El 13 de setembre de 1923, amb l'aquiescència del rei d'Espanya Alfons XIII, el capità general de Catalunya Miguel Primo de Rivera Orbaneja va fer un "pronunciamiento" militar que va provocar la disolució del govern espanyol, del Congrés dels Diputats i del Senat i la suspensió de la Constitució de 1876 i va implantar un règim de tipus autoritari a l'estat espanyol, regit per un Directori Militar, que ha estat anomenat la Dictadura de Primo de Rivera.
El general Primo de Rivera. Font: elespanol.com |
En un principi seria tímidament recolzat per la Lliga Regionalista, un partit catalanista i conservador que aspirava a recuperar el depauperat ordre social de l'època. Però aviat el nou govern, que el 1924 va crear un partit únic, la Unión Patriótica, va implantar mesures contra tot allò que consideraven "separatista". Així, es va prohibir la bandera catalana i l'ús de l'idioma català en tots els actes oficials.
El president de la Mancomunitat de Catalunya, que acabaria dissolta el 1925, seria Alfons Sala, un monàrquic conservador que pertanyia a la Unión Monárquica Nacional.
A finals de setembre de 1923 els ajuntaments del país serien dissolts i substituïts per juntes d'associats sota l'autoritat militar. Pel que fa a Rubí, en aquell moment el consistori estava regit per un consistori presidit pel monàrquic Joan Monmany, adherit al manifest que Primo de Rivera va efectuar després del seu cop d'estat, i estava format per 4 regidors membres de la Cambra Agrícola, 2 de la Lliga Regionalista i 5 del Centre Democràtic Republicà (d'esquerres). La Cambra estava formada pels sectors més conservadors de la població i seria el lloc d'on previndrien els nous jerarques de la política municipal rubinenca. De fer el president n'era Martí Rodó, propietari de la masia de can Rosés i també cap local del Partido de la Unión Patriótica.
L'edifici del Casino Espanyol als anys 20. Arxiu Fotogràfic Museu de Rubí |
El 30 de setembre va ser dissolt el consistori i el 3 d'octubre es conformaria un altre que era addicte totalment als postulats del Directori. El nou ajuntament de la Dictadura va tenir com a alcalde Josep Aguilera, president del Celler Cooperatiu, òrgan que, com la Cambra Agrícola, de caràcter més recreatiu, aglutinava els propietaris de vinyes. Els tinents d'alcalde foren Pere Gaju (l'indiano propietari de l'actual torre Marbà) i Jaume Ramoneda (de la masia de can Ramoneda), i els síndics eren Josep Martret i Francesc Molins. La resta de regidors eren Joan Oller, Josep Perich, Enric Rosés, Julià Solanas, Miquel Rosés, Jaume Codol i Josep Grau.
En aquest nou consistori, 6 regidors eren de la Cambra Agrícola Oficial i la resta hi estaven relacionats estretament. El fet és que aquesta institució, l'actual Casino Espanyol, era la més identificada de Rubí amb el nou règim. Fins i tot entre el 1927 i el 1928 es va fer un nou edifici dissenyat per l'arquitecte Ramon Puig i Gairalt, que és el que ara s'ha rehabilitat, on sempre onejava una bandera espanyola al capdamunt. El fet és que el patriotisme espanyolista també s'estengué a les escoles, on era obligatori cantar el "Salve Bandera".
El 1924, Joan Monmany va tornar a ocupar l'alcaldia i l'any següent es va inaugurar la nova casa de la vila, l'actual seu central de l'Ajuntament, un edifici que havia estat la casa de la família Rufé i que l'arquitecte Muncunill rehabilità per convertir-la en seu consistorial.
Inauguració del nou Ajuntment, el 1925. Arxiu CER-GCMR |
També es va canviar el nom del carrer de Rafael Casanova (actual passeig de Francesc Macià) pel del diputat monàrquic Alfons Sala.
