Ramon Ratés, un curiós personatge del Rubí dels anys 20 i 30

Ramon Ratés fou un curiós personatge vinculat a la política (i a l'hosteleria) de Rubí i del Vallès durant la primera meitat del segle passat, però no comptem amb una excessiva informació sobre ell. Si busquem a Internet, sempre se'l relaciona amb els fets ocorreguts al Dr. Guardiet, especialment a la seva mort, en la qual Ratés voler intercedir-hi malgrat ser un nototi "menjacapellans".

Tenim la sort, però, de comptar amb el seu llibre Memòries d'un cafeter de noranta-sis anys, escrit el 1977, poc abans de la seva mort, i publicat el 1980, en el qual presenta, a finals dels 70, la trajectòria (força agitada) de la seva vida. En aquesta entrada ens centrarem només en la seva activitat a Rubí. Ramon Ratés va néixer el 1884 a Poboleda (el Priorat) i, després de viure una temporada a Reus i a Barcelona, va venir a la nostra població on s'establí a la popular font del Bullidor. Era l'època de l'arribada del primer tren elèctric a Rubí, que provocà una gran afluència de visitants, especialment els caps de setmana. Aquí va instal·lar una caseta i un bar on servia begudes i menjars. També, amb l'aigua d'aquesta font va crear una fabriqueta d'aigües carbòniques (molt consumides en aquella època), entrant en rivalitat amb Magí Serra.

Anunci a Saba Nova, 1919.

Ratés tenia una ideologia d'extrema esquerra, com ell diu, i era sumament anticlerical. A Rubí va ingressar al Centre Democràtic Republicà i, amb l'ajuda de Pere Esmendia, va publicar La Lluita. També va fundar-hi una lògia maçònica que continuava la que va crear el guerriller Josep Palet, de nom Fidelitat.

Quan regentava el bar de la font del Bullidor es va absentar uns tres mesos per anar a València a fer-se càrrec del Palace Hotel i va deixar els assumptes de Rubí en mans de la seva dona en aquest lapse de temps. Cal dir, no obstant, com ell apunta a les seves memòries, que el millor client del bar del Bullidor era el Dr. Josep Guardiet, i també acudien nombrosos maçons.

Durant la dictadura de Primo de Rivera fou condemnat a un mes i onze dies de presó a Terrassa per haver escrit un article contra l'alcalde rubinenc Joan Montmany, vinculat a la dreta monàrquica local. El seu advocat sempre seria Lluís Companys, que arribaria a ser president de la Generalitat de Catalunya i que en aquells moments era diputat per Sabadell.

Posteriorment tornaria a visitar la presó egarenca per una denúncia del seu contrincant en el negoci de les gasoses, Magí Serra, que el va acusar d'introduir una "substància prohibida", com Ratés ens diu, en aquelles begudes que elaborava. La condemna finalment va ser de sis mesos, però això no feu que disminuís la venda de les aigües carbòniques, sinó que fins i tot va augmentar i en Serra va haver de plegar.

A la presó de Terrassa va aconseguir viure de manera bastant decent i va aconseguir una gran popularitat; munions de visitants anaven al centre penitenciari, entre ells el gran mestre de les Escoles Ribas Martí Tauler, així com molts companys maçons. El director de la presó va intercedir per al seu trasllat a "la Modelo", a Barcleona, des d'on continuava escrivint articles per a La Lluita. Durant aquest captiveri, al Centre Democràtic Republicà se li va retre un homenatge, on varen intervenir la cantant  Mercé Plantada i el conferenciant Eduard Layret, un maçó germà de Francesc Layret.

El Centre Democràtic Rerpublicà

En sortir de la presó fou rebut de manera quasi triomfal a Rubí. Sembla ser que l'alcalde Montmany, segons explica en Ratés, que ja tenia diabetis, morí del disgust en veure'l tan ben acollit.

Després de la guerra civil (de la qual no explica molta cosa al seu llibre) va anar a Madrid, on fou empresonat durant 19 mesos a Carabanchel acusat de pertànyer a la maçoneria. Posteriorment es va traslladar a Barcelona, encara que ocasionalment venia a Rubí per veure la seva família.

Acabem aquesta entrada amb una curiosa frase del seu llibre: "Aquesta bellugadissa de la jovenesa actual [finals dels anys 70] em plau força i sembla que acabarà establint una República Socialista."
"Ahí lo dejo", com diuen ara.