dilluns, 30 de novembre del 2015

 L´última conferència sobre els alcaldes del franquisme: Manuel Murillo i Pere Comellas

El passat dijous va tenir lloc la tercera i última conferència del cicle "Els alcaldes del franquisme. Rubí (1939 -1979)". Aquesta vegada, de la mà del professor Jaume Parras, es va descriure el mandat de Manuel Murillo i el de Pere Comellas.


La sala noble de l'Ateneu va tornar a quedar petita, ja que eren moltes les persones que volien saber més coses sobre aquell període de la nostra història recent.


Parras parlà de la personalitat de Murillo, de com va accedir a l'alcaldia de Rubí, de les seves accions de govern, del seu franquisme fins a les últimes conseqüències.... tot això emmarcat dins un context de gran creixement demogràfic i urbanístic de la població.

Manuel Murillo. Arxiu Marroyo

Un dels leit-motivs més repetits de l'era Murillo va ser el "Rubí sigue su marcha". De fet, el context de l'època era l'anomenat "desarrollismo", és a dir, el creixement desenfrenat.

L'aspecte ideològic de Manuel Murillo és també curiós, ja que, com exposava en Jaume Parras, dins de les poblacions de l'entorn, era el més adicte al règim franquista i tornaren a revifar a Rubí totes les festes i celebracions commemoratives de la victòria sobre la República.

Inauguració de l'avinguda de Carrero Blanco, ara de l'Estatut

Es va fer un repàs també de l'alcaldia "provisional" de Pere Comellas, que, malgrat ser oficialment franquista, va saludar l'arribada de Josep Tarradellas, per exemple, i va tolerar moltes manifestacions culturals contra el règim. Va ser com una mena d'interregne entre el règim anterior i la democràcia.

Pere Comellas, Arxiu Marroyo

En suma, el Grup de Col·laboradors i el Centre d'Estudis es troben molt satisfets de l'èxit que ha tingut aquest cicle de conferències, que, encara que soni a tòpic, ve a omplir un buit a la nostra historiografia: el franquisme no havia estat encara tractat de manera minuciosa i aquests tres grans historiadors locals ens han ofert una descripció molt interessant d'aquest període, sense cap mena de prejudici. Tal com ha de ser la Història: la narració dels fets passats de manera objectiva.

Banderes franquistes a l'Ajuntament, anys 70.



dimarts, 24 de novembre del 2015

 Conferència sobre Josep Fortino i Miquel Rufé, alcaldes del franquisme

El passat dijous a l'Ateneu va tenir lloc la segona conferència del cicle "Els alcaldes del franquisme. Rubí (1939 - 1979". Aquesta vegada els protagonistes de la sessió varen ser Josep Fortino i Miquel Rufé. Va impartir la xerrada el nostre soci Ramon Batalla, doctor en història, i especialitzat en el segle XX.

Una gran munió d'assistents va omplir la sala de la planta baixa de l'Ateneu. Entenem que l'objecte d'aquestes conferència és el suficient interessant perquè capti l'atenció de molta gent, tant joves com persones que varen viure aquells anys.

Ramon Batlla pronuncia la seva conferència.

 En Ramon va oferir als oients una descripció pormenoritzada de les trajectòries d'aquests dos alcaldes. Va explicar com estaven vinculats, sobre tot Fortino, al teixit cultural de la ciutat. De fet no eren falangistes purs, sinó que procedient els dos d'ambients catòlics, conservadors i, en certa manera, catalanistes. No varen tenir res en comú amb l'anterior mandatari (Iglesias), excepte l'adhesió (potser forçada?) al règim dels vencedors.

Josep Fortino. Foto Marroyo

A més, ja que Rufé havia format part del govern de Fortino com a tinent d'alcalde en diverses ocasions, formaven una mena de tàndem. La cultura local va experimentar un cert floriment: així, per exemple, es va obrir un nou local on hi havia el Museu de Rubí, la biblioteca municipal, la "Escuela Hogar" de la Secció Femenina, etc.

Inauguració del Museu de Rubí, 1956. Fortino és al mig.

I tampoc podia faltar l'episodi que va propiciar la destitució de Miquel Rufé en el turbulent esdeveniment de la rierada: l'aparició de nombrosos minyons escolta que ajudaren a la reconstrucció "el dia després" en detriment dels "camises blaves".

Franco i Rufé a l'Ajuntament, 1962. Foto J. Feliubadaló


El torn final de paraules va ser fecund en records per part de molta gent. Cal destacar que entre els assistents a l'acte estaven els fills i la filla de Josep Fortino i les filles de Miquel Rufé.


