dijous, 31 de juliol del 2014
El paper de la Fundació Museu-Biblioteca de Rubí
La Fundació Museu-Biblioteca de Rubí va nèixer el 1986, com a continuació del patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. Aquest havia estat creat per voluntat del Dr. Guardiet, rector de la parròquia de Sant Pere i impulsor del Museu des de 1924.
El patronat del Museu estava integrat pels primers col·laboradors d'aquesta institució, el primer conservador (Josep Serra i Rosselló) i un bibliotecari.
La finalitat del Museu-Biblioteca era "recollir, guardar i exposar coses així com objectes notables per la seva antiguitat, qualitat artçística, científica o històrica, i contribuir a l'enaltiment de les lletres, de les arts i la cultura, en l'àmbit local i comarcal, en benefici dels rubinencs i de tothom en general, pel que estarà obert al públic els dies i hores que s'assenyalin".
Així donsc, des de 1930 el patronat de la Fundació té com a objectiu la custòdia dels fons museístics. I des del malaurat 1982, en què el Museu de Rubí va tancar les seves portes fins al moment present, ha continuat vetllant per assolir aquesta feina. De tal manera que, als primers anys del present segle, mitjançant un conveni establert amb l'Ajuntament de Rubí, s'han restaurant diverses peces de gran interès, especialment relacionades amb l'art religiós i etnogràfic.
També ha organitzat exposicions com la que es va dedicar precisament a l'art religiós de la nostra ciutat i on es presentaren diverses peces restaurades gràcies al conveni (setembre de 2009).
Cal destacar també l'edició d'un llibre on es recollien les nadales o petits escrits que Miquel Rufé,
conservador del Museu, desprès d'en Serra, elaborava cada Nadal i que tractaven de detalls de la nostra història relacionades amb el món etnogràfic i religiós.
Però amb les retallades i l'extinció del conveni, tot ha quedat paralitzat. De moment, no hi ha quasi comunicació entre consistori i patronat de la Fundació. Potser amb els actes que estem preparant de cara al 90 aniversari del Museu, tot es desvetlli una mica i es continuï per l'esperat camí de la col·laboració entre Fundació i Ajuntament, única solució per al Museu.
dilluns, 28 de juliol del 2014
II Sortida Romana de 2014: Empúries
Aquest diumenge el Centre d'Estudis va organitzar la II Sortida Romana del 2014. L'objectiu va ser l'evolució humana a la zona d'Empúries, al terme municipal de l'Escala (Alt Empordà) al llarg dels segles.
Per això la primera parada fou Sant Martí d'Empúries, que als inicis del segle VI aC era un illot on s'aixecà el primer establiment grec a la península ibèrica, la Palaiàpolis o "ciutat vella".
Església de Sant Martí d'Empúries |
Uns decennis després, aquells mateixos colons grecs, que, per cert, sembla ser que procedien de Massàlia, l'actual Marsella, que a la vegada era una gran colònia focea (els foceus eren els grecs de Focea, una ciutat d'Àsia Menor), s'instal·laren a terra ferma i formaren la Neàpolis o "ciutat nova". Aquesta petita població, on també hi anaren a viure indígenes ibèrics, fou conquerida pels romans, que respectaren la cultura i la llengua dels grecs. No obstant, bastiren un gran campament a la part oest, on ara es troba la ciutat romana, i a partir del 100 aC, aquesta va començar a crèixer. Se'n conserven dues espectaculars cases romanes amb mosaics, una illa d'habitatges, el fòrum amb els seus temples, la muralla a la part sud, la palesta i l'amfiteatre.
El mar des de l'Escala |
I aquesta trajectòria és la que vam efectuar el passat diumenge, de nord a sud, i seguint les traces del temps, des del s. VI aC fins al s. XX.
dimecres, 23 de juliol del 2014
El Butlletí, una eina de divulgació del nostre patrimoni local
Des de fa 33 anys, concretament el 1981, el Grup de Col·laboradors del Museu, ara estretament coaligat amb el Centre d'Estudis Rubinencs, ve editant el que ha estat la publicació més longeva de Rubí, després del ja mític setmanari "Rubricata".
A través d'aquests tres decennis i escaig les planes de la nostra revista, autèntic vaixell insígnia de les entitats a que representa, han donat allotjament a nombrosos estudis relacionats amb el llegat no només històric de la ciutat, sinó també amb altres aspectes com poden ser la geologia i el món natural, qut també formen part del patrimoni de Rubí.
