dijous, 25 de juny del 2015

Una bona selecció fotogràfica del Rubí dels anys 60 a 90

L'exposició de fotografies d'Ignasi Marroyo sobre imatges del Rubí dels anys 60 a 90, que es troba ubicada a la Biblioteca Mestre Martí Tauler s'ha prorrogat fins al 17 de juliol.

"Rubí vist per Ignasi Marroyo" és una interessant mostra de fotografies que a molta gent nascuda abans dels 80 els farà resorgir records i també, per què no?, una certa nostàlgia.


Ja de per si, la gran imatge ampliada que presideix el lloc de l'exposició (foto de dalt); l'entrada a Rubí per la carretera de Sant Cugat (al carrer de Cervantes) és un intent d'ambientar el visitant en aquella, fins el 1986 vil·la, de voreres estrutinades, de carrer amb sotracs, de cotxes "dos cavalls", vespes, el pas a nivell de la via del tren, la construcció desordenada d'edificis i edificis... Aquesta exposició mostra en cert sentit un moment de profunda transformació del nostre Rubí. Un treball de Ramon Batalla al Butlletí que molt aviat veureu a la venda a les principals llibreries de la ciutat ens descriu de manera minuciosa com es van produir aquests canvis.

Cruïlla entre carrer de Cervantes i avinguda de Barcelona
                                       
Entre les fotografies cal destacar algunes com la de la cruïlla entre el carrer de Cervantes i el de Barcelona, en la que es veuen diversos vehicles, entre ells dos camions, en una mena de "caos organitzat", o l'avinguda de Barcelona plena de sotracs, o la vista a vol d'ocell de la plaça del Dr. Pearson, on a l'esquerra es pot veure la casa de cal Notari. També tenen un gran impacte visual i un contingut històric remarcable la que presenta la masia de Can Cabanyes i al fons els blocs del 25 de Setembre, símbol del creixements desortbitat de finals dels 60, o la d'algunes places com la "del Casino" o de l'església, amb el mercat... El celler i el castell, tots dos immortalitzats abans de les seves "rehabilitacions" tenen també el seu lloc. En suma, un bon compendi del que va ser aquell Rubí canviant de la segona meitat del segle passat.

El 25 de Setembre, can Cabanyes i l'antic camp de futbol
                                     
No només aquesta exposició ha estat prorrogada. Fins al 29 de juny encara podreu visitar al celler "Ignasi Marroyo i amics - Retrats", una selecció de 54 imatges de persones captades per Marroyo, i 34 d'altres companys vinculats al món de la fotografia,


dijous, 18 de juny del 2015

Un nou número del Butlletí

El passat dimarts dia 16 de juny va tenir lloc a l'auditori del Castell, és a dir, del Museu Municipal, la presentació d'un nou número del Butlletí.

Aquesta vegada foren dos els treballs que s'hi presentaren, a més de l'habitual secció del Noticiari, que explica les principals activitats a Rubí referents a la divulgació del patrimoni.


En primer lloc, un documentadíssim estudi de Ramon Batalla sobre la indústria rubinenca i del desenvolupament urbanístic de la nostra població en temps del franquisme, en el qual podem copsar els profunds canvis que ha patit Rubía al llarg de la segona meitat del segle passat, L'article, que ocupa gran part de la publicació, ens presenta una gran abundor de gràfics on podem veure aspectes tant interessants com les indústries que foren afectades per la rierada del 1962, l'evolució del nombre d'establiments industrials a Rubí, la població al llarg dels diversos decennis (creixement, lloc de naixement...), els treballadors/es als diversos sectors de la indústria, la superfície industrial al llarg del temps, el grau d'instrucció, la superfície conreada...