El proper dijous es parlarà dels últims alcaldes del període franquista: Manuel Murillo i el petit "interregne" de Pere Comellas.

dimarts, 17 de novembre del 2015

 Exposició al castell sobre l'arqueologia catalana de principis del segle passat

El proper dijous d'inaugurarà al Museu Municipal Castell l'exposició "La Dècada Prodigiosa. L'arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya", una mostra itinerant que començà l'any passat, en commemorar-se el centenari de la Mancomunitat i que està organitzada i elaborada per la Diputació de Barcelona i el Museu Arqueològic de Catalunya (MAC).

L'exposició ens presenta el paper que va tenir aquella institució comuna a les quatre províncies catalanes quant a l'arqueologia del nostre país, sobre tot quan el 1912  l'Institut d'Estudis Catalans (IEC, creat el 1907, va fundar la Secció Històrico-Arqueològica, que va promoure nombroses excavacions per tots els territoris de parla catalana. Entre els anys 1914 i 1925, considerats com a la Dècada Prodigiosa de l'arqueologia nostrana, varen incrementar-se notablement els estudis i intervencions arreu del nostre país i es professionalitzà la tasca de l'arqueòleg,


 Quant a Rubí, dins d'aquest conjunt d'excavacions cal destacar les que l'IEC va realitzar al turó de Can Fatjó i a les seves immediacions, amb motiu de l'arribada del tren, el 1918. Foren encapçalades per Josep Colominas, que anys després intervindria també al forn iberoromà.


El forn iberoromà de Rubí, excavat el 1925.

Era una prioritat per a la construcció identitària del país l'estudi de les seves arrels. Fa poc vam veure el gran catàleg de les masies que es va fer en aquella època. Ara es mostra l'afany de redescobrir els oígens de Catalunya en el seu passat remot.

Per fer aquesta exposició s'ha realitzat un estudi exhaustiu dels arxius del MAC, especialment el seus fons fotogràfic, que consta d'unes 50.000 imatges. Dins d'aquestes podem trobar les de les excavacions a Rubí de principis del segle passat.

El turó de Can Fatjó a principi del segle passat.

Cal dir també que aquest any s'ha presentat el llibre del mateix títol que aquesta mostra i també coeditat entre la Diputació de Barcelona i el MAC.

L'exposició, que recomanem vivament visitar, estarà oberta al castell fins el 31 de gener de l'any pròxim.


dissabte, 14 de novembre del 2015

Interessant conferència sobre els primers alcaldes del franquisme a Rubí

El passat dijous va tenir lloc a l'Ateneu la primera de les conferències dedicades al cicle dels alcaldes rubinencs en època franquista.

La sala va quedar totalment plena de gent àvida d'escoltar les paraules de l'Eduard Puigventós sobre aquells primers anys a Rubí del règim inaugurat pel general Franco. Fins i tot molts hagueren de romandre de peu.

Jordi Vilalta presentà l'Eduard Puigventós. Foto M. L. Poquí

Tothom va quedar satisfet del bon fer de l'Eduard, que va descriure amb tota minuciositat tots els esdeveniments que patí l'Ajuntament de la nostra aleshores vil·la durant els anys 40. Molta gent no sabia, per exemple, que hi hagueren moltes tensions entre les diverses famílies ideològiques que donaren suport a la dictadura franquista. Així, sabem que la casa consistorial fou assaltada per falangistes quan el govern de Miquel Casanovas, o que hi hagueren fortes crítiques a Iglesias per part de certs sectors conservadors arrelats a Rubí, com un pamflet que circularia per Rubí que posava "verd" a l'alcalde, que, malgrat el nacionalcatolicisme imperant, estava "amancebado" amb una mestra d'escola.


Detall del públic assistent.
Font: Facebook de l'Aeneu Municipal

També es va recordar aspectes com la tala dels plàtans de l'entrada a Rubí, a finals dels 40, les poques botigues obertes en aquella època a la població, l'obertura de les basses de la Seda com a piscina muncipal...

Un petit, però suculent torn de paraules, va tancar la conferència. Molts dels assistents eren persones de certa edat que recordaven anècdotes de quan eren infants i així pogueren compartir-les amb tothom.



