dissabte, 23 de juliol del 2016

 Les festes del carrer de Sant Jaume: 171 anys de celebració

Arribarem aquest cap de setmana a la 171 edició de les festes del carrer de Sant Jaume, un dels més antics de Rubí.

El carrer, engalanat per les festes del 2016. Font: www.rubitv.cat

Aquesta via urbana, situada al barri del Pedró (en contraposició amb amb el de la Sagrera, situat al redós de l'església), data al menys des de principis del segle XVII. Estava rodejat de vinyes, horts i plantacions d'arbres fruiters.

En aquella època cada carrer de Rubí, com a tot Catalunya, era dedicats a un sant. El que ens ocupa va decidir començar a fer les festes en honor al seu mentor el 1845. En un principi tenien un caire molt més religiós que en l'actualitat.

Durant el franquisme el dia de Sant Jaume, el 25 de juliol, els veïns i veïnes anaven a missa i quan sortien de l'església es dirigien al carrer cantant lletanies (petites oracions). Un cop arribats veneraven una imatge del sant que es situava a la façana de ca la Cecília, i a la tarda hi resaven el rosari.

Capelleta de Sant Jaume.

Però no tot eren oracions. També es festejava el dia amb el ball i l'engalanament del carrer, que es feia amb papers, draps de colors, llençols d'una banda a una altra com simulant en envelat. Per poder pagar la gramola i, posteriorment, l'orquestra, es feia una col·lecta casa per casa. A més, es rifaven xais, coques i rams de flors.

Any 1945. Foto extreta del llibre "L'Abans"

Des de mitjans segle XIX, doncs, la festa s'ha anat celebrant any rere any llevat del 1940 i del 1941. per malaltia i mort d'unes persones molt vinculades a l'organització.

També se sap que s'havia fet una auca que malauradament s'ha perdut. El 2001, Núria Julià en va elaborar una altra.


Cada any el carrer de Sant Jaume de Rubí apareix, per a les seves festes, ornat amb elements d'una temàtica diferent. Si l'any passat va ser la xocolata, amb el lema "Quin cacau!", aquest any és Bollywood. No s'esgota mai la imaginació dels organitzadors!

L'anterior informació ha estat extreta, en gran part, del llibre "L'Abans", de Meritxell Torné.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada