divendres, 5 de juny de 2015

L'exposició d'aquarel·les de les masies de Rubí

Encara es pot admirar a l'Auditori Vallhonrat l'exposició d'aquarel·les de Maria Carbonell sobre les "Masies de Rubí", que va ser inaugurada amb motiu del Dia de la Terra, el passat 22 d'abril.

Les persones que acudeixin a algun acte que s'organitzi en aquest espai ciutadà podran gaudir d'aquests petits però meravellosos quadres que pengen a la paret, on l'hàbil pinzell de la Maria Carbonell ha plasmat bona part del que foren les nostres masies, moltes d'elles, actualment en mal estat o pràcticament desaparegudes.

Can Vallhonrat, ara desapareguda. Aquarel·la de M. Carbonell

Maria Carbonell va néixer a Castellbisbal, però des que tenia cinc anys viu a Rubí. Aquí es va arrelar molt i va poder expressar les seves habilitats artístiques, sobre tot, en el disseny del vestuari de l'Esbart Dansaire de Rubí, acitvitat per la qual és majorment coneguda entre els nostres conciutadans.
A part de la seva activitat com a florista, a la seva botiga del carrer Cervantes, ara ja desapareguda.

Ha estat una labor més que encomiable reflectir en aquestes aquarel·les el que havien estat les nostres masies i també els molins (la Bastida, can Calopa, els Bessons...).

Can Barceló, també desapareguda.

Ens fan recordar un Rubí preindustrial en el qual la masia era un nucli productiu de gran importància i també social i cultural, ja que cadascuna d'elles era governada per un paterfamilias (paraula d'arrel llatina que té el seu equivalent grec en l'oikodespotes), que, com va dir Lluis Garcia en la seva xerrada, era qui controlava tots els fils de la vida social al seu entorn, sempre en aras de la conservació de la família. És una institució de clara arrel llatina i grega que ha perviscut fins fa poc.

Can Santpere, també desapareguda.

Avui en dia, no obstant, la majoria de les masies s'han reconvertit (en restaurants o llocs de celebració) o bé, malauradament, han anat degradant-se paulatinament. Creiem que hauria de ser un dels objectius d'una bona política cultural subvencionar la rehabilitació d'aquestes cases pairals,a ixí com la seva senyalització de cara a excursionistes i amants de les nostres tradicions, entre altres possibles accions. Cal mirar al futur, és clar, però sempre amb els peus ben assentats en la nostra identitat, I les masies en formen part d'una manera més que clara.

Cap comentari:

Publica un comentari