Les naus de la Pelleria, afectades per la rierada.
Foto Bartomeu Cucurull

En segon lloc el Butlletí també ofereix als lectors/es un treball dels estudiosos locals F. Xavier Arís i Pere Bel sobre el "Document dels Pets", un imprès que el 29 de junt proper complirà 300 anys exactament, i que es tracta d'uin salconduït expedit en favor d'Anton de Borja, cirurgià i secretari municipal de Rubí, perquè pogués expel·lir ventositats en públic, a ran d'una malaltia que els provocava. Anton de Borja, tal com va recalcar F. Xavier Arís en l'exposició del seu article, fou, a més de cirurgià i secretari, un gran defensor de la llengua catalana. Sembla ser que va participar en la defensa de Barcelona contra les tropes borbòniques, i, a més, després del Decret de Nova Planta, va tenir el coratge d'escriure tota la documentació municipal, i les seves obres sobre medecina, en llengua catalana.

El "Document dels Pets"

El Butlletí número 64 estarà aviat a la venda a les principals llibreries de la població i al Punt d'Informació de l'Antiga Estació, per només 6 €.


dijous, 11 de juny del 2015

L'exposició itinerant dedicada al Dr. Josep Guardiet

L'exposició "El beat Dr. Guardiet, fundador del Museu de Rubí", que havia estat muntada a l'Auditori Vallhonrat aquest hivern, ha esdevingut una mostra itinerant per diverses parròquies del Vallès i també ha estat demanada per Manlleu, localitat natal del rector màrtir.

Aquesta exposició està organitzada i elaborada per la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí, a més del Grup de Col·laboradors i del Centre d'Estudis Rubinencs.

Després de Rubí, l'exposició va ser traslladada a la catedral de Terrassa. Després es va instal·lar a la parròquia de la Santíssima Trinitat de Sabadell, on es va inaugurar el 30 de maig passat. Romandrà visitable tot el mes de juny, als locals annexos a l'església.

Rosa Maria Arís presenta l'exposició a Sabadell.
Foto F. Xavier Arís

L'exposició dedicada a la vida i l'obra del Dr. Josep Guardiet és la primera en tota la història de les nostres entitats que esdevé itinerant, El nom de Rubí i d'una de les persones més destacadaes del segle XX de la nostra localitat es passeja per diversos llocs de la comarca, i en un futur immediat, molt possiblement per Manlleu (Osona).

L'exposició consta de 23 panells amb fotografies i text. Les imatges s'han extret de l'Arxiu Fotogràfic del Museu de Rubí. S'estructura en tres blocs: Déu i Església (tasca del Dr. Guardiet a diverses poblacions i a Rubí); Infància i Joventut (fundació de les entitats culturals de Rubí), i Als Rubinencs (viatges, romeries, excursions, la seva última carta i testimonis de persones que van conèixer el Dr. Guardiet).

Rosa Maria Arís a l'exposició de la Santíssima Trinitat de
Sabadell. Foto de F. Xavier Arís.

És una manera de rendre tribut a qui va fundar no només el Museu de Rubí, el 1924, sinó tota una sèrie d'institucions culturals, algunes d'elles com l'Esbart Dansaire, de prestigi internacional.

Al marge de les ideologies i de les creences religioses, per tant, pensem que cal recordar l'obra d'aquell actiu rector del Rubí de la primera meitat del segle passat.


dimarts, 9 de juny del 2015

El primer conservador del Museu de Rubi

Pocs anys després de fundar-se el Museu de Rubí, el 1924, es va crar un patronat per tal de gestionar els fons museístics. Era el 1930. Aquesta institució, presidida pel Dr. Josep Guardiet, rector de la parròquia de Sant Pere de Rubí, comptava amb diverses personalitats vinculades a la cultura local.

Josep Serra i Rosselló fou el primer conservador del Museu, fins al 1969, data de la seva mort. En Josep Serra va néixer a Rubí el 1899. Des de molt jove va estar vincular a la parròquia i al Casal Popular.


