dimecres, 29 de juny del 2016

La Festa Major de Rubí: una mica d'història

Aquests dies Rubí està de Festa. És la Festa Major, dedicada a Sant Pere. Aquesta celebració ciutadana té els seus orígens al segle XVI i potser més abans. Sabem que en aquella època el dia abans de Sant Pere, el 28 de juny, es cantaven les vespres, es resava el rosari i s'entonaven els goigs (càntics dedicats a algun sant o santa) a l'església parroquial. El mateix dia de Sant Pere, abans de la missa, es feia una processó pels voltants del temple i dins l'església es tornaven a cantar els goigs i fer l'ofici.

Foto antiga de l'església de Sant Pere. Fons Josep Salvany

A finals del segle XVII tenim constància de l'existència de la dansa de l'almorratxa (recipient de vidre amb líquids aromàtics), per la qual cosa ja comença en aquell perìode un procés creixent d'incorporar elements festius a les celebracions religioses. L'endemà de Sant Pere, el dia 30, es feia una processó amb les relíquies de Sant Sebastià, Sant Pere i el popular Sant Muç.

Cap a mitjan segle XIX s'hi organitzen ja balls, obres de teatre, sarsueles...  Les entitats on tenien lloc aquests actes eren el café Boniquet, el del Jardí (precedent del Casino Espanyol), el Capmany... Com a dada curiosa apuntem que el programa més antic data del 1860, tal com ens ha informat Joan Miquel Merino.

A principis del segle passat augmenten encara més les activitats lúdiques. La Festa començava, com ja era habitual des de sempre, amb l'ofici dedicat a Sant Pere, i després venien les ballades de sardanes, acompanyades de molts altres esdeveniments organitzats per les societats recreatives de l'època: el Centre Democràtic Republicà, la Cambra Agrícola Oficial, el Casal Popular, la Joventut Nacionalista i el Cafè Domènech). L'última nit, castell de focs artificials a una esplanada propera a la masia de Can Cabanyes.

 Durant el franquisme, les activitats eren patrocinades per l'Ajuntament o indústries locals, o alguna entitat cultural apolítica, com és lògic. S'hi afegí la cursa ciclista local, i, en època de Murillo, el popular concurs d'arrossos. També hi havia cinema. La vila s'engalanava amb banderes espanyoles, de la Falange i la carlina. S'introduiren els famosos envelats per als balls, com el que hi havia a la plaça de Primo de Rivera, actual plaça de Catalunya. També es feien balls al Casino Español i a la pista de la Cooperativa.

Envelat a la plaça de Primo de Rivera. Foto Marroyo

Cal dir que el 1956 es van afegit els nostres propis gegants a la festa, ja que abans calia llogar-los a altres entitats de fora.

Els primers gegants de Rubí. Foto de 1961 (AMR)

La Festa Major de Rubí adquirí una popularitat tal que fins i tot venia molta gent de fora de la vila a gaudir de les diverses activitats.

A partir del primer Ajuntament democràtic, el 1979, la Festa Major va adquirir un nou impuls. Les entitats ciutadanes varen adquirir un major protagonisme en organitzar els actes festius i culturals. S'introduiren nous elements com el pregó inaugural al balcó de l'Ajuntament, la ballada dels gegants Roc i Paula a l'ofici de Festa Major, les actuacions de l'Esbart Dansaire, la ballada popular de Gitanes, la "nit golfa", el mercadet del carrer Fondo, les ballarugues populars a l'Escardívol (un temps s'havien fet a l'avinguda de Barcelona, entre el bar Gori i la plaça del Domènech), els concerts musicals i, finalment, i que no falti, el gran piromusical que tanca les festes, a l'Escardívol, que concentra una gran multitud.

Piromusical de Rubí. Font: www.rubi.cat








diumenge, 26 de juny del 2016

 Les primeres eleccions generals a Rubí, 1977

Avui, dia d'eleccions generals a l'estat espanyol, recordarem les primeres que van tenir lloc després del franquisme, el 15 de juny de 1977.

Propaganda electoral el 1977. Foto Josep Maria Roset

 Pocs dies abans dels comicis, un grup anomenat "Ciudadanos antifascistas de Rubí" va enderrocar la creu del monument als "Caídos", que es trobava a l'actual placeta que marca la confluència entre les carreteres de Terrassa i Sabadell, prop del CAP Mútua de Terrassa.

La "creu dels caiguts", per terra. Foto Roset

 A Rubí, ciutat eminentment obrera i de caire industrial, van guanyar àmpliament les forces d'esquerra: en primer lloc el Partit Socialista Català (PSC-PSOE) amb el 34% dels vots; en segon lloc el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) va obtenir el 28%; seguia el Pacte Democràtic per Catalunya (coalició de forces nacionalistes catalanes que englobava, entre altres, Convergència Democràtica de Catalunya), amb l'11%; la Unión de Centro Democrático (UCD), que aconseguí un 10 %,; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb un escadusser 7%, i, finalment, un 10% va ser el que van aconseguir els partits sense representació parlamentària a l'estat. Cal remarcar que Alianza Popular (el partit post-franquista de dretes) tingué un resultat ínfim a la vila.

Un ciutadà votant. Foto Roset

La participació fou molt alta, del 84'07%, fet que contrasta amb la més baixa de les eleccions successives.

Un altre moment de les eleccions. Foto J. M. Roset

 Dies després de les eleccions, els partits antifranquistes de Rubí: PSUC, PSOE, PSC (Congrés), PSC (Reagrupament), Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja, CDC (Convergència), UCD, ERC i el Moviment Comunista de Catalunya, van crear la Comissió Municipal de Partits Polítics per controlar l'Ajuntament, que encara romania presidit pel franquista Manuel Murillo. En realitat, les eleccions generals havien desletimitzat el consistori políticament parlant i la Comissió demanava que no es prengués cap decisió sense el seu consentiment, així com altres mesures com la retirada dels símbols del règim que estava a punt de caure. Alguns mesos després, Murillo dimitiria i seria substituït per Pere Comellas, de caire moderat.

Pere Comelles. Foto Marroyo

Així veiem com les eleccions generals propiciaren en molts Ajuntaments, com el cas de Rubí, una transició cap al canvi polític, encara que caldria esperar fins el 1979 per a les primeres eleccions municipals després del franquisme.

A Rubí, totes les eleccions generals (al Congrès i al Senat) que han tingut lloc a partir de 1977 han estat guanyades pel PSC-PSOE, llevat de les del 2015, en què la llista més votada fou "En Comú Podem" amb el 32,21% de les paperetes.






dimarts, 21 de juny del 2016

 El treball de les dones a les fàbriques de Rubí

Fins al setembre podeu veure a la sala d'exposicions temporals del castell (Museu d'Història Local) una exposició sobre la mà d'obra femenina dins les indústries catalanes, especialment de finals del segle XIX i la segona meitat del segle passat.

Mancava, però, en ser una mostra itinerant, alguna referència a Rubí, a la història de la seva industrialització i a la importància de la dona treballadora en les fàbriques que sorgiren a la nostra població a partir del vuit-cents.

Treballadores de "cal Mosques" el 1903. Museu de Rubí

La industrialització provocà grans canvis socials i de l'estructura familiar. Les fàbriques tèxtils reclutaren una gran quantitat de dones, moltes d'elles adolescents, (i també nens i nenes), ja que els empresaris dedicats a filatura del cotó i de la seda preferien la mà d'obra femenina. Fins i tot, venien dones procedents de poblacions com Sant Cugat a treballar a les nostres naus tèxtils. Elles treballaven bàsicament als telers, mentre els homes, poc nombrosos al món indsustrial, feien treballs més espacialitzats, o bé exercien com a contramestres. En realitat, les mans masculines eren majoritàries al camp i és que en aquella època la font de la riquesa del país era encara l'agricultura, malgrat la incipient presència de fàbriques. La dona aportava, amb el seu treball a la "fràbica", com s'anomenava popularment, uns diners extra a l'economia familiar. Fins i tot el treball femení, malgrat que era predominant a les fàbriques, era moltes vegades de caire temporal i aixó està documentat, per exemple, a la Pelleria (la fàbrica del senyor Pere Ribas i després dels germans Archs).

Treballadores de "la Seda" durant la guerra civil

Les condicions de treball de les dones obreres eran dures, com us podeu imaginar. A part de les llargues jornades davant dels telers, normalment s'accidentaven les seves mans quan els manipulaven, per no esmentar altres eventualitats. Els anys 90 del segle XIX es varen discutir alguns projectes de llei per regular la feina d'infants i dones a les fàbriques, però no arribaren a quatllar.

