Llibres i publicacions de Rubí sobre la guerra civil

Aquest any 2019 commemorem (deixant de banda qualsevon connotació positiva que aquesta paraula pugui tenir) els 80 anys de la fi de la fratricida guerra civil, una de les més sagnants de l'Europa del segle XXI.

En aquesta entrada aprofitarem per fer una lleugera ressenya de les principals publicacions locals que se n'han fet ressó, en la seva major part escrites per persones que havien viscut el conflicte.

En primer lloc, començant pel principi, destaquem el nostre Butlletí núm. 32, de març de 1989, que fou el primer monogràfic dedicat a aquesta etapa de la nostra història. Contenia articles de Carme Molinero, Pere Ysàs, Josep Sapés, Lluís Garcia, Miquel Rufé, etc. així com una bona documentació fotogràfica. Entre els estudis destacarem alguns com el que relatava les vivències de les nenes de les Escoles Ribas a través dels seus quaderns (a càrrec d'Antonio Moro i Anna Rialp), la documentació sobre el Comitè local de Milícies Antifeixistes, per Francesc Margenat i Xavier Arís), el de les persones mortes els primers dies i el de les monedes emeses per la Cooperativa (de Miquel Rufé), el de la premsa rubinenca durant la guerra (redactat per Joan Miquel Merino), però el més important va ser la llista dels rubinencs morts o desapareguts a causa del conflicte, tant d'un bàndol com de l'altre, que ara caldria corregir i revisar.

Del mateix any 1989 és el llibret de Josep Martí i Serrano Coses viscudes. 1939-1945. Presons i camps de treball, que és la seqüela del que publicaria el 1990, on narra la seva experiència bèl·lica. En aquest, en canvi, ens fa una descripció detallada dels penals i camps de concentració on va estar internar després de la guerra, és a dir, ens ofereix una visió de la repressió del règim envers els qui combateren en el bàndol de la República.

Josep Martí també va presentar el mateix 1989 Mossèn X i el milicià, en referència a Mossèn Guardiet, assassinat el 1936, en el qual descriu les seves topades amb els sectors eclesiàstics durant la guerra.

De la guerra i dels homes (1990) és el llibre de Josep Martí, preqüela de Coses viscudes i molt més extens, on exposa els seus pensaments sobre l'essència i les causes de la guerra, el perquè abraçà la causa del bàndol republicà, les principals formacions polítiques d'abans del conflicte i la seva trajectòria durant els enfrontaments al front d'Aragó, i és que va combatre a les ordres del també rubinenc Pep Rovira a la 29 divisió del POUM. Ens diu a la introducció: "Quan vaig sortir de voluntari, no vaig fer-ho per atacar res ni ningú, sinó simplement per defensar la República", i amb aquestes paraules ens indica el seu compromís polític.

L'escriptor Josep Sapés, tan actiu als 80 i 90, ens ha deixat el llibre Dretes i esquerres o la guerra del 36 a Rubí, publicat el 1991, on manifesta el següent: "He anat amb peus de plom per no ferir susceptibilitats, procurant reflectir l'ambient en què ho vaig viure, en plena jovenesa, però sense fer concessions de cap mena que poguessin tergiversar l'ocorregut." I és que estem parlant d'uns temps, finals del segle passat, en què molts protagonistes de la guerra eren encara vius. En aquest llibre, Sapés ens exposa els precedents, la II República a Rubí (a la qual dedica una gran extensió del volum), la sublevació i el desordre que el seguí, la trajectòria bèl·lica i com va afectar a la vila, i el resultat final.

 Ja hem d'esperar al 2004 per veure publicat un nou llibre de records de la guerra: Un fusell i un biberó. A la guerra amb 17 anys, que recull les memòries de Joan Cardona. A diferència de Josep Martí, Cardona va anar al front sense cap mena d'entusiasme, empès pels esdeveniments. Era un simple soldat ras que sobre tot cuidà de lluitar per la seva supervivència. Es tracta, doncs, d'una visió totalment desideologitzada.

Hauríem també d'esmentar un recent llibre, escrit per Josepa Gardenyes  i publicat el 2014, Joaquim Aragonès. De Rubí a Mauthausen, en el qual hi ha tot un capítol dedicat a l'experiència durant la guerra civil d'aquest supervivent dels camps de concentració nazis, totalment compromés amb la causa republicana i que havia format part dels òrgans de govern de la vila de Rubí abans de l'esclat del conflicte.

Finalment, a part de les monografies descrites, hauríem d'esmentar diversos articles apareguts a la nostra publicació Butlletí que tracten temes relatius a la guerra del 36-39. Per exemple, "Les forces poilítiques de Rubí durant la guerra civil de 1936-1939", de Jaume Parras (Butlletí núm. 53, any 2009); "Recuperant la nostra història: banderes i pancartes de la guerra civil", de Jordi Carreras (en el mateix número); "25 de gener de 1939: l'entrada dels franquistes a Rubí", d'Eduard Puigventós (Butlletí núm. 62, juny de 2014) o "La indústria aeronàutica republicana a Rubí", de Pere Bel (Butlletí núm. 69, desembre de 2017).

Esperem engruixir aquesta llista d'obres i publicacions amb nous treballs que puguin anar apareixent, especialment aquest any 2019, 50è aniversari de la fi de la guerra.