Quant a l'aspecte de la vida religiosa, va ser totalment respectada, sempre que no incorregués en pretensions de caire catalanista, com els va passar als pobres Pomells de Joventut. El mateix 1923 es va estrenar la bandera de la Germandat de Sant Roc, del Sometent local. El 1927 es varen fer obres d'embelliment i reparació de l'església de Sant Pere i el mateix any el Dr. Josep Guardiet, rector de la parròquia, va crear la Institució de Cultura Femenina, dedicada a la formació de la dona cristiana. Dos anys després, el 1929, es constituïa la Confraria de Nostra Dona de Montserrat.
Obres de restauració de la cúpula de Sant Pere. Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí |
En canvi, el nou Ajuntament seguí les directrius del règim de reprimir les organitzacions considerades subversives o bé separatistes. No obstant, se sap que la Unió de Rabassaires, que curiosament no va patir repressió per part del règim, va intentar negociar amb aquest per asonseguir solucions faborables als pagesos catalans, atès que Primo de Rivera tenia entre els seus projectes fer una reforma agrària, al menys en teoria. Fins i tot una delegació de la Unió (que a Rubí va rebre el nom des de 1924 de Societat de Rabassaires de Rubí, liderada per Pere Aguilera) es desplaçaria a Madrid el març d'aquell mateix any per presentar les petions dels rabassaires. Tot quedaria en paper mullat.
El 1923 fou clausurat el local de la Joventut Nacionalista, que es va haver de reconvertir en Centre Excursionista, però el 1928 seria definitivament abolit. A més, la seva publicació Saba Nova, fou estretament vigilada, de tal manera que l'octubre d'aquell mateix es va suspendre per un mes.
Però de la vigilància del règim no es va escpar ni l'església. Endavant, òrgan d'expressió de la parròquia de Sant Pere, fou controlat per evitar qualsevol ínfula catalanista. A tall d'anècdota direm que fins a tal punt va arribar la mania persecutòria del catalanisme que alguns botiguers van haver de veure la incautació de caramels embolicats amb paper on es veien les quatre barres. Una de les accions més notables va ser la supressió el 21 de setembre de 2023, és a dir, poquíssims dies després d'instaurar-se el Directori, dels catòlics Pomells de Joventut, creats a Rubí pel Dr. Guardiet, i que foren acusats de separatistes i antiespanyols. El setmanari Endavant ja no va poder presentar-se com a publicació ressó d'aquella organització juvenil, sinó com a portaveu del Casal Popular, que sí va continuar sense cap problema amb les seves activitats sempre que no s'ncorregués en el pecat catalanista. Aixó va fer que sorgissin noves entitats: a tall d'exemple és el 1923 mateix quan apareix l'Esbart Dansaire de Rubí, i el 1924 sorgeix el Museu de Rubí, de la mà del Dr. Guardiet, un dels primers museus locals del país. Això no vol dir que en algunes ocasions el Casal Popular ostentés alguna crítica amb l'Ajuntament de la Dictadura.
Detall d'una de les primeres sales del Museu de Rubí. Foto: Francesc Blasi. Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya |
Pel que fa a la repressió de moviments d'esquerres, la CNT, de caire anarco-sindicalista, fou clausurada el 1924 i es va tancar el local situat a la plaça d'Anselm Clavé (seu del Sindicat Únic de Treballadors de Rubí). Aquest sindicat, tan radicat a la població, seria substituït pel dretà Sindicat Lliure, de caire totalment contrari a l'anarcosindicalisme, del qual hi ha constància que el 1929 va organitzar un míting a Rubí.
Però els principals opositors a Rubí al règim de la Dictadura, a part dels anarcosindicalistes, eren els integrants del Centre Democràtic Republicà, clausurat dues vegades durant aquest règim. El seu òrgan d'expressió, La Lluita patiria moltes multes i accions de censura, com la suspensió que va patir entre l'inici de la Dictadura i gener de 1924. Aixó va fer que entre 1926 i 1929 decidissin publicar les seves notícies al setmanari terrassenc La Acción, del mateix signe ideològic. La Lluita no va aconseguir sortir amb periodicitat normal fins el 1930. No obstant, l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol, també vinculada al CDR, va continuar amb les seves actuacions i fins i tot en aquests anys s'hi crearen noves seccions com un grup excursionista i un altre esperantista; ara bé, algunes conferències s'havien d'impartir en castellà.
