dissabte, 14 de novembre del 2015

Interessant conferència sobre els primers alcaldes del franquisme a Rubí

El passat dijous va tenir lloc a l'Ateneu la primera de les conferències dedicades al cicle dels alcaldes rubinencs en època franquista.

La sala va quedar totalment plena de gent àvida d'escoltar les paraules de l'Eduard Puigventós sobre aquells primers anys a Rubí del règim inaugurat pel general Franco. Fins i tot molts hagueren de romandre de peu.

Jordi Vilalta presentà l'Eduard Puigventós. Foto M. L. Poquí

Tothom va quedar satisfet del bon fer de l'Eduard, que va descriure amb tota minuciositat tots els esdeveniments que patí l'Ajuntament de la nostra aleshores vil·la durant els anys 40. Molta gent no sabia, per exemple, que hi hagueren moltes tensions entre les diverses famílies ideològiques que donaren suport a la dictadura franquista. Així, sabem que la casa consistorial fou assaltada per falangistes quan el govern de Miquel Casanovas, o que hi hagueren fortes crítiques a Iglesias per part de certs sectors conservadors arrelats a Rubí, com un pamflet que circularia per Rubí que posava "verd" a l'alcalde, que, malgrat el nacionalcatolicisme imperant, estava "amancebado" amb una mestra d'escola.


Detall del públic assistent.
Font: Facebook de l'Aeneu Municipal

També es va recordar aspectes com la tala dels plàtans de l'entrada a Rubí, a finals dels 40, les poques botigues obertes en aquella època a la població, l'obertura de les basses de la Seda com a piscina muncipal...

Un petit, però suculent torn de paraules, va tancar la conferència. Molts dels assistents eren persones de certa edat que recordaven anècdotes de quan eren infants i així pogueren compartir-les amb tothom.



Felicitem a l'Eduard Puigventós per la seva labor de recerca d'aquesta època i per donar llum sobre tants aspectes de la vida quotidiana que romangueren quasi oblidats per la historiografia local. Creiem que fins aquesta xerrada només es tenien idees molt vagues sobre els primers anys del rpegim franquista a Rubí i que tots els estudis realitzats fins ara només es centraren en la repressió, Però sempre hi ha més...

2 comentaris:

  1. Joan Calaf Vivancos Als anys quaranta, es vá crear a Rubí un cor de caramelles de caire satiric del qual vá formar part el meu pare. Co era perceptiu a l'època, els textos de les cançons habian de passar per el filtre de la censura d'el alcalde, Iglesias en aquella ocasió. La resolució del mandatari no vá poder ser més esperpèntica donat els condicionants del moment: "A vuestro aire, cuanto más picante mejor".

    ResponElimina
  2. Hahahahah. molt "catxondo" el senyor Iglesias.

    ResponElimina