El Vapor Nou, un important testimoni de la història de la indústria a Rubí

Un dels més notables exemples del que podríem anomenar arqueologia industrial a Rubí és, sense cap mena de dubte, el complex del Vapor Nou, ubicat a la banda dreta de la riera.

El 1879 Pau Ribas va començar a edificar aquesta fàbrica, que tenia com a tasca principal l'elaboració de teixits de velluts, en terres que pertanyien al castell de Rubí, que a la vegada eren possessió de la marquesa de Moja. El 1911 va morir Lluís Ribas, propietari juntament amb els seus germans, de la indústria "Hilados de Confianza de Luis Ribas", que era el nom que tenía en aquell moment.

El Vapor Nou a principis del segle passat.

El 1914 els fills d'en Lluís van vendre la fàbrica a Joan Bertrand, fill de l'industrial que el 1865 havia adquirit el Vapor Vell, situat a ca n'Alzamora. D'aquí va venir la denominació de "Vapor Nou" que ha tingut el complex fins als nostres dies.

El Vapor Nou als anys 50, amb el pont penjant en primer pla.

Durant els anys 30 la Cooperativa de Fluido Eléctrico subministrava energia al Vapor Nou, el qual es va convertir en l'empresa Bertrand Comercial Anónima, per poder produir els velluts. En total disposaven de 120 telers automàtics i d'una nombrosa mà d'obra, bàsicament femenina.  A la guerra civil la fàbrica va ser col·lectivitzada, però després del conflicte va tornar a la família Bertrand, la qual col·laborava en moltes activitats vinculades a la parròquia de Sant Pere.

Obrera del Vapor Nou als anys 40.

Als anys 50 l'empresa es va ampliar i modenitzar. No obstant fou afectada per l'embat de la rierada del 1962, que, a més de les inundacions que va provocar, es va emportar el pont penjant que creuava la riera.

El 1966 la seu social es va traslladar a Barcelona, on encara figura com "Bertrand, Compañía Anónima". Actualment les naus estan llogades a petites indústries i tallers.

El complex del Vapor Nou a l'actualitat. En primer pla, la casa del propietari.

Fa poc es va llançar la idea, per part de l'Ajuntament, de crear-hi un museu dedicat a la indústria de la ciutat, però sembla ser que aquest projecte es troba aturat

D'aquest important complex es conserven avui en dia la casa del director, de finals del segle XIX, les naus, els assecadors i, al seu costat, la xemeneia, l'única de la banda dreta de la riera.