La plaça del Dr. Guardiet en època romana

La plaça del Dr. Guardiet és des de fa segles el centre neuràlgic de l'activitat ciutadana. Però quan va començar a ser habitada? En aquesta entrada farem esment de les troballes arqueològiques que ens indiquen que fa més de 2.000 anys ja era un punt de trobada i possiblement un important centre habitat.

Ja a finals del segle II aC començà a ser freqüentada pels nostres ancestres. Però hem de dir que la riera hi discorria molt més a prop que ara, al llarg del carrer de Joaquim Blume, i que el carrer actual de la Riera era molt possiblement un petit torrent que hi desguassava. Així es desprén de diverses intervencions arqueològiques efectuades a la zona.

Excavacions d'Arqueociència el desembre de 1993. Foto David Segura/GCMR

D'aquella època iberoromana (segles II -I aC), s'han trobat en diversos punts de la plaça petits fragments de ceràmica ibèrica i de vernís negre (procedent d'Itàlia en la seva major part), que es conserven al Museu de Rubí. Destaquem entre aquests materials una interessant fíbula de bronze, semblant a una exposada al Museu Arqueològic de Catalunya. Les ulteriors excavacions realitzades (les del 1987-1988 a càrrec de Roser Enrich, i les de 1993-1994 per Arqueociència) també han corroborat aquesta presència humana en aquella època.

Fíbula ibreroromana de bronze trobada a la plaça. Dibuix de J. Vilalta

Més endavant, ja als segles I i II dC, sembla que el lloc era poc poblat. No obstant hem de destacar dues troballes força importants: per una banda, una font en forma de cap de lleó apareguda a  un pany de paret de la cantonada sud-oest entre el carrer de la Riera i el de Sant Sebastià, i un dels tres fragments de cornisa romana de marbre de Carrara que han aparegut en diversos indrets de Rubí, aquest amb un grafit d'època medieval fet per un tal Rodoardus.

Font romana. Foto FMBR

Fragment de cornisa romana. Foto FMBR

Al segle III sembla que es produí al lloc l'aparició d'una gran vil·la romana, a la qual pertanyien les termes o banys que van sorgir a les excavacions fetes per Arqueociència als anys 90. Aquestes termes varen funcionar fins l'any 400 aproximadament. D'aquesta època baix imperial (segles IV i V) daten altres elements com el fust de columna de marbre amb estries salomòniques (és a dir en espiral) que es conserva aprofitat al finestral de la façana de ponent de l'església de Sant Pere, i un fragment també de columneta de les mateixes característiques que va sorgir davant de l'actual restaurant El Portalet, a la part sud de la plaça. També trobat a un lloc indeterminat dels voltants es conserva al Museu un capitell de marbre d'aquesta època.

Fragment de columneta. Foto J. M. Roset

Aquesta gran vil·la romana ocuparia tota l'àrea situada entre l'església, al nord, i el carrer de Llobateras al sud. En aquesta part que gravita en torn a l'actual plaça de Salvador Allende, el col·legi Regina Carmeli i els carrers de Santa Llúcia i de Ramon Turró, diverses excavacions efectuades a principis del segle actual han donat com a resultat estructures datades del segle II, que podrien ser el precedent de la gran vil·la romana del centre de Rubí, en la qual al segle III els propietaris es feren fer els seus banys privats.

Restes de les termes de davant l'església. Foto Arqueociència

Finalment, un altre important canvi tindria lloc en algun moment del segle V, possiblement a mitjans d'aquest segle, quan l'assentament situat en torn a l'església donaria pas a un conjunt dedicat al culte cristià, amb la creació d'una necròpolis al seu costat (el precedent del cementiri que estaria ubicat en aquest lloc fins al segle XIX), amb enterraments fets amb teules (tegulae) romanes o bé aprofitant àmfores (aquests destinats a nens i nenes).

Pel que fa al fris conservat al magatzem del Museu, amb decoració d'espirals, sempre s'havia considerat que podria haver pertangut a un temple iberoromà, descobert durant les obres del mercat vell, a la primera meitat del segle passat, però sembla ser que podria ser d'època visigòtica, segons ens va informar l'arqueòleg tarragoní Josep Maria Macías. Estem a l'espera de corroborar aquesta informació. 

Fris d'època indeterminada. Foto GCMR

A partir d'aleshores aquesta zona aniria transformant-se, però sempre conservant el seu caire de nucli vital de Rubí, fins arribar als nostres dies.

Jordi Vilalta

Per què es va produir la rierada de Rubí?

