dissabte, 23 de gener del 2021

Els Aliart i la seva fàbrica de fideus i macarrons

L'any 1844 Josep Aliart va fundar a Rubí un establiment de queviures, anomenat popularment "cal Fideuer" al lloc on ara trobem l'actual bar El Manantial, a la part baixa del carrer de Sant Cugat (número 2), molt prop del carrer de Barcelona (actual avinguda del mateix nom).

En aquell temps, el carrer de Sant Cugat era la frontera entre els termes de Rubí i el de Sant Cugat del Vallès i ca l'Aliart (o cal Fideuer) es trobava precisament a la banda sud, a la part que pertanyia al municipi veí. Josep Aliart, conjuntament amb altres comerciants del carrer, va interposar la sol·licitud al Cap Superior Polític (una mena de governador civil de la província en aquella època) per tal de demanar-ne la segregació en favor de Rubí. Com alguns de vosaltres sabreu, el 1855 el litigi es va fallar a favor del nostre municipi i d'aquesta manera 220 ànimes van passar a ser rubinenques, així com diverses masies i les seves terres.

Actual edifici on es situava el primer establiment de ca l'Aliart.
Font GoogleMaps

Cal Fideuer, que curiosament estava situat al costat de l'edifici on era l'escola nacional de nenes, disposava d'un soterrani que feia les funcions d'obrador per elaborar embotits, carn salada, pasta de sopa (fideus) i conserves. Era també magatzem de gra.

La casa, que és encara propietat de la família Aliart, es troba protegida al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament com a Bé Cultural d'Interés Local (fitxa P29), atès que la seva façana conserva alguns elements arquitectònics d'interès, però també cal destacar l'interior de l'establiment actual, on es poden veure estructures de l'antiga fàbrica i magatzem de gra.

El 1891, aprofitant la conjuntura del moment, marcada per la gran recessió del cultiu del cep que va provocar la pesta fil·loxèrica i l'expansió del cultiu del cereal, Josep Aliart fill va decidir ampliar el negoci i muntar una fàbrica dedicada exclusivament a l'elaboració de pastes per a sopa (fideus i macarrons), després d'un viatge a Itàlia on va aprendre la tècnica per fer-les. Hem de tenir en compte que entre les classes populars de l'època estava molt estesa la costum de menjar "escudella", que en realitat era moltes vegades simplement una sopa de fideus. Aquest nou establiment, que podem considerar sense cap dubte, com la primera empresa rubinenca dedicada al ram de l'alimentació, el va situar al carrer de Sant Jaume, 8, molt prop de l'antic obrador i botiga. És un edifici que també es troba protegit, ja que es tracta d'una bonica casa de notable interès arquitectònic. 

Cal Fideuer, al carrer de Sant Jaume.
Font: Viquipèdia

Els fideus de ca l'Aliart eren de la marca IBUR, que senzillament és la paraula "Rubí" a l'inrevés. Després passaren a anomenar-se RUBÍ. Utilitzaven sèmoles i rovell d'ou per elaborar aquesta pasta, comercialitzada per tot el nostre país, i sembla ser que eren de molta més qualitat que la que fabricava Jaume Pagés des de 1880 al seu obrador situat al carrer de San Bonaventura (actual de Maximí Fornés).

Anunci de les pastes Rubí, possiblement
dels anys 20. Col·lecció Pep Borràs

Hem de destacar un detall curiós que testimonia l'èxit d'Aliart en la seva empresa i és que Eusebi Aliart, molt probablement fill d'en Josep, fou una de les primeres persones de Rubí en tenir cotxe propi als anys 20 del segle passat.

Eusebi Aliart i, probablement, la seva muller Marcel·lina
en el seu cotxe els anys 20. Foto de L'Abans.

Els anys 30 la fàbrica figura a la matrícula industrial de la vila com "Fill de J. Aliart" i era situada al carrer de Víctor Hugo, 3-7 (possiblement Sant Jaume en època de la II República), mentre que les oficines eren ubicades al carrer de Salvador Seguí, 2. Durant el transcurs de la guerra civil va ser col·lectivitzada i, un cop acabat el conflicte bèl·lic, va tornar al seu propietari, Eusebi Aliart. Seria coneguda com a "Pastas alimenticias Aliart", amb seu social al carrer de Sant Jaume, 5-7.

Anunci de després de la guerra (anys 40 o 50).
Cedit per Salvador Casanovas

Eusebi Aliart i la seva muller Marcel·lina Boadella foren un dels impulsors de les festes del carrer ja el mateix any 1939 i a més adquiriren la capelleta del sant. No obstant el 1940 la senyora Marcel·lina va caure malalta i morí l'any següent, cosa que va fer que aquests dos anys no hagués cap festivitat de carrer.

Segons ens informa Joan Calaf, la fàbrica i l'habitatge dels Aliart es va traslladar els anys 50 a un edifici nou situat al carrer de Cervantes i distribuïen els productes amb una vella camioneta que conduïa Salvador Arnau, (el popular "Kapi"). Als anys 60 el negoci va començar a anar de capa caiguda i el senyor Aliart va llogar el local a una empresa que produïa taules de fusta lacada que més tard patiria un greu incendi. Finalment aquest establiment també va tancar entre els anys 80 i 90, com ens informa Calaf, i l'edifici seria enderrocat per bastir-hi en el seu lloc un bloc d'habitatges.

dimecres, 6 de gener del 2021

Els Reis d'Orient a Rubí: 80 anys de cavalcades

Enguany ha estat la primera vegada en 80 anys que no hem pogut gaudir de la cavalcada de Reis a Rubí, ateses les actuals restriccions sanitàries, que esperem que acabin aviat i puguem tornar a la normalitat al llarg del 2021.

