de Rubí, aamb més de cent pagesos inscrits. Es tractava de la secció local de la Unió de Rabassaires, dirigida per Pere Aguilera i Pere Esmendia. Companys tenia una clara relació amb els republicans de Rubí, ja que, com continua explicant en Ramon Batalla, participà també en l'acte d'inauguració de la biblioteca del Centre Democràtic Republicà l'agost del mateix any 1922.

Assemblea de rabassaires de 1922 amb Lluís Companys,
 Pere Esmendia i Pere aguilera. Arxiu foto Roset

Cal dir també que el 1924, una comissió de la Unió de Rabassaires es va traslladar a Madrid, on governava el dictador Primo de Rivera, per presentar-li les peticions dels rabassaires catalans. Doncs bé, en aquesta comissió hi figuraven, a més de Companys i altres personalitats, el rubinenc Pere Esmendia,

Com veieu els rubinencs no s'han quedat enrera en participar en actes importants de la història de Catalunya. Potser aquesta exposició ho hauria d'haver reflectit una mica millor...

dissabte, 18 de juliol del 2015

Rubí, ciutat amb un ric patrimoni industrial

Fa dies ens va sorprendre una notícia que afirmava que Rubí era la població de l'estat espanyol amb més percentatge de persones que treballaven al sector industrial.

El fet és que la nostra sempre ha estat, des de la primera meitat del segle XIX, una ciutat que ha apostat decididament per l'activitat fabril. La primera instal·lació industrial pròpiament dita fou la Llana, el 1824, a la Verneda d'en Carreras, prop de l'actual masia de Can Serra.

Al llarg d'aquell segle, més indústries s'anaren establint aprofitant sobre tot el curs de la riera com a font d'energia: el Vapor Vell, a terrenys de ca n'Alzamora, la Pelleria (actuals naus de l'Escardívol), Can Parellada i la fàbrica d'electricitat de Manuel Salsas, entre moltes altres, de diverses dimensions i importància.

Naus de l'Escardívol. Foto Jordi Vilalta

Al segle XX continuà l'expansió industrial amb noves fàbriques com el Vapor Nou (J.J, Bertrand e Hijos), "cal Mosques", Can Sedó, i és a partir dels 40 i sobre tot dels 50, quan la indústria cada vegada anirà menjan terreny a l'activitat agrícola, que sempre havia estat la predominant.

El Vapor Nou. Foto Jordi Vilalta

Algunes fàbriques nascudes al segle XIX o principis del XX van continuar la seva expansió i nasqueren altres com, per exemple, la Josa (Electrotécnica Josa, SA), la bóbila Tejala, Material Clínic, Huecograbados Francino, Relámpago Zipp, Ruffini, Pujol y Tarragó, etc, etc, que a poc a poc, especialment a partir dels anys 70 s'anaren concentrant en polígons industrials. La indústria rubinenca, l'any 1975, moment dl seu màxim apogeu, donava feina al 63,44 % de la població activa (unes 10.900 persones aproximadament) de l'aleshores encara vila.

Maqueta del complex de la Josa, a la Biblioteca Municipal

Així doncs, encara que avui en dia el sector industrial ha anat minvant arreu en favor dels serveis, Rubí conserva encara el seu caire de ciutat eminentment fabril. És per aixó que el Grup i el Centre han decidit aquesta any participar en les Jornades Europees del Patrimoni, que tindran com a protagonista les fàbriques del nostre país (el patrimoni industrial).


diumenge, 12 de juliol del 2015


Activitats del segon semestre de 2015

Estem ja preparant les activitats del segon semestre del 2015. Després d'uns primers mesos d'aquest any plens de xerrades, actes i amb la continuació de les exposicions dedicades al 90 aniversari del Museu, no pensem en reposar, ans al contrari.

En primer lloc, s'està parlant d'una mostra de quadres de petit format de pintors com Abelló, Tàpies, Hugué... però l'assumpte està una mica tendre encara. Possiblement es presenti al públic el proper setembre, o, el que és més probable, cap al gener, al Museu Vallhonrat.

L'octubre el dedicarem al patrimoni industrial de la ciutat. Cada tardor, des de 1991, la Direcció General del Patrimoni de la Generalitat dóna difusió d'activitats vinculades a la difusió del nostre llegat cultural a través de les Jornades Europees de Patrumoni (amb el suport del Consell d'Europa). Aquest any la temàtica girarà en torn al patrimoni industrial i tindrà lloc entre el 9 i el 12 d'octubre.

El conjunt del Vapor Nou. Foto Jordi Vilalta

Com a Centre d'Estudis i Grup de Col·laboradors del Museu hem pensat en organitzar una petita ruta per algunes indústries de Rubí. Particularment, l'itinerari passaria pel Vapor Nou, la Supersond, les naus Pich Aguilera, les de l'Escardívol, i la fàbrica de Joan Debant. Per portar a terme aquesta activitat ens posarem en contacte amb el Museu Municipal Castell, entitat amb la qual pensem realitzar més accions de divulgació cultural en un futur més o menys immediat.

De cara al novembre tenim previst un minicicle de xerrades que tractarà sobre els alcaldes del franquisme a Rubí, Ja hem començat a preparar aquesta activitat amb tres estudiosos locals que impartiran les conferències. Aquestes tindrien lloc a l'Ateneu, per la qual cosa també cal que ens posem en contacte amb aquest equipament.

Banderes del passat règim a l'Ajuntament de Rubí. Anys 70.
Foto cedida per Joan Miquel Merino
I, com és ja tradició, a finals d'any, la presentació del Butlletí 65 del GCMR-CER, que tindrà com a eix fonamental un estudi de Francesc Margenat sobre l'estela ibèrica de Rubí.

Estela ibèrica de Rubí. Foto Jordi Vilalta

Com vegeu, no estem aturats ni un moment quan es tracta de divulgar la nostra història i el nosre patrimoni.

dimecres, 8 de juliol del 2015

Pel·lícules històriques al Castell


El Museu Municipal Castell ha programat  per aquest mes de juliol un cicle de pel·lícules relacionades amb la història que es faran (se suposa) al pati de l'equipament cada dijous. Durant la projecció s'oferirà als assistents una copa de cava.

Com a entitat hem rebut aquest programa que inclou les següents pel·lícules:

- "SOTA EL SIGNE DE ROMA" (1959), el dia 8. L'acció d'aquesta pel·lícula transcorre a l'actual Síria, però al segle III, quan regnava l'ambiciosa i astuta reina Zenòbia (encarnada per una exhuberant Anita Eckberg). És un homenatge a Palmira, la ciutat avui amenaçada per la barbàrie de l'EI, que havia estat la capital d'aquell regne, en pugna sempre amb l'imperi romà.




- "COMPANYS, PROCÈS A CATALUNYA" (1978), el dia 16. Es tracta de la detenció que va fer la GESTAPO de Companys i Aguirre, presidents de les comunitats catalana i basca respectivament, el 1940 a França. Foren lliurats al govern de Franco i Companys fou afusellat a Montjuïc després d'un procès sumaríssim. Cal recordar que al castell es pot veure l'exposició "Per Catalunya! Vida i mort de Lluís Companys".




- L'ÚLTIM TREN A AUSCHWITZ"  (2006), el dia 23. Versa sobre un tren carregat amb 688 jueus que, el 1943, es dirigí al camp de concentració d'Auschwitz, a fi de ser eliminats. El castell porjecta aquesta pel·lícula en ocasió del 70 aniversari de l'alliberament dels "lager" nazis per les tropes aliades.



- "TOPKAPI" (1964), el 30 de juliol. Una parella vol robar del palau de Topkapi, a Estambul, una daga d'incalculable valor i tenen l'ajut de diversos col·legues. Ara bé, per no se interceptats, només poden entrar per la cúpula de l'edifici.




Creiem que és una bona idea, el fet de passar una estona a la fresca gaudint d'aquestes pel·lícules amb transfons històric, però pensem que no s'ha fet molta difusió d'aquesta activitat. Contribuïm, doncs, a través del blog, a divulgar-la. El fet és que pensem que cal estretar més les relacions amb els companys que gestionen aquest equipament, a fi de realitzar més accions conjuntes, Precisament aqiest és un dels objectius que ens hem plantejat com a entitat aquest segon semestre.


dissabte, 4 de juliol del 2015

Un homenatge a Anton de Borja per Festa Major


La tradicional activitat de carrer del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubi per la Festa Major ha tingut aquest any una major rellevància, ja que no només s'ha presentat al públic la parada del "carrer principal", és a dir, el passeig de Francesc Macià, que aquesta vegada anava dedicada a Anton de Borja, sinó que també s'han reobert dues de les exposicions dedicades al 90 aniversari del Museu de Rubí, actives l'hivern passat.

Quant a la parada del passeig de Francesc Macià, cal dir que han estat set plafons dedicats a la memòria d'aquell metge i secretari de l'Ajuntament de Rubí, que, precisament ara fa exactament 300 anys rebia un curiós salconduït expedit per Pedro Rodríguez de Montánchez (el protometge corresponent) per tal que el de Borja pogués expel·lir ventositats en públic sense "por ello sea visto incurrir en las penas de la grosería".




Però no només per aquesta anècdota és conegut Anton de Borja (al qual Rubí té dedicat un carrer a la zona de Ca n'Oriol), sinó que fou un personatge amb una vida prou interessant. Sembla ser que participà en la defensa de Barcelona durant la guerra de successió i que després es traslladà a viure a Rubí, on exercí fins a la seva mort el càrrec de secretari de l'Ajuntament i metge de la població.




Conservem algunes obres sobre medecina d'Anton de Borja, totes escrites en català, en un moment en què aquesta llengua no estava permesa en l'àmbit oficial.

El seu fill Miquel i el seu nét del mateix nom continuaren l'obra d'Anton i exerciren els mateixos càrrecs a Rubí, Així, durant tot el segle XVIII aquesta nissaga de metges va viure i va prestar els seus serveis als rubinencs/ques de l'època,




L'exposició i l'article aparegut al nostre últim Butlletí són un petit homenatge que creiem calia fer a aquest prohom.