Al llarg del segle XX la mà d'obra femenina continuà sent predominant a les naus fabrils de Rubí, que eran tèxtils en la seva majoria. No obstant, ja a partir dels anys 40 i 50 es va produir una diversificació de l'activitat industrial i altres sectors com l'electrònica, la mecànica o la química, començaren a anar desbacant paulatinament el lideratge del tèxtil, a Rubí i a tot Catalunya. A més, l'agricultura inicià una decadència molt acusada en benefici de la indústria. Aixó va fer que a mitjan segle passat trobem a les fàbriques tantes dones com homes, encara que algunes fàbriques com la Josa, a principis dels 60 encara sol·licitava personal femení.

Teixidora del Vapor Nou als anys 40. Font: Ramon Batalla.

Aquesta és, en línies molt generals, la petita història del treball de les dones a les fàbriques de Rubí. Mancaria un estudi aprofondit que ens mostrés més detalls. Un repte més per als historiadors locals.

dimecres, 15 de juny del 2016

 Cent anys de la Caixa a Rubí (ara Caixabank)

Aquest dilluns va tenir lloc al teatre municipal la Sala un acte institucional presidit per l'alcaldessa de Rubí i amb l'assistència d'un nombrós públc, a fi de celebrar el centenari de la implantació a Rubí de Caixabank (l'antiga "la Caixa).

Ramon Batalla, del Centre d'Estudis Rubinencs i el GCMR, va explicar als participants a l'acte com era el Rubí d'aquella època.


L'antic edifici de la Caixa el 1916.

En aquesta entrada, mercès a una informació que ens ha tramès el nostre soci Pere Bel, explicarem com va sorgir la sucursal 14 de la Caixa a la nostra població, que obrí les seves portes el 16 d'abril de 1914. Aquesta institució ja existia a Barcelona des del 1904: era la Caixa de Pensions per a la Vellesa i l'Estalvi i feia una gran funció de cara a les classes treballadores. Fou fundada pel filàntrop Francesc Moragues i per Josep Maria Boix.

A Rubí, en aquella època, hi havia una sèria de prestamistes que ofegaven amb abusius prèstecs les classes populars. L'alcalde Joan Monmany va contractar Aureli Rosselló com a delegat de l'Institut Nacional de Previsió i a l'any 1916, com a agent de la Caixa de Pensions. Va oferir com a local per a la delegació de la Caixa a Rubí els baixos d'un edifici (havia estat cal Sucarrats) situat a la cantonada entrel la plaça Nova (actual plaça de Catalunya) i el carrer de Rafael de Casanova (actual passeig de de Francesc Macià). Havia nascut la sucursal 14 de la Caixa, que perduraria fins els nostres dies. Aquest edifici seria enderrocat i  el 1927 es va inaugurar un altre, amb plànols de l'arquitecte Francesc Portillo. Constava d'una saleta-despatx protegida per una reixa forjada pel serraller rubinenc Solsona, amb una finestreta de reixa basculant sense vidres, una sala d'espera, dos despatxos més i una bona caixa forta. Tenia també l'edifici un jardí lateral i més oficines a les plantes superiors. Aquesta informació ens ha estat proporcionada, com ja hem dit, per Pere Bel.

Un aspecte de l'acte institucional del dilluns. Font: RubiTV

A partir d'aquell moment, i especialment, durant la segona meitat del segle passat, infinitat de suscursals bancàries han anat apareixent i també, als últims anys, desapareixent, però sempre ens quedarà la sucursal 14 de la Caixa, ara Caixabank, com a testimoni de la primera oficina bancària que hi hagué a Rubí.

diumenge, 12 de juny del 2016

El "Casino Espanyol", un edifici entranyable de Rubí

 
Recentment, als mitjans de comunicació locals hem pogut llegir la notícia de l'adquisició de l'edifici del "Casino Espanyol" per part de l'Ajuntament.

Fa un grapat d'anys que aquesta estructura, al bell mig del centre de Rubí, està tancada al públic i amb un estat molt degradat. Fins i tot els balls de la festa de Sant Antoni, a les últimes edicions, han tingut que celebrar-se a part.

El Casino Espanyol el 2010. Foto Jordi Vilalta

Però quina és la història de l'entranyable "casino"? Es va construir el 1920 per l'arquitecte Lluís Muncunill, encara que no és segur, i reformat el 1928 per Ramon Puig Gairalt, en temps de l'alcalde Joan Monmany. Està constituït com a una estructura de forma cúbica, amb pati lateral, l'entrada de la qual es troba flanquejada amb dues grans torrres. A la part superior de la façana es trobaven dues estàtues, que representaven l'Art i la Música. Alguns fragments d'elles es conserven al Museu Etnogràfic Vallhonrat.