Josep Serra. Fons Marroyo

Quan es va obrir el Museu, s'encarregava de les exposicions temporals anuals i feia de guia els matins dels diumenges, quan s'obria al públic (eren uns altres temps). Ja des del seu càrrec de conservador, com hem dit, des de 1930, es va dedicar a recopilar dades disperses sobre història de Rub (conservem totes aquestes notes) i publicà escrits sobre aquesta temàtica al setmanari catòlic rubinenc "Endavant". També va catalogar les troballes arqueològiques i numismàtiques, i recuperar objectes i documents antics. I cal dir que, als inicis de la nostra incivil guerra, gràcies a les seves negociacions amb el Consell Municipal de Rubí, moltes peces d'art religiós van ser rescatades de les flames del 1936,

Després del conflicte, va tornar a les seves ocupacions. Seguí sent el conservador del Museu, que va ser reobert el 1956 en un altre emplaçament (abans s'ubicava a l'actual edifici de les Escoles Montserrat), situat a l'antiga fonda de Cal Sabaterer (on fins el 1988 hi havia la Biblioteca i el Museu), ara desaparegut.


Edifici on es trobava el Museu, poc abans de ser enderrocat
Foto Fons Marroyo

A més de la seva tasca dins el Museu de Rubí, cal destacar que ordenà l'Arciu Parroquial i l'Arxiu Municipal de Barcelona, i fou autor de molts articles en publiccions de Rubí, així com de llibres com "Ermites del Vallès" o "Cronologia dels veguers de Barcelona". També impartí moltes xerrades sobre matèria religiosa des de la perspectiva històrica (era un fervent catòlic).


Obra de Josep Serra sobre les ermites del
Vallès. Font: www.todocoleccion,net

En Josep Serra i Rosselló va deixar enrera una meritòria tasca digna d'exemple. Un carrer de Rubí està dedicat al primer conservador del Museu de Rubí, S'ho mereix.




divendres, 5 de juny del 2015

L'exposició d'aquarel·les de les masies de Rubí

Encara es pot admirar a l'Auditori Vallhonrat l'exposició d'aquarel·les de Maria Carbonell sobre les "Masies de Rubí", que va ser inaugurada amb motiu del Dia de la Terra, el passat 22 d'abril.

Les persones que acudeixin a algun acte que s'organitzi en aquest espai ciutadà podran gaudir d'aquests petits però meravellosos quadres que pengen a la paret, on l'hàbil pinzell de la Maria Carbonell ha plasmat bona part del que foren les nostres masies, moltes d'elles, actualment en mal estat o pràcticament desaparegudes.

Can Vallhonrat, ara desapareguda. Aquarel·la de M. Carbonell

Maria Carbonell va néixer a Castellbisbal, però des que tenia cinc anys viu a Rubí. Aquí es va arrelar molt i va poder expressar les seves habilitats artístiques, sobre tot, en el disseny del vestuari de l'Esbart Dansaire de Rubí, acitvitat per la qual és majorment coneguda entre els nostres conciutadans.
A part de la seva activitat com a florista, a la seva botiga del carrer Cervantes, ara ja desapareguda.

Ha estat una labor més que encomiable reflectir en aquestes aquarel·les el que havien estat les nostres masies i també els molins (la Bastida, can Calopa, els Bessons...).

Can Barceló, també desapareguda.

Ens fan recordar un Rubí preindustrial en el qual la masia era un nucli productiu de gran importància i també social i cultural, ja que cadascuna d'elles era governada per un paterfamilias (paraula d'arrel llatina que té el seu equivalent grec en l'oikodespotes), que, com va dir Lluis Garcia en la seva xerrada, era qui controlava tots els fils de la vida social al seu entorn, sempre en aras de la conservació de la família. És una institució de clara arrel llatina i grega que ha perviscut fins fa poc.

Can Santpere, també desapareguda.

Avui en dia, no obstant, la majoria de les masies s'han reconvertit (en restaurants o llocs de celebració) o bé, malauradament, han anat degradant-se paulatinament. Creiem que hauria de ser un dels objectius d'una bona política cultural subvencionar la rehabilitació d'aquestes cases pairals,a ixí com la seva senyalització de cara a excursionistes i amants de les nostres tradicions, entre altres possibles accions. Cal mirar al futur, és clar, però sempre amb els peus ben assentats en la nostra identitat, I les masies en formen part d'una manera més que clara.