Què va ser el Centre Democràtic Republicà?

De molta gent és sabut que el solar que es troba a la part sud de la plaça del Doctor Guardiet pertany a Esquerra Republicana. Però potser no saben que en aquest lloc es va aixecar un dels més importants locals polítics i recreatius que va tenir Rubí a la primera meitat del segle passat, de caire progressista i republicà.

A finals del segle XIX, concretament el 1884, va néixer el "Casino Rubinense", una entitat amb objectius polítics, recreatius i culturals. Entre els seus fundadors estava el pastor protestant Francesc Albricias (de l'església evangèlica de Rubí) i Josep Palet (un guerriller d'ideologia republicana que seria regidor de l'Ajuntament entre 1901 i 1905). La primera seu estava situada a l'edifici de la fonda de cal Sabateret (avui desaparegut per haver-se enderrocat a finals dels anys 80) i després, el 1895 va passar a allotjar-se a la cooperativa La Rubinense (al carrer de Sant Pere). L'any següent s'adquirí el solar actual, davant l'església de Sant Pere i el mercat antic. 

El local del CDR abans de la guerra civil.

El 1902 va canviar el seu nom de "Casino Rubinense" pel de Centre Democràtic Republicà, que tindria fins a la fi de la guerra civil. Va arribar a tenir 578 socis el 1906, una xifra considerable per a la població de Rubí. S'hi reunien, tots els sectors vinculats a l'esquerra política i els ideals comuns del Centre Democràtic Republicà (CDR) eren els d'Igualtat, Llibertat i Fraternitat i va acollir algunes entitats com l'Agrupació Dramàtica Santiago Rusiñol (disolta el 1939) o la "Sociedad Coral Los Obreros Rubinenses", que ja existia des de 1881. També s'hi feien classes d'Esperanto (la llengua universal dels ideals internacionalistes), ball i altres activitats de tipus festiu. Entre 1919 i 1920 el casal on s'ubicaven va experimentar una gran trasformació i des de 1922 fins a 1939 l'organ d'expressió va ser el quinzenal La Lluita.

El 1930 es va publicar el reglament  del Centre, on es deia que el seu objectiu era "difondre i propagar la democràcia republicana i fomentar la il·lustració entre els seus associats, procurant-los esbarjo i distracció dins la més estricta moral i legalitat". L'any següent el CDR es va integrar dins Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), quan ja comptava amb 850 associats. Atesa aquesta situació altres formacions més radicals com la CNT van deixar de freqüentar el local.

Va tenir presidents tan importants com l'alcalde Pere Aguilera i la biblioteca del centre fou inaugurada res menys que pel president Lluís Companys.

Pere Aguilera, de jove. Foto Roset.

A l'esclat de la guerra civil, segons ens explica Josep Martí al llibre De la guerra i dels homes, van mostrar una actitud poc bel·ligerant, a causa del seu caire més aviat pacifista i és que segons aquest exmilicià, els homes d'ERC "no eren aptes per a la lluita armada i militar".

Un cop acabat el conflicte, les tropes franquistes varen confiscar el local del CDR i el van saquejar. No obstant, no va ser fins a 1956 en què es declarà ilegal el centre. L'edifici va passar a ser seu local de FET y de las JONS, el partit únic del règim (després transformat en "Movimiento Nacional"), fins que el 1975 l'Ajuntament, encara franquista, el va enderrocar (era utilitzat com a magatzem en aquella època).

El local del CDR poc abans de ser enderrocat. Al fons, els gegants antics.

Finalment el 1992 fou retornat a Esquerra Republicana de Catalunya.

El solar d'ERC fa pocs anys.