L'estat lamentable de les torres d'en Massana

Ha saltat últimament a la premsa i mitjans de comunicació locals un tema candent des de fa anys: el lamentable estat de tres de les torres d'en Massana, situades al passeig de les Torres. Ha estat la formació Alternativa d'Unitat Popular (AUP) qui ha llençat una vegada més la veu d'alarma. Creuen que s'hauria d'elaborar un pla de restauració i evitar en un futur proper la degradació progresiva dels edificis, així com els episodis de drogadicció i incivisme dels ocupants ilegals de dues de les torres.

Una de les dues cases malmeses. Foto Jordi Vilalta, 2016.

Al catàleg de patrimoni que es va redactar el 2004 figuren dues de les cases, les més malmeses, com a element a protegir, a la fitxa A13. Són la casa Massana, propiament dita, i la casa Arís, que segons el catàleg pertanyen a la família Arís-Casanovas. Les altres són la torre Salduba, ara també abandonada, i el CEIP Torre de la Llebra, la més ben conservada.

Quina és la història d'aquests edificis? Es tractava de cinc construccions d'estiueig (una d'elles ha desaparegut) que varen donar nom al passeig on es varen edificar i d'aquí ve el nom del conjunt residencial construït a cavall dels anys 60 i 70 una mica més al nord, ja en terres de Can Cabanyes.

Els Massana eren una família de acabalats constructors i homes de negocis de Barcelona que els anys 20 varen comprar la masia de la Torre de la Llebre i els seus terrenys i varen fer edificar aquestes segones residències en estil noucentista. Totes tenen una estructura arquitectònica similar: planta baixa i un o dos pisos, amb torre mirador en algun cas. Hem de destacar la que millor es conserva, mercès a que actualment és l'escola d'educació primària Torre de la Llebre, amb un bonic porxo amb columnes d'estil jònic que sostenen una terrassa al primer pis i un plafó de ceràmica blava amb una imatge de Sant Jordi.

El CEIP de la Torre de la Llebre, l'any 2011. Foto Jordi Vilalta

A la guerra civil, un cop expropiades, varen funcionar com a colònies de nens refugiats procedents de Madrid, però després del conflicte acolliren efectius de la Legió Cóndor. Posteriorment foren retornades als Massana, però als anys 50, a causa de certs problemes familiars, varen ser venudes. Dues d'elles les va adquirir la família Fabregat (informació de Joan Calaf), entre elles la que allotja el CEIP Torre de la Llebra, la qual als anys 70 fou comprada per una colla de persones que volien una nova escola per al seus fills.

Dues de les torres actualment es troben ocupades per persones que causen moltes molèsties al veïnat i fins i tot hi tenen animals. A més, es troben malauradament, com hem dit, en un estat lamentable.

Una altra de les dues cases més degradades. Foto Jordi Vilalta, 2011.

I finalment està la torre Salduba, adquirida per l'Ajuntament i restaurada el 2006, on es va instal·lar des del 2008 una escola-taller sobre temes mediambientals, però que després, en acabar els cursos, es va abandonar.  L'AUP proposa recuperar l'espai, actualment també força degradat, i convertir-la precisament en un centre d'educació del medi ambient.

La torre Salduba el 2011, quan era una escola-taller. Foto Jordi Vilalta

Tenim, doncs, sobre la taula un gran repte per a la casa gran, la qual esperem que reaccioni i posi fil a l'agulla per tal de poder recuperar aquest indret. Seria una gran notícia, tant per al patrimoni cultural, com per al conjunt de la ciutadania de Rubí.