Els autors d'aquests articles han estat bàsicament persones lligades a les nostres entitats en qualitat de socis. Així, podem parlar de Francesc Margenat, Pere Bel, Lluís Garcia, Eduard Puigventós, Jaume Parras, Joan Miquel Merino, Ramon Batalla, Jordi Vilalta, etc, etc. Però també han aparegut treballs d'investigadors de renom tant català com internacional del món de l'arqueologia: Joan Sanmartí, Jürgen Untermann, Marc Mayer, Isabel Rodà, Josep Barberà, M. Àngels Petit o Ramon Járrega, entre d'altres.
El nostre ventall d'intercanvis és ampli i abraça quasi tota la península hispànica. El reben nombrosos museus i centres d'estudis d'arreu de Catalunya, i també diverses universitats espanyoles, especialment a Madrid i a Andalusia. No obstant, per raons econòmiques no podem ampliar gaire el ventall d'institucions on podem enviar la nostra publicació, ja que les despeses d'enviament són molt altes. Per aixó s'està pensant en un futur en fer una versió digital o en format PDF per tal de poder trametre el Butlletí a totes les universitats i centres d'estudis del país i així expandir i divulgar més els resultats de les investigacions sobre la història i el patrimoni de Rubí.
La versió impresa es quedaria a Rubí per poder ser venuda a les llibreries. Però això són temes que encara han de ser debatuts al si de la nostra organització.
Només, amb aquesta entrada, voldria recalcar la gran importància que al llarg de més de 30 anys ha tingut el Butlletí com a eina de divulgació de les investigacions relatives a la història de la ciutat. No es pot concebre cap estudi ni tesi doctoial sobre qualsevol d'aquests aspectes sense fer referència als treballs apareguts a la nostra publicació.
Actualment editem dos números anuals, un d'ells coeditat amb l'Ajuntament, i un altre amb els nostres propis recursos. Esperem que durant els anys successius contnui aquest fructífer conveni amb la nostra casa gran i podem donar cabuda als abundants treballs d'estudiosos que esperen ser publicats al Butlletí. Tenim una llista d'espera amb interessants aportacions, bàsicament de persones de Rubí!
Des de fa 33 anys, concretament el 1981, el Grup de Col·laboradors del Museu, ara estretament coaligat amb el Centre d'Estudis Rubinencs, ve editant el que ha estat la publicació més longeva de Rubí, després del ja mític setmanari "Rubricata".
Primer número del Butlletí, juny de 1981 |
A través d'aquests tres decennis i escaig les planes de la nostra revista, autèntic vaixell insígnia de les entitats a que representa, han donat allotjament a nombrosos estudis relacionats amb el llegat no només històric de la ciutat, sinó també amb altres aspectes com poden ser la geologia i el món natural, qut també formen part del patrimoni de Rubí.
Els autors d'aquests articles han estat bàsicament persones lligades a les nostres entitats en qualitat de socis. Així, podem parlar de Francesc Margenat, Pere Bel, Lluís Garcia, Eduard Puigventós, Jaume Parras, Joan Miquel Merino, Ramon Batalla, Jordi Vilalta, etc, etc. Però també han aparegut treballs d'investigadors de renom tant català com internacional del món de l'arqueologia: Joan Sanmartí, Jürgen Untermann, Marc Mayer, Isabel Rodà, Josep Barberà, M. Àngels Petit o Ramon Járrega, entre d'altres.
El nostre ventall d'intercanvis és ampli i abraça quasi tota la península hispànica. El reben nombrosos museus i centres d'estudis d'arreu de Catalunya, i també diverses universitats espanyoles, especialment a Madrid i a Andalusia. No obstant, per raons econòmiques no podem ampliar gaire el ventall d'institucions on podem enviar la nostra publicació, ja que les despeses d'enviament són molt altes. Per aixó s'està pensant en un futur en fer una versió digital o en format PDF per tal de poder trametre el Butlletí a totes les universitats i centres d'estudis del país i així expandir i divulgar més els resultats de les investigacions sobre la història i el patrimoni de Rubí.
La versió impresa es quedaria a Rubí per poder ser venuda a les llibreries. Però això són temes que encara han de ser debatuts al si de la nostra organització.
Només, amb aquesta entrada, voldria recalcar la gran importància que al llarg de més de 30 anys ha tingut el Butlletí com a eina de divulgació de les investigacions relatives a la història de la ciutat. No es pot concebre cap estudi ni tesi doctoial sobre qualsevol d'aquests aspectes sense fer referència als treballs apareguts a la nostra publicació.