Local del Centre Democràtic Republicà. Arxiu CER-GCMR |
També es practicaren escorcolls a persones individuals com el que es va fer al maçó Ramon Ratés, que fou condemnat diverses vegades per "injúries" o fins i tot per detalls com posar sacarines a les gasoses que fabricava (en aquest cas la pena fou d'un any i un dia de presó).
Hem de ressenyar, en plena Dictadura, la participació de dos rubinencs de la Joventut Nacionalista, Josep Rovira (que es distingiria posteriorment com a comandament militar del POUM a la guerra civil) i Joan Boladeras, en la frustrada marxa encapçalada per Francesc Macià el 1926 que des de Prats de Molló, amb l'ajuda de la CNT, que proclamaria una vaga general segons el projecte, pretenia arribar a Barcelona i proclamar una República Catalana. En fracassar aquest intent, Rovira i Boladeres serien empresonats i expulsats a Bèlgica.
El gener de1930 va dimitir Primo de Rivera i el rei Alfons XIII va nomenar el general Dámaso Berenguer com a cap del Directori Militar. Es va iniciar l'anomenada "Dictablanda", és a dir, un procés de suavització de les mesures repressives que comportaria, per exemple, la legalització de partits polítics i sindicats que havien estat prohibits fins aleshores.
Ja des de 1926 s'havia creat al municipi una aliança republicana formada per totes les institucions contràries al règim que el 1930 es transformà en una comissió aglutinada pel Centre Democràtic Republicà (en formava part el Centre Excursionista, el Casal Popular i les revistes Saba Nova, Endavant i La Lluita, òrgans d'expressió d'aquestes entitats) que va fer una petició al governador civil per evitar que l'Ajuntament tornés a mans de la Unión Patriótica i que els homes procedents de la Cambra tornessin a ocupar els principals llocs de poder consistorial. També es va organitzar una manifestació el dia 10 de febrer d'aquell any.
A Rubí, en substitució de Monmany, es va nomenar alcalde Bonaventura Plaja, de la Lliga Regionalista i els regidors del nou Ajuntament foren els candidats més votats a les eleccions de 1917, 1920 i 1922 més els majors contribuents de Rubí. El nou alcalde, que no era precisament d'esquerres, no obstant va demanar l'amnistia per diversos presos polítics del règim, així com el restabliment de la Mancomunitat catalana.
Bonaventura Plaja. Fons Marroyo. |
Però les eleccions municipals del 1931 ho canviarien tot...
Bibliografia
- AAVV, 1993: Rubí a l'abast. Ciències socials, Ajuntament de Rubí, Diputació de Barcelona i Consell Comarcal del Vallès Occidental.
- AAVV, 2001: Rubinencs del segle XX, Grup Fotogràfic "El Gra", Rubí.
- Batalla, R., 1991: "El moviment rabassaire rubinenc entre 1922 i 1931", Butlletí, 34, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p.148-156
- Batalla, R., 2021: Pere Aguilera. Alcalde republicà de Rubí, Fundació Josep Irla.
- Escofet, E., 2021: El Casal Popular. 100 anys de cultura a Rubí. 1921-2021, Efadós, el Papiol.
- Freixes, J. M., 2000: "Rubí (1918-1930): una vila en creixement", Butlletí, 44, Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, desembre de 2000, p. 17-31.
- Giménez, N., 2021: "El Casino Espanyol de Rubí", Butlletí, 82, Centre d'Estudis Rubinencs i Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, p. 15-29.
- Molinero, C., i Ysàs, P., 1986: "Rubí al segle XX: Una vila en transformació", Aproximació a la Història de Rubí, Ajuntament de Rubí, p. 220-280.
- Rufé, M., 1987: Sant Pere de Rubí els darrers 200 anys, Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí.
- Sánchez, M., i Torrent, M., 2003: Estudi, diagnosi i proposta d'intervenció de l'edifici "Casino Espanyol" de Rubí, treball final de carrera d'Arquitectura Tècnica, Univrsitat Politècnica de Catalunya -EUPB.
- Torné, M., 2002: L'Abans. Rubí. Recull gràfic 1872-1965, Efadós, el Papiol.