De l'església prerromànica es varen aprofitar alguns elements quan a finals del segle XI es va haver de reconstruir l'edifici després de les violentes incursions musulmanes d'Al-Mansur. Es va tornar a fer un bonic temple en estil romànic llombard, amb planta en forma de creu llatina. D'aquesta època data la façana que dóna a ponent, amb el seu finestral que consta d'elements de diverses èpoques, i les arquacions llombades.
Part superior de la façana de ponent. Foto J. Vilalta |
Del segle XIII és la portalada, també en aquesta façana, de l'escola de Barcelona.
Portalada de ponent. Foto J. Vilalta |
També cal destacar la troballa de sepultures medievals per sota el paviment de l'església. Cal tenir en compte que en època medieval, i fins al segle XIX, el cementiri s'ubicava al costat del temple cristià, com a tot arreu.
Reconstrucció del temple al segle XII, amb les sepultures al costat. |
El campanar es va ser entre els segles XV i XVI, quan també es va urbanitzar la plaça i es va anar formant una comunitat de cases que constituïa la Sagrera i que eren la seu dels primers serveis que podríem anomenar "municipals". De fet el consell municipal es reunia a l'església.
Mercat al costat de l'església, al s, XVI. Dibuix de P. Bel. |
A partir d'aquesta època es van afegint capelles laterals a la vella nau d'origen romànis, cadascuna dedicada a un sant o santa. Així, per exemple, la que està consagrada a la verge del Roser, de 1577.
Cap al 1600 el consell municipal va encarrergar als germans Rubió, de Moià, la elaboració d'un retaule, les peces del qual es poden veure actual a la capella del Santíssim.
Una de les taules del retaule dels germans Rubió. |
A la guerra del Francès, a principis del segle XIX, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s'emportaren molts objectes de valor.
A finals del mateix segle es va fer l'eixample de l'església (entre 1883 i 1884), que va comportar entre altres coses, l'edificació d'una cúpula i l'obertura de la portalada sud, que dóna a l'actual plaça del Dr. Guardiet. L'arquitecte va ser A. Casademunt.
Plànol on es veu l'eixample de 1883-1884 |
El 1927 es van fer obres d'embelliment i reparació, sota la tutela del rector Dr. Guardiet (bancs, rajoles del terra,vitralls...).
Restauració de la cúpula, 1927. |
El juliol de 1936 un escamot d'incontrolats va squejar i cremar l'església i molts objectes religiosos van ser devorats pel foc. El temple va ser transformat en un magatzem agrícola.
L'església durant la guerra. |
Acabada la guerra, el 1939 s'hi feu la primera missa i es va anar reconstruint a poc a poc. Es feren nous altars, com el major, i es restauraren d'altres. Un dels artífex va ser l'escultor Rafael Solanic, que elaborà el retaule i l'efígie de Sant Pere de l'altar major entre altres elements situats a les diferents capelles.
Altar major en l'actualitat |
Entre finals del passat segle i els inicis del present han hagut diferens rehabilitacions. A l'última, del 2013, es va fer una gran neteja del campanar.
Restauració del campanar el 2013 |
L'església de Sant Pere continua sent un dels símbols del patrimoni cultural de Rubí.