Els Aliart i la seva fàbrica de fideus i macarrons

L'any 1844 Josep Aliart va fundar a Rubí un establiment de queviures, anomenat popularment "cal Fideuer" al lloc on ara trobem l'actual bar El Manantial, a la part baixa del carrer de Sant Cugat (número 2), molt prop del carrer de Barcelona (actual avinguda del mateix nom).

En aquell temps, el carrer de Sant Cugat era la frontera entre els termes de Rubí i el de Sant Cugat del Vallès i ca l'Aliart (o cal Fideuer) es trobava precisament a la banda sud, a la part que pertanyia al municipi veí. Josep Aliart, conjuntament amb altres comerciants del carrer, va interposar la sol·licitud al Cap Superior Polític (una mena de governador civil de la província en aquella època) per tal de demanar-ne la segregació en favor de Rubí. Com alguns de vosaltres sabreu, el 1855 el litigi es va fallar a favor del nostre municipi i d'aquesta manera 220 ànimes van passar a ser rubinenques, així com diverses masies i les seves terres.

Actual edifici on es situava el primer establiment de ca l'Aliart.
Font GoogleMaps

Cal Fideuer, que curiosament estava situat al costat de l'edifici on era l'escola nacional de nenes, disposava d'un soterrani que feia les funcions d'obrador per elaborar embotits, carn salada, pasta de sopa (fideus) i conserves. Era també magatzem de gra.

La casa, que és encara propietat de la família Aliart, es troba protegida al catàleg de patrimoni de l'Ajuntament com a Bé Cultural d'Interés Local (fitxa P29), atès que la seva façana conserva alguns elements arquitectònics d'interès, però també cal destacar l'interior de l'establiment actual, on es poden veure estructures de l'antiga fàbrica i magatzem de gra.

El 1891, aprofitant la conjuntura del moment, marcada per la gran recessió del cultiu del cep que va provocar la pesta fil·loxèrica i l'expansió del cultiu del cereal, Josep Aliart fill va decidir ampliar el negoci i muntar una fàbrica dedicada exclusivament a l'elaboració de pastes per a sopa (fideus i macarrons), després d'un viatge a Itàlia on va aprendre la tècnica per fer-les. Hem de tenir en compte que entre les classes populars de l'època estava molt estesa la costum de menjar "escudella", que en realitat era moltes vegades simplement una sopa de fideus. Aquest nou establiment, que podem considerar sense cap dubte, com la primera empresa rubinenca dedicada al ram de l'alimentació, el va situar al carrer de Sant Jaume, 8, molt prop de l'antic obrador i botiga. És un edifici que també es troba protegit, ja que es tracta d'una bonica casa de notable interès arquitectònic. 

Cal Fideuer, al carrer de Sant Jaume.
Font: Viquipèdia

Els fideus de ca l'Aliart eren de la marca IBUR, que senzillament és la paraula "Rubí" a l'inrevés. Després passaren a anomenar-se RUBÍ. Utilitzaven sèmoles i rovell d'ou per elaborar aquesta pasta, comercialitzada per tot el nostre país, i sembla ser que eren de molta més qualitat que la que fabricava Jaume Pagés des de 1880 al seu obrador situat al carrer de San Bonaventura (actual de Maximí Fornés).

Anunci de les pastes Rubí, possiblement
dels anys 20. Col·lecció Pep Borràs

Hem de destacar un detall curiós que testimonia l'èxit d'Aliart en la seva empresa i és que Eusebi Aliart, molt probablement fill d'en Josep, fou una de les primeres persones de Rubí en tenir cotxe propi als anys 20 del segle passat.

Eusebi Aliart i, probablement, la seva muller Marcel·lina
en el seu cotxe els anys 20. Foto de L'Abans.

Els anys 30 la fàbrica figura a la matrícula industrial de la vila com "Fill de J. Aliart" i era situada al carrer de Víctor Hugo, 3-7 (possiblement Sant Jaume en època de la II República), mentre que les oficines eren ubicades al carrer de Salvador Seguí, 2. Durant el transcurs de la guerra civil va ser col·lectivitzada i, un cop acabat el conflicte bèl·lic, va tornar al seu propietari, Eusebi Aliart. Seria coneguda com a "Pastas alimenticias Aliart", amb seu social al carrer de Sant Jaume, 5-7.

Anunci de després de la guerra (anys 40 o 50).
Cedit per Salvador Casanovas

Eusebi Aliart i la seva muller Marcel·lina Boadella foren un dels impulsors de les festes del carrer ja el mateix any 1939 i a més adquiriren la capelleta del sant. No obstant el 1940 la senyora Marcel·lina va caure malalta i morí l'any següent, cosa que va fer que aquests dos anys no hagués cap festivitat de carrer.

Segons ens informa Joan Calaf, la fàbrica i l'habitatge dels Aliart es va traslladar els anys 50 a un edifici nou situat al carrer de Cervantes i distribuïen els productes amb una vella camioneta que conduïa Salvador Arnau, (el popular "Kapi"). Als anys 60 el negoci va començar a anar de capa caiguda i el senyor Aliart va llogar el local a una empresa que produïa taules de fusta lacada que més tard patiria un greu incendi. Finalment aquest establiment també va tancar entre els anys 80 i 90, com ens informa Calaf, i l'edifici seria enderrocat per bastir-hi en el seu lloc un bloc d'habitatges.