dimarts, 21 de juny de 2016

 El treball de les dones a les fàbriques de Rubí

Fins al setembre podeu veure a la sala d'exposicions temporals del castell (Museu d'Història Local) una exposició sobre la mà d'obra femenina dins les indústries catalanes, especialment de finals del segle XIX i la segona meitat del segle passat.

Mancava, però, en ser una mostra itinerant, alguna referència a Rubí, a la història de la seva industrialització i a la importància de la dona treballadora en les fàbriques que sorgiren a la nostra població a partir del vuit-cents.

Treballadores de "cal Mosques" el 1903. Museu de Rubí

La industrialització provocà grans canvis socials i de l'estructura familiar. Les fàbriques tèxtils reclutaren una gran quantitat de dones, moltes d'elles adolescents, (i també nens i nenes), ja que els empresaris dedicats a filatura del cotó i de la seda preferien la mà d'obra femenina. Fins i tot, venien dones procedents de poblacions com Sant Cugat a treballar a les nostres naus tèxtils. Elles treballaven bàsicament als telers, mentre els homes, poc nombrosos al món indsustrial, feien treballs més espacialitzats, o bé exercien com a contramestres. En realitat, les mans masculines eren majoritàries al camp i és que en aquella època la font de la riquesa del país era encara l'agricultura, malgrat la incipient presència de fàbriques. La dona aportava, amb el seu treball a la "fràbica", com s'anomenava popularment, uns diners extra a l'economia familiar. Fins i tot el treball femení, malgrat que era predominant a les fàbriques, era moltes vegades de caire temporal i aixó està documentat, per exemple, a la Pelleria (la fàbrica del senyor Pere Ribas i després dels germans Archs).

Treballadores de "la Seda" durant la guerra civil

Les condicions de treball de les dones obreres eran dures, com us podeu imaginar. A part de les llargues jornades davant dels telers, normalment s'accidentaven les seves mans quan els manipulaven, per no esmentar altres eventualitats. Els anys 90 del segle XIX es varen discutir alguns projectes de llei per regular la feina d'infants i dones a les fàbriques, però no arribaren a quatllar.

Al llarg del segle XX la mà d'obra femenina continuà sent predominant a les naus fabrils de Rubí, que eran tèxtils en la seva majoria. No obstant, ja a partir dels anys 40 i 50 es va produir una diversificació de l'activitat industrial i altres sectors com l'electrònica, la mecànica o la química, començaren a anar desbacant paulatinament el lideratge del tèxtil, a Rubí i a tot Catalunya. A més, l'agricultura inicià una decadència molt acusada en benefici de la indústria. Aixó va fer que a mitjan segle passat trobem a les fàbriques tantes dones com homes, encara que algunes fàbriques com la Josa, a principis dels 60 encara sol·licitava personal femení.

Teixidora del Vapor Nou als anys 40. Font: Ramon Batalla.

Aquesta és, en línies molt generals, la petita història del treball de les dones a les fàbriques de Rubí. Mancaria un estudi aprofondit que ens mostrés més detalls. Un repte més per als historiadors locals.

2 comentaris:

  1. Jordi, amb el Servei de la Dona ja hi estem treballant de fa un temps, el que no sabíem era que es faria també aquesta exposició! D'aquí uns mesos ja en veurem el resultat ;-)

    EDUARD

    ResponSuprimeix
  2. Seria maco fer un Butlletí monogràfic sobre la dona treballadora a Rub. Si voleu podeu contactar amb nosaltres. Per altra banda, encara s'ha d'escriure la història del món femení a la nostra ciutat.

    ResponSuprimeix