Les primeres eleccions generals a Rubí, 1977

Avui, dia d'eleccions generals a l'estat espanyol, recordarem les primeres que van tenir lloc després del franquisme, el 15 de juny de 1977.

Propaganda electoral el 1977. Foto Josep Maria Roset

 Pocs dies abans dels comicis, un grup anomenat "Ciudadanos antifascistas de Rubí" va enderrocar la creu del monument als "Caídos", que es trobava a l'actual placeta que marca la confluència entre les carreteres de Terrassa i Sabadell, prop del CAP Mútua de Terrassa.

La "creu dels caiguts", per terra. Foto Roset

 A Rubí, ciutat eminentment obrera i de caire industrial, van guanyar àmpliament les forces d'esquerra: en primer lloc el Partit Socialista Català (PSC-PSOE) amb el 34% dels vots; en segon lloc el PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya) va obtenir el 28%; seguia el Pacte Democràtic per Catalunya (coalició de forces nacionalistes catalanes que englobava, entre altres, Convergència Democràtica de Catalunya), amb l'11%; la Unión de Centro Democrático (UCD), que aconseguí un 10 %,; Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) amb un escadusser 7%, i, finalment, un 10% va ser el que van aconseguir els partits sense representació parlamentària a l'estat. Cal remarcar que Alianza Popular (el partit post-franquista de dretes) tingué un resultat ínfim a la vila.

Un ciutadà votant. Foto Roset

La participació fou molt alta, del 84'07%, fet que contrasta amb la més baixa de les eleccions successives.

Un altre moment de les eleccions. Foto J. M. Roset

 Dies després de les eleccions, els partits antifranquistes de Rubí: PSUC, PSOE, PSC (Congrés), PSC (Reagrupament), Organització Comunista d'Espanya-Bandera Roja, CDC (Convergència), UCD, ERC i el Moviment Comunista de Catalunya, van crear la Comissió Municipal de Partits Polítics per controlar l'Ajuntament, que encara romania presidit pel franquista Manuel Murillo. En realitat, les eleccions generals havien desletimitzat el consistori políticament parlant i la Comissió demanava que no es prengués cap decisió sense el seu consentiment, així com altres mesures com la retirada dels símbols del règim que estava a punt de caure. Alguns mesos després, Murillo dimitiria i seria substituït per Pere Comellas, de caire moderat.

Pere Comelles. Foto Marroyo

Així veiem com les eleccions generals propiciaren en molts Ajuntaments, com el cas de Rubí, una transició cap al canvi polític, encara que caldria esperar fins el 1979 per a les primeres eleccions municipals després del franquisme.

A Rubí, totes les eleccions generals (al Congrès i al Senat) que han tingut lloc a partir de 1977 han estat guanyades pel PSC-PSOE, llevat de les del 2015, en què la llista més votada fou "En Comú Podem" amb el 32,21% de les paperetes.