Nous elements per dinamitzar les exposicions del 90 aniversari

Durant els últims dies hem anat completant les exposicions que hem organitzat per commemorar el 90 aniversari del Museu de Rubí amb alguns elements que poden contribuir a la seva dinamització.

Ens referim a l'audiovisual, curt, però interessant, que ha elaborat el nostre simpatitzant Josep Muñoz, que tracta del Rubí actual. Es pot veure en una pantalla que es troba a l'exposició sobre el Museu de la Història i la Vida de la Ciutat, al soterrani del Museu Etnogràfic Valhonrat.

Per altra banda, a l'exterior del local del Casal Popular on està ubicada la mostra sobre la història del Museu, es projecten unes quaranta fotos relatives a peces del seu fons patrimonial, així com a alguns moments de la seva trajectòria al llarg del segle passat. És una manera d'atreure l'atenció de la gent que circula pel carrer, a més dels grans finestrals que deixen veure l'exposició. És a les hores de la tarda quan produeix més efecte, a causa que aviat es fa de nit.

Són idees que ens van venint a la ment. També estan les exposicions temporals, de macrofotografia i la d'aquarel·les de Pilar Margenat. Tot fa que aquestes activitats siguin molt més que unes simples mostres per celebrar un aniversari.

Però tenim la data del 31 de gener com una llosa damunt els nostres caps. Aquell dia tot això desapareixerà. Haurà estat com un somni efímer. Un projecte que haurà quedat en les ments dels visitants, que farà que tothom es pregunti: Ja no estan les exposicions? I per què no continuen? Què passa amb el Museu? Totes les peces aniran a dormir de nou als magatzems.... fins quan de temps?

Un nou número del Butlletí

El passat divendres dia 19 de desembre es va presentar a l'Auditori Vallhonrat el número 63 de la nostra publicació "Butlletí". Amb orgull podem dir que ja fa 33 anys que aquesta revista és el principal òrgan de difusió de les investigacions sobre la història de la nostra ciutat i els seus voltants. Des de 1981 ha sortit sense cap interrrupció i oferint el seu contingut a tots els professionals i aficionats que s'interessen pel nostre llegat històric i cultural.

En aquest cas, el Butlletí de desembre de 2014, conté uns interessants articles, tots relacionats amb el món de la mineria, els cristalls i el diner.


En primer lloc, un article de Pere Bel sobre cristalls del Museu de Rubí, un apèndix al treball que aquest estudiós rubinenc ja va publicar ara fa un any. Segueix un treball de Jordi Font sobre denaris o monedes de plata ibèriques i romanes que es conserven al Museu i també a una col·lecció particular. Un extens estudi sobre la història de la mina i després pedrera Berta, de Pau Pérez, és el plat fort del número que aviat podreu veure als principals quioscos i llibreries de Rubí, i, finalment, un article molt amè sobre expressions populars que tenen el diner com a protagonista, de Vicenç Rizo, tanca el Butlletí, abans del Noticiari habitual. No podem acabar d'explicar el seu contingut, però, sense dir que dins les planes de publicitat hi ha una ressenya de Jordi Vilalta sobre el 90 aniversari del Museu de Rubí.

Un número més de la revista del Grup i del Centre que ve a mostrar com les nostres associacions segueixen amb força amb la tasca de la divulgació de la nostra història i del nostre patrimoni.

Per què un homenatge al Dr. Guardiet?

Quin és el motiu que ens porta a dedicar una de les tres exposicions sobre el 90 aniversari del Museu de Rubí a la figura del Dr. Guardiet?

A més a més de ser qui va crear un dels primers museus locals de Catalunya, no podem deixar de remarcar l'enorme tasca que l'ara beat va realitzar en pro de la cultura del Rubí de la primera meitat del segle passat.

El bust del Dr. Guardiet, a l'exposició sobre
la seva vida i obra a l'Auditori Vallhonrat

Va arribar a una població decaiguda, tant pel que fa a la part, diguem-ne espiritual, com a la pròpiament cultural. Des del seu càrrec de rector de la parròquia, creà noves entitats, entre elles l'Escola Parroquial de Nostra Senyora de Montserrat, el Casal Popular (que agrupava diverses associacions nascudes de la mà de l'infatigable mossèn), el Museu de Rubí, el Foment de la Sardana, l'Associació de Pessebristes, l'internacionalment reconegut Esbart Dansaire de Rubí, la "Schola Cantorum", la publicació "Endavant", Cultura Femenina... i impulsà d'altres com els Pomells de Joventut (possiblement el moviment juvenil català més important abans de la guerra incivil).

En aquest edifici va ser on es va ubicar, a la planta superior,
el primer Museu de Rubí. el 1924. També hi havia el Casal
Popular i les Escoles Montserrat des del 1921.

També efectuà una important reforma a l'església parroquial de Sant Pere, el 1927.

Malauradament, un escamot d'incontrolats acabà amb la seva vida el 1936.

El 2013 fou beatificat, conjuntament amb altres molts religiosos màrtirs, a Tarragona.

Podeu veure més detalls sobre la vida i les obres del Dr. Guardiet a l'exposició ubicada a l'Auditori Vallhonrat, fins al 31 de gener. Creiem que era just realitzar aquest homenatge a una de les persones que més ha fet per impulsar l'activitat cultural al Rubí del segle XX, deixant de banda anticlericalismes obsolets. Simplement es tracta de reconèixer la seva labor.

Noves trabes estatals al dinamisme de la societat civil

Fa uns dies vam rebre un correu electrònic de l'Institut Ramon Muntaner en el qual se'ns deia que avui mateix, quan redactem aquestes línies, entrava en vigor la Llei  19/2013, de 9 de desembre, de transparència, accés a la informació pública i bon goverm, d'àmbit estatal, la qual obliga a les entitats culturals que reben més de 5.000 € anuals de l'administració pública a fer públic de forma activa tot un conjunt d'informació vinculada a la gestió interna i econòmica: activitats, contractes, convenis i subvencions amb els organismes públics

Acudit gràfic d'Eneko. Font: queaprendemoshoy.com

Si bé les nostres entitats, que no arriben a aquest quantitat en ajudes econòmiques de l'Ajuntament, estan excloses de l'aplicació d'aquesta llei, sí que en canvi les afecta la també estatal Llei 27/2014, de 27 de novembre, de l'impost sobre societats. Aquesta llei és d'obligat compliment per a totes les associacions culturals, encara que no rebin cap ajut econòmic o estiguin inactives. Cal que presentin l'impost de Societats cada any a partir del 2016. El primer exercici que cal declarar, per tant, serà aquell que comença el proper 1 de gener.

No obstant, aquesta norma també preveu un conjunt de deduccions fiscals per les persones o entitats que facin donacions econòmiques a les associacions.

Font: http://www.custodiaterritori.org/

Tot aquest maremàgnum obligarà, doncs, a portar una comptabilitat, i per tant, a més maldecaps. Veiem com l'estat, en aquest cas, el central, posa cada vegada més impediments a l'acció de les associacions culturals, a causa de la seva voracitat impositiva.

En comptes d'ajudar-nos, ens posen trabes. Des de dalt, no els agrada la vitalitat creativa de la societat civil. Només veiem una solució: que un conjunt d'entitats nostranes ens mancomunem per fer una gestió conjunta. D'aquesta manera, i a través d'una persona alliberada que porti la documentació de diverses associacions, aquestes podran dedicar-se a allò que realment és important: la difusió i la dinamització de la cultura.

Volem un museu viu

Des de fa alguns dies les aquarel·les de la pintora fontina Pilar Margenat, reconeguda internacionalment amb freqüents exposicions arreu del món, ornen les sales del Museu Vallhonrat dedicades a les nostres activitats de 90 aniversari del Museu de Rubí.

Exposició de Pilar Margenat

I és que volem explicar, amb aquesta i l'altra exposició d'Eduard F. Villatoro sobre macrofotografia, com un museu no s'ha de limitar només a penjar alguns quadres i objectes a la paret i a exhibir elements antics dels seus fons, sinó també d'implementar un projecte d'activitats que el dinamitzin a fi que el públic i els potencials visitants se sentin atrets a anar-hi i a tornar-hi.

Les exposicions temporals han de ser un eix fonamental del conjunt d'accions d'una institució museística. És per això que, dins d'aquestes dues exposicions principals dedicades al Dr. Guardiet i al Museu de la Història i la Vida de la Ciutat, hem volgut prefigurar una mostra del que hauria de ser un aspecte de la política d'activitats d'un futur Museu per a Rubí.

Exposició d'Eduard Fdez. Villatoro

Perquè no es tracta de només exposicions temporals. Ja hem exposat en alguna entrada anterior com també, per exemple, cal oferir ajuts als investigadors. De fet, les tres principals missions d'un museu han de ser conservar, estudiar i divulgar. Conservar les peces i restaurar-les; estudiar-les (investigació) tant amb efectius propis com acollint estudiosos d'altres llocs, i, finalment, fer conèixer el patrimoni (publicacions, exposicions temporals, accions destinades als centres educatius...).

El Museu de Rubí ha de ser un museu viu, no només una sèrie d'objectes i quadres penjats a la paret.

Una interessant exposició al Castell

Al Museu Municipal Castell es pot visitar l'exposició "Rubí. De la dictadura a la democràcia", fins al proper 25 de febrer.

Aquesta activitat és el resultat d'un conveni de col·laboració entre l'Ajuntament i el Centre d'Estudis sobre les Èpoques Franquista i Democràtica, de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per l'historiador rubinenc Pere Ysàs. Aquest estudiós ha coordinat tot el treball de recerca de fonts orals i de documentació a diversos arxius, a fi de poder aportar els elements que han estat la base de l'exposició.

Aspecte de la inauguració. Font: www.diariderubi.com

S'estructura en sis àmbits: Creixement i desequilibris, el Rubí franquista, la cultura crítica, la subversió, la mobilització rupturista i la configuració de la democràcia.

Entre els assistents a l'acte d'inauguració, on també hi era present l'alcaldessa de Rubí i el mateix Pere Ysàs, cal destacar algunes persones que havien viscut aquells anys decisius, com, els integrants del rubinenc Grup 64, que fou un dels col·lectius locals que, en l'àmbit cultural, es plantejaren la ruptura amb el règim. Entre ells cal destacar el fotògraf Josep Maria Roset, que va comparar la creació d'aquest Grup 64 amb la primavera de Praga.

Foto exposada a la mostra.
Font: rubiinforma.com

Està prevista l'organització de visites guiades de cara a centres educatius i altres col·lectius de la ciutat. Sembla ser també que s'editarà un catàleg.

Creiem que sempre és bo aquest tipus d'iniciatives procedents de l'administració local, si bé ens atrevim a "denunciar", si se'ns permet la paraula, una certa marginació de les entitats de Rubí que també dediquen els seus esforços a estudiar la nostra història. No obstant, felicitem a l'Ajuntament i a la Universitat Autònoma, concretament Pere Ysàs, el qual algunes vegades ha col·laborat amb nosaltres, per aquesta tasca.