diumenge, 25 de novembre de 2018

De carrer de Barcelona a avinguda de Barcelona

El primer nom de l'actual avinguda de Barcelona, que enllaça amb el passeig de Francesc Macià un cop passada la cruïlla amb el carrer de Sant Cugat, fou el de carrer de Barcelona. No obstant, fou canviat durant el franquisme passant a ser la "avenida del Caudillo", després que a la II República rebés el nom d'avinguda de la República. Són els acostumats canvis de nom depenent de la conjuntura política del moment.


Aquest carrer de Rubí presentava al llarg del seu recorregut i també al llarg de l'esdevenir del temps diversos punts d'interès per a la nostra microhistòria local, que són minuciosament descrits al llibre L'Abans, però en aquesta entrada només ressenyarem els més importants. Així, començant pel nord, travessant l'actual carrer de l'Historiador Serra, existia a la primera meitat del segle passat un solar on aparcaven les caravanes de gitanos; és el lloc on després s'edificaria la casa de cal Notari, avui en dia desapareguda en favor d'un bloc de pisos.

La casa de cal Notari

Seguint la mateixa vorera oest, una mica més al nord s'ubica el bar Gori, abans una fonda que als anys 30 es deia Bar Manolo i era un lloc de reunió d'"elements subversius", per passar després, el 1933, a Gregori Arús.

El bar Gori durant la nevada del 1962

A la vorera est, després de la plaça del Domènech, situada davant del bar Gori, estava i està encara per sort la casa Ymbert, des del 1914, en estil neogòtic, al costat de la qual es situaven els billars dedl Teatre-Cafè (i després també cinema) Domènech. Una mica més endavant estava la Fonda Nova i, passat la boca del carrer de Murillo, la Fonda Espanya, de Josep Garcia, que també era magatzem de ciment i guix. Una altra fonda important era l'Hotel Catalunya. I és que, de fet, a Rubí paraven moltes persones, especialment després que hagués arribat el tren a la població, que es transformà en un lloc d'estiueig de les classes benestants.

El carrer de Barcelona amb la Fonda Espanya al fons a l'esquerra.

Una altra fonda i lloc on s'agafaven automòbils per anar al Papiol a prendre el ferrocarril abans que vingués a Rubí era la de Joan Puig i Amàlia Saló, des de 1903, al lloc on fins fa molt poc s'ubicava la benzinera Corral.

La Fonda Puig

Hem de dir, ja parlant dels anys 50, concretament del 1959, que a la cruïlla amb el carrer de Cervantes va estar durant un temps un guàrdia que controlava la circulació.

Altres negocis molt populars entre els rubinencs i rubinenques que estaven en aquest carrer eren cal Manció (cansaladeria) i cal Martori (bosses, maletes, carteres...).

Cal Martori el 1980

I ja a la cantonada amb l'actual carrer de Pere Esmendia estava l'edifici de l'antic Ajuntament (actual Calçats Bendranas), on després (quan ja la casa Rufé allotjà les oficines de la casa gran a finals dels 20) es va instal·lar un negoci de mobles, cal Cadiraire, per després, el 1936 passà a ser una sucursal de la Cooperativa La Rubinense i, ja als anys 40, l'actual sabateria.




Cap comentari:

Publica un comentari