La nostra església de Sant Pere

Un dels elements més emblemàtics de Rubí és l'església parroquial de Sant Pere. Situada al bell mig de la població, la seva referència documental més antiga és de l'any 986. Sembla ser que abans existia un temple prerromànic al mateix lloc i qui sap si al segle V també un temple palocristià.

De l'església prerromànica es varen aprofitar alguns elements quan a finals del segle XI es va haver de reconstruir l'edifici després de les violentes incursions musulmanes d'Al-Mansur. Es va tornar a fer un bonic temple en estil romànic llombard, amb planta en forma de creu llatina. D'aquesta època data la façana que dóna a ponent, amb el seu finestral que consta d'elements de diverses èpoques, i les arquacions llombades.

Part superior de la façana de ponent. Foto J. Vilalta

Del segle XIII és la portalada, també en aquesta façana, de l'escola de Barcelona.

Portalada de ponent. Foto J. Vilalta

També cal destacar la troballa de sepultures medievals per sota el paviment de l'església. Cal tenir en compte que en època medieval, i fins al segle XIX, el cementiri s'ubicava al costat del temple cristià, com a tot arreu.

Reconstrucció del temple al segle XII, amb les sepultures al costat.

El campanar es va ser entre els segles XV i XVI, quan també es va urbanitzar la plaça i es va anar formant una comunitat de cases que constituïa la Sagrera i que eren la seu dels primers serveis que podríem anomenar "municipals". De fet el consell municipal es reunia a l'església.

Mercat al costat de l'església, al s, XVI. Dibuix de P. Bel.

A partir d'aquesta època es van afegint capelles laterals a la vella nau d'origen romànis, cadascuna dedicada a un sant o santa. Així, per exemple, la que està consagrada a la verge del Roser, de 1577.

Cap al 1600 el consell municipal va encarrergar als germans Rubió, de Moià, la elaboració d'un retaule, les peces del qual es poden veure actual a la capella del Santíssim.

Una de les taules del retaule dels germans Rubió.

A la guerra del Francès, a principis del segle XIX, el temple fou saquejat per les tropes napoleòniques, que s'emportaren molts objectes de valor.

A finals del mateix segle es va fer l'eixample de l'església (entre 1883 i 1884), que va comportar entre altres coses, l'edificació d'una cúpula i l'obertura de la portalada sud, que dóna a l'actual plaça del Dr. Guardiet. L'arquitecte va ser A. Casademunt.

Plànol on es veu l'eixample de 1883-1884

El 1927 es van fer obres d'embelliment i reparació, sota la tutela del rector Dr. Guardiet (bancs, rajoles del terra,vitralls...).

Restauració de la cúpula, 1927.

El juliol de 1936 un escamot d'incontrolats va squejar i cremar l'església i molts objectes religiosos van ser devorats pel foc. El temple va ser transformat en un magatzem agrícola.

L'església durant la guerra.

Acabada la guerra, el 1939 s'hi feu la primera missa i es va anar reconstruint a poc a poc. Es feren nous altars, com el major, i es restauraren d'altres. Un dels artífex va ser l'escultor Rafael Solanic, que elaborà el retaule i l'efígie de Sant Pere de l'altar major entre altres elements situats a les diferents capelles.

Altar major en l'actualitat

Entre finals del passat segle i els inicis del present han hagut diferens rehabilitacions. A l'última, del 2013, es va fer una gran neteja del campanar.

Restauració del campanar el 2013

L'església de Sant Pere continua sent un dels símbols del patrimoni cultural de Rubí.