La Festa Major de Rubí: una mica d'història

Aquests dies Rubí està de Festa. És la Festa Major, dedicada a Sant Pere. Aquesta celebració ciutadana té els seus orígens al segle XVI i potser més abans. Sabem que en aquella època el dia abans de Sant Pere, el 28 de juny, es cantaven les vespres, es resava el rosari i s'entonaven els goigs (càntics dedicats a algun sant o santa) a l'església parroquial. El mateix dia de Sant Pere, abans de la missa, es feia una processó pels voltants del temple i dins l'església es tornaven a cantar els goigs i fer l'ofici.

Foto antiga de l'església de Sant Pere. Fons Josep Salvany

A finals del segle XVII tenim constància de l'existència de la dansa de l'almorratxa (recipient de vidre amb líquids aromàtics), per la qual cosa ja comença en aquell perìode un procés creixent d'incorporar elements festius a les celebracions religioses. L'endemà de Sant Pere, el dia 30, es feia una processó amb les relíquies de Sant Sebastià, Sant Pere i el popular Sant Muç.

Cap a mitjan segle XIX s'hi organitzen ja balls, obres de teatre, sarsueles...  Les entitats on tenien lloc aquests actes eren el café Boniquet, el del Jardí (precedent del Casino Espanyol), el Capmany... Com a dada curiosa apuntem que el programa més antic data del 1860, tal com ens ha informat Joan Miquel Merino.

A principis del segle passat augmenten encara més les activitats lúdiques. La Festa començava, com ja era habitual des de sempre, amb l'ofici dedicat a Sant Pere, i després venien les ballades de sardanes, acompanyades de molts altres esdeveniments organitzats per les societats recreatives de l'època: el Centre Democràtic Republicà, la Cambra Agrícola Oficial, el Casal Popular, la Joventut Nacionalista i el Cafè Domènech). L'última nit, castell de focs artificials a una esplanada propera a la masia de Can Cabanyes.

 Durant el franquisme, les activitats eren patrocinades per l'Ajuntament o indústries locals, o alguna entitat cultural apolítica, com és lògic. S'hi afegí la cursa ciclista local, i, en època de Murillo, el popular concurs d'arrossos. També hi havia cinema. La vila s'engalanava amb banderes espanyoles, de la Falange i la carlina. S'introduiren els famosos envelats per als balls, com el que hi havia a la plaça de Primo de Rivera, actual plaça de Catalunya. També es feien balls al Casino Español i a la pista de la Cooperativa.

Envelat a la plaça de Primo de Rivera. Foto Marroyo

Cal dir que el 1956 es van afegit els nostres propis gegants a la festa, ja que abans calia llogar-los a altres entitats de fora.

Els primers gegants de Rubí. Foto de 1961 (AMR)

La Festa Major de Rubí adquirí una popularitat tal que fins i tot venia molta gent de fora de la vila a gaudir de les diverses activitats.

A partir del primer Ajuntament democràtic, el 1979, la Festa Major va adquirir un nou impuls. Les entitats ciutadanes varen adquirir un major protagonisme en organitzar els actes festius i culturals. S'introduiren nous elements com el pregó inaugural al balcó de l'Ajuntament, la ballada dels gegants Roc i Paula a l'ofici de Festa Major, les actuacions de l'Esbart Dansaire, la ballada popular de Gitanes, la "nit golfa", el mercadet del carrer Fondo, les ballarugues populars a l'Escardívol (un temps s'havien fet a l'avinguda de Barcelona, entre el bar Gori i la plaça del Domènech), els concerts musicals i, finalment, i que no falti, el gran piromusical que tanca les festes, a l'Escardívol, que concentra una gran multitud.

Piromusical de Rubí. Font: www.rubi.cat