 |
| Capella del Santíssim, amb taules del retaule del s. XVII |
Aquest retaule va ser desmuntat el 1882, quan es van iniciar les obres d'eixamplament de l'església, i dipositat a les golfes de la rectoria, per passar el 1924 a formar part dels fons del recentment creat Museu de Rubí. Salvats de la crema del 1936, després de la guerra civil es col·locaren en alguns altars de l'església parroquial algunes relleus del retaule, mentre que la resta va tornar a ser exposat al Museu.
 |
| L'Adoració dels Mags |
A finals dels anys 80 la Generalitat de Catalunya va restaurar les peces del retaule i foren mostrades al públic en diverses exposicions arreu del país: "Catalunya restaura", "Millenum" i "Splendor II Vallès", per després, el 1992, ser instal·lades a la capella del Santíssim.
 |
| La Circumcisió del Senyor |
El retaule fou elaborat per Francesc i Jaume Rubió, pare i fill, escultors de Moià. El 1599 la Universitat de Rubí (és a dir, el govern municipal) va fer un contracte amb els Rubió per tal que esculpissin aquest gran altar. Va costar la suma de 1.200 lliures de Barcelona i va costar molt de pagar per part dels rubinencs; fins i tot es van imposar contribucions especials a les masies. Es va acabar de satisfer la suma el 1618, nou anys després que els Rubió acabessin la feina (per cert, amb algunes modificacions respecte al projecte inicial).
 |
| Quo vadis, Domine? |
Finalment, el 1623 el pintor barceloní Joan Bassi va pintar i daurar les figures del retaule.
 |
| Crucifixió de sant Pere |
Actualment, d'aquesta obra d'art religiós que va figurar a la capçalera de l'església durant quasi 300 anys resten quatre taules (l'Adoració dels Reis, la Circumcisió, el "Quo vadis, Domine?" i la Crucifixió de sant Pere) i quatre imatges de sants: sant Ramon de Penyafort, sant Francesc d'Assís, sant Sever i sant Pacià), així com l'estàtua policromada de sant Pere que es troba al baptisteri de l'església parroquial, si hem de fer cas de la interpretació de Josep Comellas.
 |
| Estàtua de Sant Pere |
I és que ha estat aquest estudiós qui l'any 1996 va publicar al Butlletí del GCMR una proposta de reconstrucció del retaule que superava la que el 1992 havia ofert Miquel Rufé a la seva Nadala (vegeu il·lustració).
 |
| Proposta de reconstrucció segons Miquel Rufé (1992) |
Segons Comellas el retaule havia tingut dos cossos i un àtic en el qual havia hagut un calvari o representació de la Crucifixió del Senyor (desaparegut). Al cos del mig, per sota d'aquest calvari, es trobaven escenes relacionades amb la Nativitat de Crist: d'esquerra a dreta, la imatge de sant Ramon de Penyafort, la taula de l'Epifania o Adoració dels Mags, la de la Nativitat (també desapareguda), la de la Circumcisió i finalment la imatge de sant Francesc d'Assís. El cos inferior estava dedicat a la figura de sant Pere, continuador de l'obra de Crist, i al seu martiri; d'esquerra a dreta, la imatge de sant Sever, la taula del "Quo vadis, Domine", l'estàtua policromada de sant Pere, la taula de la Crucifixió d'aquest sant i la imatge de sant Pacià.
 |
| Reconstrucció del retaule de sant Pere segons J. Comellas (1996) |
El retaule ens vindria a dir que Déu va baixar a aquest món i es va fer home; alguns el van reconèixer com els Reis Mags i sant Pere, al qual Crist va nomenar com al seu successor i cap de l'Església. D'aquesta manera els papes serien els continuadors legítims de l'obra de Crist i els bisbes (com sant Sever o sant Pacià, representats al retaule) serien els representants del Papa a les seves respectives diòcesis.
En aquelles èpoques en què la majoria de persones no savien ni llegir ni escriure, l'Església feia ús d'aquestes obres d'art on s'explicaven a través d'imatges els preceptes de la religió cristiana.
Si voleu saber més detalls sobre el simbolisme d'aquest retaule, podeu consultar l'article de Josep Comellas "Una aproximació al retaule major de l'església parroquial de Sant Pere de Rubí (s. XVII)", publicat al Butlletí del GCMR núm. 40 (març de 1996).
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada