El patrimoni immoble de Rubí no són només les obres d'arquitectura més o menys importants pel seu valor artístic o/i històric, que afortunadament no en manquen a la ciutat, sinó també les petites obres d'art o altres elements que podem trobar per carrers i, especialment, places.
Alguns d'aquests, malauradament, ja han desaparegut, com la popular estàtua d'un nen amb una oca que coronava la font sirtuada a la part est de la plaça actual de Catalunya, o les que es situaven dalt de la façana del "Casino Espanyol (ara, reduïdes a uns quants fragments, que es troben al Museu Etnogràfic Vallhonrat). No podem oblidar tampoc la columna dedicada al mil·lenari de Rubí, de 1986, elaborada per Pep Borràs, i que estava ubicada a la cruïlla entre l'avinguda de l'Estatut i la carretera de Sant Cugat; ara es troba "retirada", com ens diu la web monuments.iec.cat.
|
Monument al mil·lenari, 1986 |
Dels que encara es poden veure a la ciutat, esmentarem en aquesta entrada els que, al nostre judici, són potser els més representatius.
En primer lloc, el monument a Anselm Clavé, a la plaça del mateix nom, obra de l'escultor rubinenc Miquel Gomita, que fou inaugurada el 7 d'octubre de 1951, amb motiu d'una gran trobada de corals claverianes de tot Catalunya.
|
Monument a Anselm Clavé |
El monument a les víctimes de la rierada, que es troba a l'entrada del pont del carrer de Cadmo, és obra del gran artista Josep Maria Subirachs, i fou erigit el 1963, després de la tragèdia que va marcar la població. És una columna de formigó amb una creu formada per bigues de ferro a la part superior, que simbolitza el Rubí industrial. No va voler signar aquesta obra com a protesta contre el règim franquista.
|
Monument a les víctimes de la rierada |
La reproducció d'una antiga creu de terme de Rubí es va instal·lar el 1965 a una rotonda situada a la cruïlla de l'avinguda de l'Electricitat amb la carretera de Molins de Rei.
|
Reproducció de la creu de terme. |
Si anem a la plaça de l'Agricultura (la popular "plaça del Carro") veurem un altre element que no és cap obra d'art feta ex-professo, sinó un trull d'oli, que prové de l'antiga Cambra Agrària i que hi fou col·locat el 1973 per les autoritats municipals quan es va acabar d'obrir l'avinguda aleshores anomenada "de Carrero Blanco" i ara dedicada a l'Estatut. Aquella nova via que connectava Rubí amb Terrassa i amb la carretera de Sant Cugat va comportar també la inauguració de la plaça. El trull volia recordar el vell Rubí rural.
|
Trull de la plaça de l'Agricultura |
Del 1977 és el monument de la Sardana, a la plaça de la Sardana, erigit en commemoració del 50 aniversari del Foment de la Sardana, en una època marcada per la transició política i recuperació de la nostra identitat com a poble.
|
Monument a la Sardana |
Podríem incloure en aquest ítem de patrimoni urbà la popular escultura del Bòdum, de Pep Borràs, que fou instal·lada a la plaça "del Domènech" ara fa 40 anys, també com a reflexe d'aquella època de canvi i obertura de nous horitzonts pel que fa a la política.
|
El popular Bòdum |
També, entre finals del segle passat i principis del present, una sèrie d'artistes col·locaren diverses obres a places i carrers de la ciutat. En una entrada d'aquest blog ja férem esment de les del segle actual. Estem parlant del monument de l'11 de Setembre, a la plaça del mateix nom (de Pepa de Haro); del de Blas Infante, a la plaça d'Andalusia; "Hoy es siempre todavía", dedicat a Antonio Machado, davant el modern edifici de la biblioteca; el que rememora l'obra de Montserrat Roig, a la plaça del mateix nom; "Dansaire", a la rambla del Ferrocarril, o la polèmica "Inèrcia", d'Ernesto Knörr, que el 2005 fou instal·lada a la cruïlla entre l'avinguda de l'Estatut i la carretera de Rubí a Sant Cugat.
|
"Inèrcia", d'E. Knörr |
No volem acabar aquesta entrada sense esmentar uns altres curiosos elements que podríem incloure dins la categoria de patrimoni urbà: els rellotges de sol. Destaquem el més antic que trobem dins el casc urbà de Rubí: el de cal Met Lleó. Posteriorment, diversos propietaris d'alguns immobles també han volgut tenir el seu particular rellotge de sol, com el que podem veure a una façana d'una casa del carrer de Murillo, o una altra del carrer d'Alacant, o el del restaurant Don Peppone.
|
Rellotge de sol de Cal Met Lleó |