Les primeres escoles de Rubí (1834-1857)

En aquesta entrada us explicarem una mica com era l'educació dels nens i nenes de Rubí a la primera meitat del segle XIX, de quan tenim constància documental de la primera escola de la població. Hem extret la informació del bon llibre de Jaume Parras i Manuel Santirso Rubí als pupitres, de 2007, i cal dir que és l'únic treball que s'ha fet a la ciutat sobre la història de l'educació, i a més, força ben documentat.

Sabem que ja al 1834 hi havia a Rubí un local de primera educación mantingut per l'Ajuntament de l'època, propietat de Pere Xercavins, al qual el municipi pagava anualment 320 rals de billó en concepte de lloguer. Les condicions de les escoles al segle XIX eren pèssimes i a més no tota la població infantil estava escolaritzada: segons Parras i Santirso, eren el 60 % dels nens i el 40 % de les nenes als anys 30 i 40 del segle XIX.

Escola de poble el 1848, pintura d'Albert Anker

Hi havia un gran grau d'analfabetisme, els temps eren convulsos i les guerres carlines impedien un normal desenvolupament de la vida civil en moltes ocasions

El 1835 a Rubí, a l'igual que a moltes altres poblacions, es va crear una Comissió d'Instrucció Pública formada pel rector Joan Malet, l'alcalde Joan Sala, Marià Llunell, de l'Ajuntament, i dos prohoms (caps de família prestigiosos), Jaume Suvo i Pere Xercavins, però no va tenir molta continuïtat. Els nens i nenes que havien assistir a l'escola feien un examen que era certificat per l'Ajuntament.

Mossèn Joan Malet

A les aules es practicaven càstigs corporals, com fins fa pocs decennis. A més hi havia una separació estricta per sexes que s'accentuà amb successives lleis al segle XIX.

Els mestres, tal com resa la popular dita "passar més gana que un mestre d'escola", estaven molt mal pagats i no eren molt ben considerats socialment. El 1836 l'Ajuntament de Rubí va demanar permís al govern civil de Barcelona per crear algun arbitri a fi de poder augmentar el sou del mestre de primeres lletres. Altres vegades eren els mateixos particulars que satisfeien l'estipendi d'aquests mísers educadors.

Por ser útiles al país. "El Loro", núm. 43, Barcelona, 18/09/1880

El fet és que el 1845 ja tenim uns 100 alumnes a Rubí distribuït en dues escoles, una de nens i una altra de nenes. La de nens estava dirigida pel ja esmentat rector Joan Malet, que, per cert, era d'idees una mica liberals en contraposició amb la resta de capellans d'aquells temps, i la de nenes era gestionada per la senyora Joaquima Pi. A part, se sap que Joan Lleonart va obrir un local al carrer de Sant Josep, proper al de la Creu, on tenien el forn de pa els seus pares, en el qual feia classes pel seu compte.

A partir de 1851, amb el concordat entre l'estat espanyol i la Santa Seu, l'ensenyament va tornar a estar dominat per institucions religioses, si bé els municipis estaven obligats a mantenir els locals, i aixó continuaria amb la Llei d'Instrucció Pública de 1857 ("llei Moyano"), que canviaria el sistema educatiu i estaria vigent fins a... 1970! Però això ja és tema d'una altra entrada...