Ja a finals del segle II aC començà a ser freqüentada pels nostres ancestres. Però hem de dir que la riera hi discorria molt més a prop que ara, al llarg del carrer de Joaquim Blume, i que el carrer actual de la Riera era molt possiblement un petit torrent que hi desguassava. Així es desprén de diverses intervencions arqueològiques efectuades a la zona.
Excavacions d'Arqueociència el desembre de 1993. Foto David Segura/GCMR |
D'aquella època iberoromana (segles II -I aC), s'han trobat en diversos punts de la plaça petits fragments de ceràmica ibèrica i de vernís negre (procedent d'Itàlia en la seva major part), que es conserven al Museu de Rubí. Destaquem entre aquests materials una interessant fíbula de bronze, semblant a una exposada al Museu Arqueològic de Catalunya. Les ulteriors excavacions realitzades (les del 1987-1988 a càrrec de Roser Enrich, i les de 1993-1994 per Arqueociència) també han corroborat aquesta presència humana en aquella època.
Fíbula ibreroromana de bronze trobada a la plaça. Dibuix de J. Vilalta |
Més endavant, ja als segles I i II dC, sembla que el lloc era poc poblat. No obstant hem de destacar dues troballes força importants: per una banda, una font en forma de cap de lleó apareguda a un pany de paret de la cantonada sud-oest entre el carrer de la Riera i el de Sant Sebastià, i un dels tres fragments de cornisa romana de marbre de Carrara que han aparegut en diversos indrets de Rubí, aquest amb un grafit d'època medieval fet per un tal Rodoardus.
Font romana. Foto FMBR |
Fragment de cornisa romana. Foto FMBR |
Al segle III sembla que es produí al lloc l'aparició d'una gran vil·la romana, a la qual pertanyien les termes o banys que van sorgir a les excavacions fetes per Arqueociència als anys 90. Aquestes termes varen funcionar fins l'any 400 aproximadament. D'aquesta època baix imperial (segles IV i V) daten altres elements com el fust de columna de marbre amb estries salomòniques (és a dir en espiral) que es conserva aprofitat al finestral de la façana de ponent de l'església de Sant Pere, i un fragment també de columneta de les mateixes característiques que va sorgir davant de l'actual restaurant El Portalet, a la part sud de la plaça. També trobat a un lloc indeterminat dels voltants es conserva al Museu un capitell de marbre d'aquesta època.
Fragment de columneta. Foto J. M. Roset |
Aquesta gran vil·la romana ocuparia tota l'àrea situada entre l'església, al nord, i el carrer de Llobateras al sud. En aquesta part que gravita en torn a l'actual plaça de Salvador Allende, el col·legi Regina Carmeli i els carrers de Santa Llúcia i de Ramon Turró, diverses excavacions efectuades a principis del segle actual han donat com a resultat estructures datades del segle II, que podrien ser el precedent de la gran vil·la romana del centre de Rubí, en la qual al segle III els propietaris es feren fer els seus banys privats.
Restes de les termes de davant l'església. Foto Arqueociència |
Finalment, un altre important canvi tindria lloc en algun moment del segle V, possiblement a mitjans d'aquest segle, quan l'assentament situat en torn a l'església donaria pas a un conjunt dedicat al culte cristià, amb la creació d'una necròpolis al seu costat (el precedent del cementiri que estaria ubicat en aquest lloc fins al segle XIX), amb enterraments fets amb teules (tegulae) romanes o bé aprofitant àmfores (aquests destinats a nens i nenes).
Pel que fa al fris conservat al magatzem del Museu, amb decoració d'espirals, sempre s'havia considerat que podria haver pertangut a un temple iberoromà, descobert durant les obres del mercat vell, a la primera meitat del segle passat, però sembla ser que podria ser d'època visigòtica, segons ens va informar l'arqueòleg tarragoní Josep Maria Macías. Estem a l'espera de corroborar aquesta informació.
Fris d'època indeterminada. Foto GCMR |
A partir d'aleshores aquesta zona aniria transformant-se, però sempre conservant el seu caire de nucli vital de Rubí, fins arribar als nostres dies.
Jordi Vilalta