Felicitem a l'Eduard Puigventós per la seva labor de recerca d'aquesta època i per donar llum sobre tants aspectes de la vida quotidiana que romangueren quasi oblidats per la historiografia local. Creiem que fins aquesta xerrada només es tenien idees molt vagues sobre els primers anys del rpegim franquista a Rubí i que tots els estudis realitzats fins ara només es centraren en la repressió, Però sempre hi ha més...

diumenge, 8 de novembre del 2015

Els alcaldes rubinencs del franquisme, a l'Ateneu

Tot està a punt perquè el proper dijous comenci el minicicle de xerrades dedicades als alcaldes que governaren Rubí durant el franquisme.

El fet és que aquest any 2015 i concretament el mes de novembre, en el qual ens trobem, es compleixen els 40 anys de la mort del general Franco, cap d'estat a Espanya durant quasi quaranta anys.

Franco i l'alcalde Rufé, a l'Ajuntament de Rubí, 1962.

En el nou règim nascut de la guerra civil, els alcaldes dels pobles eren nomenats a dit, normalment pel governador de cada província, seguint l'esquema quasi totalitari del franquisme, entre persones addictes, com és obvi.

Els primers alcaldes del franquisme a Rubí, no obstant, com us mostrarà l'Eduard Puigventós a tots qui acudiu a escoltar-lo a la primera de les xerrades, no gaudiren tots de les mateixa confiança per part del nou govern de Franco. El primer va ser un monàrquic conservador, aviat destituït, a l'igual que el segon d'ells. Fou el salmantí Luis Iglesias el que millor va encarnar l'esperit de la "nueva España" al terreny local.

Luis Iglesias, Fons Arxu Marroyo

I és que dins del franquisme convisqueren diverses famílies ideològiques. Estaven els falangistes "oficials", els falangistes hedillistes (aquests aviat eliminats d'una manera o altra), els tradicionalistes, els jonsistes.... tota una amalgama.

I a l'alcaldia de Rubí també es va reflectir aquesta disparitat de grups que tenien en el nacionalisme espanyolista i l'anticomunisme els seus comuns denominadors.

Banderes de l'anterior règim al balcó de l'Ajuntament.
Foto cedida al Grup per Joan Miquel Merino

Però no avancem més sobre el tema, Deixarem que l'Eduard Puigventós ens expliqui amb detall com van ser aquests primers governants del llarg període franquista de l'aleshores "villa" de Rubí. Serà, com hem dit abans, el proper dijous dia 16 a les 7 del vespre, a l'Ateneu Municipal.

Us esperem a tots i totes.

diumenge, 1 de novembre del 2015

Una trobada esperançadora

El passat dissabte va tenir lloc una reunió extraordinària del patronat de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí.

El tema principal consistia en la presentació d'un projecte museístic en relació a la demanda feta per l'Ajuntament d'alaborar un informe sobre les exposicions del 90 aniversari del Museu de Rubí i la necessitat de obrir de nou el Museu de Rubí.

Una imatge de l'exposició dedicada a la història
del Museu de Rubí. al Casal Popular, el passat hivern.

El projecte fou presentat per F. Xavier Arís. Aquest treball té dues premises bàsiques: el fet que el Museu de Rubí porti tancat al públic més de 30 anys, i la necessitat de col·laboració entre els tres museus (el Municipal, el Vallhonrat i el de Rubí, ara tancat), amb la creació d'una quarta estructura museística que vindria a ser el Museu de la Història i la Vida de la Ciutat.

Es va presentar l'actual estat de l'exposició que roman al soterrani del Museu Vallhonrat, formada per les peces, plafons, vitrines i altres elements de la mostra "El Museu de la Història i la Vida de la Ciutat" i una part del material museístic que era exposat als baixos del Casal Popular, entre altres dependències que ara són utilitzades pel Grup de Col·laboradors. També es van presentar les despeses que comportaria mantenir aquesta exposició, així com l'inventari del fons de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí.

Exposició "El Museu de la Història i la Vida de la Ciutat",
al Museu Etnogràfic Vallhonrat

Segons l'Ajuntament, els tècnics pertinents de la Diputació de Barcelona elaboraran un informe on es constari la rendibilitat i viabilitat de tenir un nou equipament, el renovat Museu de Rubí, que, en realitat ja ha fet 90 anys, però que n'ha estat tancat la tercera part d'aquest període de temps.

Una de les sales del primer Museu de Rubí, inaugurat el 1924

Pot ser que aquesta trobada entre entitats vinculades al Museu i l'Ajuntament sigui una primera acció d'un procés que ha de concloure en un futur en la renaixença del Museu de Rubí, fundat el 1924 i un dels primers museus locals del nostre país, i la seva coordinació amb els altres dos equipaments patrimonials de la ciutat.

Esperem que així sigui pel bé de la nostra cultura local.