Aprofitem l'ocasió, doncs, per intentar oferir en aquesta entrada unes pinzellades sobre el desenvolupament dels actes festius relacionats amb l'arribada dels Reis d'Orient a la població de Rubí al llarg del segle passat.

Un aspecte de la cavalcada de 2018. Foto J. Vilalta

Hem utilitzat àmpliament el magnífic text de Cristina Carrasco publicat al Diari de Rubí el 5 de gener de 2018, escrit en commemoració del centenari de la primera desfilada dels Reis, organitzada pel rector Josep Guardiet el 1918 i que malauradament no va tenir continuïtat. Només fins el 1940 tindria lloc la tradicional cavalcada del vespre anterior al 6 de gener.

Entre el 1918 i el 1940, doncs, els Reis solament apareixerien en algunes representacions dels "pastorets", com les que tenim testimoniades als anys 30 organitzades pel Casal Popular. Però de cavalcades pels carrers de la vila, res de res.

Segons ens explica Meritxell Torné al llibre L'Abans (2002), a principis del segle passat els nens i nenes, la nit de Reis, deixaven les cartes als balcons i terrasses de casa i, posteriorment, als anys 30 la carta dels desitjos es tirava a la boca d'un rei de cartró que es trobava a la botiga El Siglo.

Un cop passada la guerra civil, al 1940 va tenir lloc la primera desfilada, com ja hem dit, per iniciativa de Sebastià Torrella, però sempre, fins als nostres dies, organitzada i patrocinada per l'Ajuntament. Ses Majestats eren conduïdes per cavalls, cedits per pagesos rubinencs; anys després serien tractors qui arrossegarien els trons on anaven els Reis. Als 40, les joguines no eren comprades a cap lloc, sinó que en aquells temps de postguerra eren confeccionades manualment.

El rei Baltasar amb els seus patges el 1952. Foto Joan Calaf

Cap als anys 50 i 60, la festa la patrocinava l'Ajuntament, però també pel Frente de Juventudes i amb la col·laboració del Centre Parroquial d'Acció Catòlica.

Dies abans de la cavalcada, el patge reial es trobava a la Cooperativa "La Rubinense", que fins el 1969 es trobava al carrer de Sant Pere (i a partir d'aquell any a l'actual edifici dels jutjats del carrer de Pere Esmendia) i rebia els infants que se li apropaven, plens d'il·lusió, amb la seva carta. A canvi rebien uns caramels i la típica pregunta de si s'havien portat bé. Molta gent de certa edat encara recordem aquells moments.

La nena Lluïsa Pernas amb el patge reial el 1965

A finals dels anys 60 els Reis, amb el seu seguici, arribaven a Rubí per la carretera de Sant Cugat. A la desfilada, camions plens de regals i les bandes musicals de l'OJE i de la Lugartenencia de la Guardia de Franco acompanyaven la comitiva de ses Majestats. En l'organització, també tenien la col·laboració del cos de bombers voluntaris, del Casal Parroquial i de diversos comerciants i industrials. Arribats a l'Ajuntament, saludaven el públic i posteriorment es dirigien a l'església de Sant Pere per fer l'adoració del Nen Jesús. L'endemà visitaven l'Hogar Juvenil i lliuraven joguines als infants desfavorits del centre. 

Cavalcada als anys 70. Foto Rubiidentitat.cat

Als anys 70 les carrosses, molt més elaborades, van guanyar en vistositat. No obstant, també hi hagueren alguns punts "foscos".... Cristina Carrasco, extreta del setmanari Rubricata, ens explica una anècdota: els Reis "fueron apedreados e insultados por jóvenes melenudos y gamberros". Rubí estava experimentant canvis...

El 1978 va arribar la democràcia als municipis i a Rubí es va crear una comissió cultural per tal d'organitzar la festa, liderada pel nou Ajuntament i amb la col·laboració de les associacions de veïns, els centres d'esplai i diverses entitats culturals. Hi hagueren algunes modificacions cap a millor: per exemple, els vestits de ses Majestats serien dissenyats per Maria Carbonell, que també era estilista dels vestits de l'Esbart Dansaire. També durant uns anys, segons explica Cristina Carrasco, anirien a visitar els nens i nenes orfes del Casal de Sant Josep Oriol per tal de deixar-los presents. 

Amb el creixement urbanístic de la vila, a finals dels 80, es va optar per nous recorreguts que passarien per diferents barris. El 1987 es va muntar un escenari a la plaça del Dr. Guardiet per rebre els Reis i així l'Ajuntament va deixar de ser el lloc habitual d'aquest acte. Quant a les maneres d'arribar ses Majestats a Rubí, cal dir que de vegades han optat per mitjans de transport com el tren (1989) o bé fins i tot l'helicòpter (1990, 1993 i 1999). 


Rebuda dels Reis als anys 90. Foto Ajuntament de Rubí

El 1996 van ser renovades les carrosses. Altres modificacions al llarg dels últims anys són el lloc de rebuda dels Reis, que des del 2006 és l'Escardívol, la reducció del recorregut de la cavalcada i la limitació del repartiment de caramels per motius de seguretat. Tinguem en compte que la festa popular amb més participació de l'any a Rubí provoca nombroses aglomeracions que poden posar nens i nenes en perill al pas de les carrosses i altres vehicles.

Cavalcada de Reis de 2018. Foto J. Vilalta

Finalment, expressem els nostres desitjos que d'aquí un any la festa de la il·lusió torni a lluir pels carrers de Rubí tal i com s'ha fet ininterrompudament des de fa 80 anys.