Com quasi tots sabeu, la nit del dia 25 de setembre de 1962, una gran tromba d'aigua arrassà en pocs segons el barri de l'Escardívol i diverses indústries de la zona i provocà una gran catàstrofe.

Font: cartotecadigital.icc.cat

Com es va produir aquest fet? Sembla ser que les altes temperatures combinades amb les baixes pressions van afavorir una gran evaporació de l'aigua del mar. El vapor d'aquesta aigua es va acumular a la part baixa de l'atmosfera i una arribada d'aire fresc en alçada va fer que es formés una zona de baixa pressió entre Catalunya i les Balears, amb la conseqüent inestabilitat (Pérez de Pedro, 2013). Es va constituir, doncs, una gran borrasca que va penetrar a les nostres terres pel sud-est i que va provocar fortes pluges entre el 24 i el 25 de setembre de 1962. El 25 de setembre a les 20 h va començar a ploure amb més força i aquest fenomen assolí la seva màxima intensitat entre les 11 i les 12 de la nit, moment en què es produí la catàstrofe de l'Escardívol.

El barri de la Font de la Via, arrassat per la rierada. Foto TAF/ANC

El fet és que els rierols procedents de Sant Llorenç del Munt i l'Obach aportaren la gran quantitat d'aigua caiguda sobre aquest massís a la riera de les Arenes, que es va veure totalment desbordada. La tragèdia, doncs, començaria a la ciutat de Terrassa, on abans de la construcció del pont i el talús que sostenien la via del ferrocarril de la RENFE, l'aigua baixava lliurament. Segons ens explica Albert Roma (2013), el pont tenia tres ulls, però al llarg del temps les successives obres ferroviàries anaren causant el llençament de terres i l'obturació de dos dels tres ulls, cosa que va fer que es constituís una mena de presa. Així, es fa formar un gran embassament que va fer rebentar el pou i d'aquesta manera es va emportar aigües avall tots els habitatges construïts a la llera.

El pont dels ferrocarrils de la RENFE a Terrassa, després de la riuada. Font: http://antiquari.cat/

La riera de les Arenes, en travessar el terme de Rubí, és el mateix que la nostra riera, i la gran massa d'aigua que venia de Terrassa va provocar un fenomen molt semblant a l'anterior. Sempre s'havia pensar que va ser només el pont del carrer de Cadmo ("del Matadero") qui va provocar l'embassament de Rubí, però un recent estudi (de fa pocs anys) de l'enginyer Ignasi Mir ha mostrat que en realitat foren també les naus industrials de "la Pelleria" o fàbrica Arch (actual complex de l'Escardívol) qui actuaren de resclosa. Es va formar, doncs, una gran retenció d'aigua d'uns 100.000 m cúbics entre la fàbrica i el pont de carrer de Cadmo, fins que la força del líquid element va fer que l'embassament sortís de cop una vegada va cedir el pont i la Pelleria (que per cert, no va quedar arrassada aquella nit), amb una potència de 1.800 m cúbics per segon, i aixó va causar la destrucció del barri de l'Escardívol i diverses indústries establertes al lloc, amb un cost humà superior a 250 persones mortes.

Les naus de la Pelleria, al costat del punt per on entrà la tromba d'àigua. Font: cartoteca digital.icc.cat

Fòssils de Rubí

La paraula “fòssil” es refereix a tota resta o senyal deixades per antics organismes vius (animals o vegetals), que ens permet conèixer la vida passada a la Terra.

Ja a finals del segle XIX el canonge  Jaume Almera havia fet prospeccions geológiques al nostre terme amb el resultat de la troballa d'algunes restes fòssils. A la dècada dels 50 del segle passat, Miquel Crusafont, Josep Fernández de Villalta i Jaume Truyols van identificar restes al turó de can Calopa, un dels jaciments paleontològics més importants del país i que tenim a Rubí sense que molts ho sàpiguen, així com a la zona de l'Infern, al costat del turó, i a Can Pi de Vilaroc (tot a la zona sud del terme de Rubí). Aquests fòssils eren del Miocè (entre 24,6 i 5,1 milions d’anys abans del present).

Estrats miocènics de Can Calopa

A Rubí quasi totes les restes fòssils trobades pertanyen a la sèrie del Miocè.  Del Miocè inferior (24,6  a 14,4 m. a.) destaquen les restes fòssils d’animals, mentre que al mitjà (14,4 a 11,3 m. a. abunden més les d'espècies vegetals, en una època on hi havia un clima àrid de tipus subtropical o tropical.

