Aquesta casa amb aspecte de vella masia, però que des de fa molt temps era destinada a habitatge plurifamiliar, es troba situada al número 42 del carrer de Sant Pere, un dels més antics de Rubí (vegeu entrada "El carrer de Sant Pere, un dels més antics de Rubí" (11 de juny de 2018).
 |
| Cal "Met Lleó" als anys 80 o 90. |
Es troba esmentada ja al segle XVIII amb el nom de Can Molins, per la família benenestant, procedent de Barcelona, que la posseïa. Es trobava situada al costat mateix de l'antic "camp de Panical", del qual ja havíem parlat en l'entrada esmentada dedicat al carrer de Sant Pere. Aquest camp, recordem-ho, està documentat des de 1806 i pertanyia des de feia molt de temps a la masia de Can Serra del Padró (després, de Can Bertran), situada a l'actual carrer de Xile, entre les torres Ezpeleta (Ateneu) i Marbà o Gaju. Estava delimitat pels actuals carrers de Sant Pere, de Magallanes, del Mestre Feliu, de Sant Miquel i part del de Sant Isidre.
 |
| Croquis efectuat per P. Bel de la Sagrera de Rubí al segle XVIII on es veu el camp de Panical |
Els Molins anaren adquirint a poc a poc, al llarg del segle XIX, parcel·les del camp de Panical. El 1863 l'Ajuntament de Rubí va demanar a la família, concretament a Jaume i Marià Molins (pare i fill respectivament), que deixessin un espai, davant mateix de la casa pairal, a fi de fer un carrer que enllaçaria els de Sant Isidre i Sant Pere i que havia de continuar en direcció est, fins a l'actual dedicat al Mestre Feliu i que, per tant, travessaria tot el camp de Panical. Aquesta nova via urbana seria batejada amb el nom de carrer de Molins (un cas similar és el carrer de Llobateras, que es va obrir en terrenys de Can Cabanyes, pertanyents a la família d'aquest nom), mentre que l'actual del Mestre Feliu portaria el nom de "San Mariano", en honor de Marià Molins. El pla es va començar a realitzar, però sembla que es va aturar aviat i d'aquest fet és testimoni el carrer tallat (plaça de Manuel Miralles) que ara constitueix l'entrada al col·legi de Pau Casals des del carrer de Sant Pere.
 |
| Plaça de Manuel Miralles, davant de cal Met Lleó, inici de l'avortat carrer de Molins. |
D'on ve el nom de "cal Met Lleó"? L'avi de l'última propietària, la senyora Maria Molins Ferrer, que es deia Jaume, era tan fort com un lleó i per tant era anomenat "Jaumet el Lleó" o bé, abreujat, "Met Lleó". Fins i tot el nom popular figura inscrit a la façana sud de la casa, sota del rellotge de sol.
 |
| Cal "Met Lleó", façana del carrer de Sant Pere |
L'edifici està considerat, segons el Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí" (2004) com a BCIL (és a dir, un "Bé Cultural d'Interès Local") i es troba inclós a la fitxa P-37, en la qual la lletra P vol dir "protecció total" (vegeu l'entrada "Frenar la degradació del nostre patrimoni, una tasca de tots", de 10 de juliol de 2018). Per tant, encara que la casa sigui alienada a un tercer, s'entén que aquest està obligat a protegir els seus elements i estructura bàsica (com s'ha fet amb la torre Samaranch, per exemple).
 |
| Façana sud de cal "Met Lleó". Viquipèdia. |
La casa de cal Met Lleó té tres pisos i golfes i una façana lateral al carrer de Sant Pere que està orientada al sud, on presenta un rellotge de sol i la llegenda "Cal Met Lleó" al dessota. Aquesta façana es troba presidint un jardí amb safareig i hort. A l'interior de l'edifici cal destacar, segons la fitxa de patrimoni abans esmentada, una escala de volta a la catalana.
 |
| Rellotge de sol. Foto Societat Catalana de Gnomònica |
Per tant, cal Met Lleó és un dels valors patrimonials més importants del carrer de Sant Pere.
L'anomenada Torre Ezpeleta és el nom dels últims residents, el seu nom inicial i del que la va construïr es LA TORRE DEL SR.RIBAS que era un rubinenc que va emigrara Xile i allà es va enriquir, quan va tornar a Rubí es va fer la torre i va demanar a l'ajuntament dedicar el nom del carrer a Xile ja que va quedar molt agraït a aquest pais.
ResponElimina