dissabte, 30 de gener del 2016

La nostra Riera

El gran eix vertebrador de Rubí, al llarg de tots els mil·lennis de la seva història és, sense dubte, la riera.




Neix a les Fonts de Terrassa, producte de la confluència de la riera de les Arenes i del Palau. Travessa tot el territori de Rubí fins a desguassar al Llobregat, al terme del Papiol. La seva longitud total és de 13,5 km i presenta un cabal mitjà de 0,75 m3/s.




A la riera, tal com vam comentar en una entrada anterior hi desguassen molts torrents i rierols: el Fondo, el de Can Xercavins, el de Can Ramoneda, can Rosés, el dels Alous...




Ha donat vida als pobladors de la nostra comunitat; els ha ofert aigua, energia per moure les fàbiques que s'ubicaven a les seves ribes, i també ha estat una via de comunicació:durant molt de temps, per anar a Terrassa, es passava per la seva llera.




Però també ha ocasionat mort.  El 1962, va segar la vida de més de 250 persones que vivien al seu redós, però també per la permisivitat de les autoritats davant la constucció de cases que envairen el seu territori. Potser va ser una mena de revenja davant aquesta gosadia. Qui sap...




I posteriorment, el seu llit, mercés a la construcció de grans dics laterals, va ser dominat perquè aquella desgràcia no tornés a passar, però encara mancava quelcom més. No oblidem que als anys 70 i 80, a causa de la intensa activitat fabril de Rubí, estava considerat com el curs fluvial més contaminat del país, si exceptuem potser la ria de Bilbao. No obstant, a l'igual que a la ciutat basca, a Rubí s'han fet grans esforços per recuperar la riera. Ara la vegetació de ribera creix ufanosa a la seva vora i els ànecs, els conills i altres animalons fan la seva vida. És una companya entranyable i tranquil·la estimada per tota la gent de la ciutat.




Rerspectem-la doncs, com és, sense pretencioses obres artificials com el cobriment o la instal·lació de camins de ciment a les seves ribes...  Sense ella, potser Rubí no hagués existit.





diumenge, 24 de gener del 2016

 Interessant visita a Esplugues de Llobregat

Aquest diumenge ha tingut lloc la primera de les sortides mensuals del cicle "Conéixer Catalunya" que el Grup de Col·laboradors i el Centre d'Estudis vénen organitzant des de fa ja bastants anys.

El protagonista d'aquesta visita ha estat la població d'Esplugues de Llobregat. A primera vista sembla que una ciutat d'uns 46.000 habitants enganxada a la conurbació barcelonina no pugui tenir res interessant que oferir.

Església de Santa Magdalena i Can Pi

No obstant, com tants altres nuclis del Baix Llobregat, conserva molts tresors amagats. Així, comptem amb els dos museus dedicats a la rajola: el de Can Tinturé i l'antiga fàbrica de "la Rajoleta". Des d'Esplugues sortia molta producció de rajoles destinades als edificis modernistes de la capital catalana; Gaudí i el comte Güell en varen ser clients, per exemple. Una amena visita guiada, a càrrec del museu, ens ha submergit en el món de la ceràmica decorativa i de la seva fabricació. L'Ajuntament espluguí ha apostat per donar a conéixer el patrimoni industrial més genuí de la ciutat: la fabricació d'aquest popular element ornamental.

Els participants, davant Can Tinturé

Però Esplugues també ens ha mostrat més secrets: les masies de Can Ramoneda, Can Cortada, Can Casanovas, i especialment Can Clota. Malauradament ho hem tingut accés al claustre gòtic de Santa Maria de Montsió, però d'aquesta manera ja tenim una excusa per tornar-hi i veure més elements interessants d'Esplugues.

Can Clota

Hem finalitzat la sortida amb una visita al parc de Can Vidalet, que en el seu origen era el jardí de diverses cases senyorials, que als anys 70 van passar a ser propietat municipal. És un magnífic espai que ja ens agradaria tenir a Rubí.

Templet neoclàssic i estany al parc de Can Vidalet

Anunciem des del blog que el proper febrer, concretament el dia 21, organitzarem uan visita al castell de Godmar i al poblat ibèric del Turó d'en Boscà, a Badalona. Ho anunciarem a través del Facebook i de la premsa local.

dilluns, 18 de gener del 2016


 Interessant ruta organitzada per Rubí d'Arrel i el Servei de Català

El passat diumenge va tenir lloc una activitat organitzada per Rubí d'Arrel i el Voluntariat per la Llengua del Servei Local de Català l'objectiu de la qual era donar a conéixer una part del nostre ric patrimoni rural i cultural. Ja és amb aquesta la quarta edició d'aquestes sortides. La primera la va iniciar CEPNA. i ara és Rubí d'Arrel l'entitat que en porta la iniciativa.

Falet Bosch explicant l'ornitologia del torrent del Mut

Es tractava de realitzar una ruta que sota el nom "A l'infern de Can Fonollet i les fonts de Can Roig pel torrent del Mut" va resseguir diversos paratges del terme de Rubí.

Jordi Simó explica el torrent del Mut. Foto J. Vilalta

Més de 100 persones varen realitzar aquesta ruta, que comptà amb les explicacions d'estudiosos locals: Falet Bosch (natura), Jordi Simó (topònims rurals) i Eduard Puigventós (aspectes històrics).

Jordi Simó explica el torrent del Mut. Foto J. Vilalta

Precisament Rubí d'Arrel està treballant des d'un grapat d'anys en la recerca dels topònims (noms de lloc) que feren sevir fa decennis la gent vinculada al Rubí rural. I l'itinerari del passat diumenge va recòrrer llocs com el torrent del Mut, la vinya del Xitxerol, l'infern de Can Fonollet... Molts dels assistents van quedar sorpresos de la riquesa toponímica que es troba arreu del nostre entorn.