A la primera meitat del segle passat era la seu de la Cambra Agrícola Oficial ("la Càmara"). El seu precedent havia estat el Café del Jardí, al mateix emplaçament, des de 1863. Aglutinava els propietaris de vinyes de Rubí, que constituïen el sector conservador i monàrquic de la vila en aquells temps. Era una de les dues grans associacions político-recreatives de Rubí juntament amb el Centre Democràtic Republicà, de caire més esquerrà. S'hi organitzaven balls, representacions de teatre, sarsueles, fins i tot alguna òpera... Posteriorment també s'hi faria cinema. A més, tenien un cafè on es podien degustar vins de les terres dels propietaris.

El Casino als anys 30, aproximadament. Font: L'Abans

No obstant, malgrat haver allotjat eles elements dretans de Rubí, l'edifici no fou atacat ni cremat durant la revolució que precedí la guerra civil, encara que seria incautat per la CNT.

El 1942, després de la victòria franquista, va canviar el seu nom pel de "Casino Español", ara "Espanyol" (en català).

Finestrals de la façana principal. Foto Jordi Vilalta

A mitjans anys 80 es va rehabilitar el cafè i s'hi instal·là un taulell central. També era seu d'entitats com Sant Antoni Abat, els escacs... L'enfonsament del sostre del bar a la dècada dels 90 va fer que aquest tanqués les seves portes fa uns anys, i a més, la sala on es feien els balls també es trobava en molt mal estat com hem dit abans. A poc a poc, el "Casino" va anar perdent tota activitat i es convertí en un edifici mort. Esperem que amb aquesta adquisició torni a la vida i a ser un referent en la vida ciutadana. S'ho mereix.

dilluns, 6 de juny del 2016

 Festa Major Viva 1979 - 2015

El Celler Cooperatiu de Rubí aquests dies està de festa. De Festa Major. El Grup Fotogràfic el Gra presenta l'expopsició "Festa Major Viva 1979-2015", un recorregut històric per totes les festes majors de l'etapa democràtica, amb una gran selecció d'imatges i elements característics que han aportat per aquest event més de 50 entitats de Rubí. També hi ha hagut la presentació del llibre "Grup Fotogràfic El Gra. 50 anys 1966-2016".

Per al dia 10 de juny està prevista, a més, una interessant activitat on participaran tots els alcaldes i alcaldesses de la democràcia rubinenca: un col·loqui sobre el que ha significat la festa major en la construcció de la identitat de la nostra població.

Inauguració de l'exposició. Font: Diari de Rubí

I és que la Festa Major de 1979 va representar tot un canvi. La idea bàsica que es va voler transmetre era que el carrer ere el nou escenari de la gent, de les seves reivindicacions, de la seva presència... Ja no feia por sortir de casa, manifestar-se. Ara bufaven nous aires de llibertat. Deia Miquel Llugany en el pregó d'aquella primera gran festa ciutadana de la democràcia, el 28 de juny de 1979: "Sortir de la llar, prendre possessió d'alló que realment és de cada un de nosaltres i de tots, només es podia conquerir a partir d'uns nous plantejaments oberts i democràtics que varen nèixer a nivell municipal a paortir del 3 d'abril [dia de les primeres eleccions municipals de la democràcia]". El tema de sortir al carrer i de la participació fou bàsic en aquella primera Festa, i així ha estat sempre en tots aquests anys.



De fet, el lema de la primera Festa Major democràtica fou "Ara és la nostra" i expressava aquest desig de fer dels carrers de Rubí el nou escenari de la vida activa de la població.

Un tencament radical amb l'anterior règim s'expressava amb la festa. Les entitats de Rubí participaven i construïen aquesta festa; no era una programació imposada des de l'administració, al menys en la intenció, sinó que era un espai d'acció, d'interrelació, construït des del poble mateix.

Endavant d'agost de 1979

Al llarg dels anys, la Festa Major ha anat enriquint-se amb elements molt diversos, però l'estructura bàsica sempre ha romàs la mateixa. De fet, pensem que és la Festa Major més participativa i multitudinària de la comarca, o fins i tot de Catalunya. L'impuls programàtic inicial va tenir un gran paper en aquest resultat.

Ballada popular de Gitanes, un exemple de participació ciutadana.