En aquest post, i d'acord amb el que han publicat els principals historiadors de Rubí, farem una somera descripció d'allò que va passar a la nostra vila.
En aquell temps les organitzacions amb major implantació a Rubí eren el sindicat anarquista CNT (Confederació Nacional del Treball) i el partit Esquerra Republicana de Catalunya, que s'aglutinaven en torn al Centre Democràtic Republicà (CDR). A part estaven els sectors dretans, en torn a la Cambra Agrícola, i els catalanistes, al Casal Popular. Els seus mitjans eren el setmanari Endavant (vinculat a la parròquia, de dretes i catalanista), La Lluita (òrgan del CDR), Saba Nova (catalanistes centristes) i Combat (del POUM, Partit Obrer d'Unificació Marxista, un partit trotskista fortament implantat a casa nostra).
 |
| El Centre Democràtic Republicà. |
L'aixecament militar del 18 i el 19 de juliol va provocar que es perseguissin les forces de dreta i, d'aquesta manera, a Rubí, van ser assassinats durant les setmanes que seguiren "l'Alzamiento" persones com Antoni Moliner (candidat de Defensa Ciutadana, vinculada a la Cambra), Josep Grau, Ramon Torrella (membres també de la Cambra), el cap carlista Josep Sanjuàn i mossèn Josep Guardiet. També saquejaren, el mateix 18 de juliol, l'església, que fou incendiada, i la rectoria.
 | ||
| L'església de Sant Pere, cremada. Foto Roset. |
A Rubí, el 19 de juliol, es va formar la secció local del Comitè Executiu de Milícies Antifeixistes, tal com s'havia fet en molts indrets de Catalunya; era format per diverses forces d'esquerra i a Rubí tingueren un notable pes els anarquistes de la CNT i els anarcosindicalistes de la FAI (Federación Anarquista Ibérica), però també es comptava amb integrants del POUM, els rabassaires de la Unió de Rabassaires de Catalunya (URC), ERC, ACR... El comitè es va incautar de la Cambra Agrícola i altres locals per instal·lar les seves dependències. A Rubí a l'Ajuntament estava governat per ERC amb l'alcalde Pere Aguilera, però en realitat el poder real estava en mans del comitè de milícies.
A Rubí també es va formar el Sindicat Únic de Treballadors, adherit a la CNT. I el 25 de juliol els pagesos de la vila formaren el Sindicat Agrícola.
Durant els primers dies de la guerra, l'exèrcit "oficial" va ser substituït per les milícies de voluntaris dels partits i sindicats. A Rubí es destacaren els integrants de la CNT i d'ERC, les principals forces d'esquerra. El 24 de juliol és el dia en què surten els primers rubinencs al front: s'alistaren a una columna del POUM dirigida pel rubinenc Josep Rovira que sortí de Barcelona aquell mateix dia pe anar a Osca. Al poble de Montearagón caigueren els primers milicians rubinencs. Per altra banda, les Joventuts Llibertàries (comandades a nivell nacional per Durruti) sortiren també de Rubí en drecció a Saragossa.
 |
| Pep Rovira. Fons Marroyo |
El 4 d'agost, en veure que les forces de voluntaris eren insuficients, el Comitè de Milícies va cridar els integrants de les lleves del 34 i del 36.
El 6 d'agost del 36 es proclamà un nou Ajuntament amb 8 regidors d'ERC, 3 de la CNT, 3 del POUM i 2 de la URC.
El 27 de setembre del 1936 un decret de Companys, president de la Generalitat, va establir la disolució dels comitès antifeixistes a Catalunya.
Finalment, cal dir que a Rubí la guerra va tenir un cost humà de més de 100 persones.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada