El passat dijous va tenir lloc la tercera i última conferència del cicle "Els alcaldes del franquisme. Rubí (1939 -1979)". Aquesta vegada, de la mà del professor Jaume Parras, es va descriure el mandat de Manuel Murillo i el de Pere Comellas.
La sala noble de l'Ateneu va tornar a quedar petita, ja que eren moltes les persones que volien saber més coses sobre aquell període de la nostra història recent.
Parras parlà de la personalitat de Murillo, de com va accedir a l'alcaldia de Rubí, de les seves accions de govern, del seu franquisme fins a les últimes conseqüències.... tot això emmarcat dins un context de gran creixement demogràfic i urbanístic de la població.
 |
| Manuel Murillo. Arxiu Marroyo |
Un dels leit-motivs més repetits de l'era Murillo va ser el "Rubí sigue su marcha". De fet, el context de l'època era l'anomenat "desarrollismo", és a dir, el creixement desenfrenat.
L'aspecte ideològic de Manuel Murillo és també curiós, ja que, com exposava en Jaume Parras, dins de les poblacions de l'entorn, era el més adicte al règim franquista i tornaren a revifar a Rubí totes les festes i celebracions commemoratives de la victòria sobre la República.
 |
| Inauguració de l'avinguda de Carrero Blanco, ara de l'Estatut |
Es va fer un repàs també de l'alcaldia "provisional" de Pere Comellas, que, malgrat ser oficialment franquista, va saludar l'arribada de Josep Tarradellas, per exemple, i va tolerar moltes manifestacions culturals contra el règim. Va ser com una mena d'interregne entre el règim anterior i la democràcia.
 |
| Pere Comellas, Arxiu Marroyo |
En suma, el Grup de Col·laboradors i el Centre d'Estudis es troben molt satisfets de l'èxit que ha tingut aquest cicle de conferències, que, encara que soni a tòpic, ve a omplir un buit a la nostra historiografia: el franquisme no havia estat encara tractat de manera minuciosa i aquests tres grans historiadors locals ens han ofert una descripció molt interessant d'aquest període, sense cap mena de prejudici. Tal com ha de ser la Història: la narració dels fets passats de manera objectiva.
 |
| Banderes franquistes a l'Ajuntament, anys 70. |
Aunque solo pude estar media hora por culpa de mi espalda me gustó mucho, la conferencia estaba muy bien llevada. Me habría gustado poder quedarme hasta el final ya que he tenido la suerte de conocer personalmente a Manuel Murillo, estar en su casa con su familia y otras cosas que me hubiera gustado comentar y preguntar, para mí y mí familia como ser humano fue una gran persona, mi enhorabuena por el éxito, un abrazo.
ResponEliminaGràcies, Núria.
ResponElimina