El “Llac dels Fòssils”

El jaciment del Miocè mitjà més important a Rubí és el “Llac dels Fòssils”, al Parc d’Activitats Econòmiques de Can Sant Joan (entre el carrer del Segre i el torrent dels Alous). Actualment està soterrat, però havia estat una bassa d’origen artificial. Aquí s'han trobat restes de vegetals (25 espècies diferents) totes del tipus de les angiospermes (llorer, acàcia, mimoses, lleguminoses...), datades entre 14,4 i 11,3 milions d’anys d’antiguitat. 

Fulla de llorer fòssil trobada al Llac dels Fòssils. Foto CEPNA

Altres jaciments de Rubí

-        -   El turó de Can Calopa, al sud del terme, de gran interès paleontològic, amb fòssils del Miocè inferior (23-14,4m.a.), molts de mamífers com elefants, rinoceronts, lagomorfs (llebres i conills), carnívors, artiodàctils, cèrvids, porcs, rosegadors...

-         - Can Serrafossà, del Miocè mitjà i superior (14,4 -5,1 m. a.), amb la presència d’ostres i gasteròpodes (cargols) marins.

Jaciment de fòssils de Can Serrafossà. Foto J. Vilalta

-          - L’Infern (prop de Can Calopa), on ara es troba el polígon industrial del Rubí Sud, on s’han trobat espècies de mamífers i d’un rèptil.

-         -  Torrent de Can Pi de Vilaroch, també prop de Can Calopa, amb la troballa d’una dent d'un proboscidi de la família dels gomfotèrids i una espècie de rèptil.

 

Reproducció d'un gomfotèrid. Arxiu CEPNA

-          - El Fallol, a la banda dreta de la riera de Rubí, amb fòssils de mamífers, ocells i una espècie de rèptil.

Podeu tenir molta més informació dels fòssils de Rubí si llegiu el nostre Butlletí núm. 49 (2005), que és una monografia sobre els fòssils del Miocè al nostre terme, redactada per Jordi Simó.

 

Ignasi Marroyo i el seu llegat

El passat 30 de juny ens va deixar el nostre soci i amic Ignasi Marroyo, un dels més destacats fotògrafs catalans de la segona meitat del segle passat.

Marroyo durant l'acte de donació del seu fons a l'ANC. Foto Joan Oller

Va néixer a Madrid el 1928 i aviat la seva família es va traslladar a Barcelona. Finalment, el 1960 es va quedar a viure a Rubí, fins a la seva mort.

El moviment al qual va pertànyer és anomenat la Nova Avantguarda Catalana, promoguda pel gran fotògraf Francesc Català-Roca, i que es caracteritza pel seu realisme social.

Ja als anys 40 el seu pare li va regalar una càmara de fer fotos i a partir d'aleshores féu de l'art de captar imatges la passió que l'acompanyaria tota la seva vida. Als anys 50 començà a presentar-se a diversos concursos i a finals d'aquesta dècada ingressaria a l'Agrupació Fotogràfica de Catalunya, on el 1960 va fundar el grup El Mussol.

Ja establert a la nostra vila, el 1966 va crear, juntament amb altres amants de la fotografia, el Grup Fotogràfic El Gra.

Fundació del Grup Fotogràfic El Gra.

El 2014 va rebre la Creu de Sant Jordi. Nosaltres, com a entitat, també li vam voler retre l'abril del 2015 un petit homenatge, en ocasió del Dia de la Terra, conjuntament amb Josep Maria Roset, un altre eminent fotògraf rubinenc.

Marroyo rep la Creu de Sant Jordi. Font: www.rubitv.cat

 Actualment, tot el fons d'Ignasi Marroyo (72.898 fotografies!) es conserva a l'Arxiu Nacional de Catalunya. Dins d'aquest immens llegat cal destacar els reportatges sobre la  Setmana Santa, el barri de gitanos del Somorrostro (les imatges del qual fa poc poguèrem contemplar al Museu Municipal) o les curses de braus (tot emmarcat dins del realisme descarnat de la Nova Avantguarda). I tampoc podem oblidar les nombroses imatges del patrimoni i de la realitat del Rubí canviant de la segona meitat del segle passat (també se'n va mostrar una bona selecció a una exposició a la biblioteca municipal fa molt poc).

Una de les fotografies de Marroyo sobre el Rubí del segle passat.

L'Ignasi Marroyo, com a soci de la nostra entitat, sempre mostrà una gran predisposició a col·laborar amb imatges del seu arxiu quan les necessitàvem, en moltes ocasions, per a il·lustrar articles de la nostra revista. La seva mort ha estat una gran pèrdua.

Visita guiada a una exposició sobre l'obra de Marroyo el 2015

Reposa en pau, amic Ignasi.