La masia de Can Roig

Pel que fa a elements de patrimoni cultural, es va poder admirar l'arquitectura del pont - aqüeducte de Can Claverí; la masia de Can Roig, en un lamentable estat; l'ermita de Sant Muç, un dels llocs emblemàtics de Rubí; la miranda de Can Bosch (on la senyora Gallart ens va obsequiar amb un cafè), i la font de Sant Muç, recentment rehabilitada per Rubí d'Arrel Mateix, conjuntament amb altres associacions.

Eduard Puigventós explica l'ermita de Sant Muç.

Va ser un matí agradable on els assistents van poder copsar una part de la nostra riquesa patrimonial  i molts van poder aprendre una mica més de Rubí.

dilluns, 11 de gener del 2016

Els torrents i rierols de Rubí: protegim-los!

Aquesta vegada parlarem d'un element al qual potser no se li ha donat la notorietat que es mereix, dins el nostre patrimoni natural: ens referim als torrents i rierols, que marquen profundament la fesomia de l'entorn de Rubí no urbanitzat (encara?).

Torrent de Can Xercavins el desembre de 2014. Foto J. Vilalta

En primer lloc comptem amb un curs fluvial que vertebra tot el terme de Rubí de nord a sud: la riera (a la qual dedicarem un altre article en aquest blog per la seva importància). Aquesta riera rep les diverses aportacions dels torrents rubinencs, tant per la seva banda esquerra com per la dreta.

Torrent de Can Pi de la Serra, novembre de 2015.

Els torrents i rierols de Rubí, generalment, es troben fortament encaixats al terreny i estan rodejats d'una frondosa vegetació: canyes, cues de cavalls i arbres com àlbers, oms, pollancres, salzes o plàtans. També poden comptar amb una fauna formada per mamífers com la geneta i el toixó; rèptils com la granota verda, la salamandra, la serp d'aigua o el vidriol, i ocells com la cuereta blanca, el duc, el gamarús, la merla, el rossinyol o el tudó.

Vegetació del torrent de Can Rosés, agost de 2015

El gran problema del nostre clima mediterrani és, de vegades, la manca de pluges, i així veiem com en quasi totes les èpoques de l'any, llevat quan plou, aquests petits cursos d'aigua es mantenen secs, i més ara amb el maleït canvi climàtic.

Vegetació del torrent de Can Solà, maig 2014

La majoria de torrents recorren la part rural del terme de Rubí, però hi ha dos, el de Ca n'Oriol i el de l'Alba que estan pràcticament soterrats sota el casc urbà, tret d'alguns trams pel que fa al primer dels dos esmentats. Els altres els trobem delimitant camps pertanyents a masies. Tant és així que alguns canvien de nom depenent de la propietat que travessen: així, tenim el torrent de Can Balasch-torrent Fondo,  el de Can Solà-Can Xercavins o el de Can Guilera-Can Roig-Sant Muç-Can Ramoneda. Altres rierols que caldria esmentar i que formen part del nostre patrimoni natural són els de Can Rosés, Can Feliu, Tallafigueres, Can Pi de la Serra... i especialment el dels Alous, que durant un gran tram del seu recorregut separa els termes de Rubí del de Sant Cugat.

Torrent dels Alous el gener de 2015, zona de Can Vallhonrat

Cal engegar plans per protegir i posar en valor aquests petits i entranyables cursos d'aigua que formen part inextricable del nostre paisatge. Ja CEPNA, juntament amb altres entitats interessades, va fer una gran campanya fa uns anys per protegir el rierol de Can Xercavins. El 2012  l'Ajuntament va desbrossar i netejar alguns torrents, concretament el de Can Serra i el de les Abelles, que, per cert, aquest últim any ha estat condicionat per a poder passejar pel seu entorn.

Entorn del torrent de Tallafigueres, novembre de 2015

Els torrents de Rubí, tan desconeguts com presents i importants, per l'ecosistema que allotgen com pel seu valor històric, cultural i natural, Protegim-los!


dimecres, 6 de gener del 2016

Els 10 fets que han marcat la història de Rubí

Al Butlletí 51, corresponent a l'any 2007, vam fer una enumeració del que, al nostre entendre, han estat els 10 fets essencials que ham marcat la història de Rubí. Són els següents:   


 1. Els primers homes i dones de Rubí al Pinar (300.000 aC), del Paleolític Inferior.

 
2.      L’assentament ibèric al castell i el camp de sitges de can Fatjó (s. V-I aC).



3.      La creació i desenvolupament del nucli romà (Rubricata?), segles I aC-VdC.




4.      L’establiment del castell prop de l’ermita de Sant Genís (s. X), dins la gran línia defensiva de la Catalunya Vella envers Al-Andalus.




5.      La construcció del castell al seu emplaçament actual (1233), pel militar Berenguer de Rubí.





6.      L’abolició dels mals usos feudals i el primer batlle de Rubí (1394), Pere de Xercavins.




7.      L’elaboració del retaule barroc de l’església de Sant Pere (1599-1609) pels germans Rubió.




8.      La primera fàbrica a Rubí (1824), que fou a la Verneda d'en Carreras, prop de Can Serra ("la Llana").




9.      L’arribada del tren elèctric (1918), que apropà molt més Rubí als nuclis urbans de Terrassa i Barcelona.




10.  La rierada de Rubí (1962), que provocà un gran nombre de víctimes.