Actualment editem dos números anuals, un d'ells coeditat amb l'Ajuntament, i un altre amb els nostres propis recursos. Esperem que durant els anys successius contnui aquest fructífer conveni amb la nostra casa gran i podem donar cabuda als abundants treballs d'estudiosos que esperen ser publicats al Butlletí. Tenim una llista d'espera amb interessants aportacions, bàsicament de persones de Rubí!
diumenge, 20 de juliol del 2014
La riquesa desconeguda del nostre patrimoni arqueològic i els problemes del seu estudi
És segur que molta gent que viu a la nostra ciutat desconeix que Rubí és una de les poblacions del Vallès occidental que més riquesa arqueològica té, juntament amb Terrassa i Cerdanyola.
A part de les restes prehistòriques trobades a la zona del Pinar i a la Serreta, el jaciment situat entre Can Fatjó i el Parc del Castell té una importància cabdal encara que a hores d'ara la interpretació del que havia estat en època ibèrica i romana és, malauradament, encara molt difícil d'establir. En aquesta entrada us mostrem només algunes fotos que ens fan veure la riquesa arqueològica de Rubí.
Al magatzem del Museu de Rubí, entre les seves caixes, reposen molts fragments procedents de Can Fatjó i del Parc del Castell. No podem mostrar-les als rubinencs i forans perquè el Museu està tancat; només hi ha una petita mostra al Museu Municipal, a la sala de l'exposició permanent.
A través de l'estudi i l'inventari que el Grup de Col·laboradors del Museu ha anat realitzant al llarg dels anys (materialitzat, per exemple, en abundants articles al nostre Butlletí i a la premsa local), hem pogut esbrinar a grans trets el que havia estat la zona de Rubí en l'edat antiga. Un assentament situat al castell i un camp de sitges a Can Fatjó en època ibèrica. Posteriorment, una escampada de població entre la Plana del Castell i el centre de Rubí, en torna a l'església. I, en època romana, una continuació de l'establiment humà a Can Fatjó, però sense saber si estem davant una gran vil·la, un centre religiós, o, fins i tot aquella misteriosa "Rubricata" que només esmenta Ptolomeu al segle II dC. A més, cal destacar també les nombroses troballes aparegudes a diverses masies de l'entorn de Rubí, que es fan veure que hi havia un important poblament rural en època romana.
El Grup ha anat investigant a poc a poc, publicant peces i petits estudis, i a vegades, algun assaig d'interpretació. I en altres revistes d'altres llocs, a tesis doctorals, a Internet, hem anat descobrint autors que parcialment han tractat el tema. També comptem amb les memòries de les intervencions arqueològiques efectuades a Rubí, i en notícies aparegudes a velles revistes locals. La memòria oral d'algunes persones de la ciutat respecte a antigues descobertes també mereixeria la nostra atenció. Es tracta d'anar integrant tot aquest material bibliogràfic en un gran estudi de conjunt, i aquesta és la tasca que s'està fent des de diversos anys ençà.
Un fet que complica l'estudi del material arqueològic, no obstant, és la seva dispersió. No és només el Museu de Rubí que els custodia. Comptem amb peces ubicades al Museu Etnogràfic Vallhonrat, al Museu Municipal, en algunes col·leccions particulars, al magatzem del Museu de Terrassa i al Museu Arqueològic de Catalunya (és el cas, per exemple, de l'estela ibèrica o del pebeter).
Per tant, hi ha una feina enorme per realitzar per poder albirar amb una mica més de precisió què havia estat
Rubí en aquella remota època, és a dir, per veure com va nèixer la comunitat de la qual formem part.
És segur que molta gent que viu a la nostra ciutat desconeix que Rubí és una de les poblacions del Vallès occidental que més riquesa arqueològica té, juntament amb Terrassa i Cerdanyola.
A part de les restes prehistòriques trobades a la zona del Pinar i a la Serreta, el jaciment situat entre Can Fatjó i el Parc del Castell té una importància cabdal encara que a hores d'ara la interpretació del que havia estat en època ibèrica i romana és, malauradament, encara molt difícil d'establir. En aquesta entrada us mostrem només algunes fotos que ens fan veure la riquesa arqueològica de Rubí.
Estela ibèrica, al Museu Arqueològic de Catalunya |
Al magatzem del Museu de Rubí, entre les seves caixes, reposen molts fragments procedents de Can Fatjó i del Parc del Castell. No podem mostrar-les als rubinencs i forans perquè el Museu està tancat; només hi ha una petita mostra al Museu Municipal, a la sala de l'exposició permanent.
A través de l'estudi i l'inventari que el Grup de Col·laboradors del Museu ha anat realitzant al llarg dels anys (materialitzat, per exemple, en abundants articles al nostre Butlletí i a la premsa local), hem pogut esbrinar a grans trets el que havia estat la zona de Rubí en l'edat antiga. Un assentament situat al castell i un camp de sitges a Can Fatjó en època ibèrica. Posteriorment, una escampada de població entre la Plana del Castell i el centre de Rubí, en torna a l'església. I, en època romana, una continuació de l'establiment humà a Can Fatjó, però sense saber si estem davant una gran vil·la, un centre religiós, o, fins i tot aquella misteriosa "Rubricata" que només esmenta Ptolomeu al segle II dC. A més, cal destacar també les nombroses troballes aparegudes a diverses masies de l'entorn de Rubí, que es fan veure que hi havia un important poblament rural en època romana.
Pebeter ibèric, també al MAC |
El Grup ha anat investigant a poc a poc, publicant peces i petits estudis, i a vegades, algun assaig d'interpretació. I en altres revistes d'altres llocs, a tesis doctorals, a Internet, hem anat descobrint autors que parcialment han tractat el tema. També comptem amb les memòries de les intervencions arqueològiques efectuades a Rubí, i en notícies aparegudes a velles revistes locals. La memòria oral d'algunes persones de la ciutat respecte a antigues descobertes també mereixeria la nostra atenció. Es tracta d'anar integrant tot aquest material bibliogràfic en un gran estudi de conjunt, i aquesta és la tasca que s'està fent des de diversos anys ençà.
Tors de marbre del déu Dionís, trobat a ca n'Oriol. |
Un fet que complica l'estudi del material arqueològic, no obstant, és la seva dispersió. No és només el Museu de Rubí que els custodia. Comptem amb peces ubicades al Museu Etnogràfic Vallhonrat, al Museu Municipal, en algunes col·leccions particulars, al magatzem del Museu de Terrassa i al Museu Arqueològic de Catalunya (és el cas, per exemple, de l'estela ibèrica o del pebeter).
Per tant, hi ha una feina enorme per realitzar per poder albirar amb una mica més de precisió què havia estat
Rubí en aquella remota època, és a dir, per veure com va nèixer la comunitat de la qual formem part.
Tres fragments de cornissa romana de marbre, trobats a diferents llocs de Rubí. |
dimecres, 16 de juliol del 2014
90 aniversari d'un museu tancat des de fa més de 30 anys
Aquest any celebrem el 90 aniversari del Museu de Rubí. Però no tenim raons per estar contents, perquè el 1982 les sales d'exposició d'aquesta institució, fundada pel Dr. Guardiet el 1924, van ser tancades al públic fins al moment actual. I el 1988 l'edifici fou finalment enderrocat per deixar lloc a una plaça.
El 1955 l'antiga fonda de cal Sabateret fou adequada a "complex cultural" per ordre de l'Ajuntament de Rubí. S'hi allotjaria la biblioteca municipal, una sala d'exposicions i el Museu de Rubí. Aquest seria inaugurat a la Festa Major del 1956.
El 1980 va nèixer, de la mà de Francesc Margenat i algun dels vocals del patronat del Museu de Rubí, el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Aquesta entitat va dinamitzar els fons museístics i aviat va editar un Butlletí que encara avui en dia es manté com una de les més prestigioses publicacions de la ciutat. En Francesc obria el Museu diumenges al migdia i oferia als visitants una explicació amena de les col·leccions que s'hi mostraven, tot de manera voluntària.
Fins que un fatídic octubre de 1982, arran d'uns aiguats, el Museu, com hem dit, va haver de ser tancat per causa d'unes goteres. Mai més va ser obert de nou.
El Grup, la principal entitat que ha vetllat per una nova inauguració d'un museu, el mateix qu va fundar el Dr. Guardiet el 1924, ha fet nombroses campanyes i realitzat projectes al llarg de 30 anys, però tot ha caigut en "saco roto" com es diu en castellà.
Mancaria que l'Ajuntament, o el nou ajuntament que ha de sorgir el proper any, es sensibilitzés davant aquesta conjuntura i posés mans a l'obra per solventar aquest greu problema. No n'hi ha prou amb muntar una petita exposició a l'anomenat "Museu Municipal Castell". Cal un consens entre totes les entitats i institucions implicades per obrir allò que el Grup va descriure un dia com al "Museu de la Ciutat", format per aportacions del Museu Etnogràfic Vallhonrat, Museu Municipal i el vell i entranyable Museu de Rubí.
Només així, veurem saldat el gran deute que va sorgir del fatídic 1982.
Aquest any celebrem el 90 aniversari del Museu de Rubí. Però no tenim raons per estar contents, perquè el 1982 les sales d'exposició d'aquesta institució, fundada pel Dr. Guardiet el 1924, van ser tancades al públic fins al moment actual. I el 1988 l'edifici fou finalment enderrocat per deixar lloc a una plaça.
El 1955 l'antiga fonda de cal Sabateret fou adequada a "complex cultural" per ordre de l'Ajuntament de Rubí. S'hi allotjaria la biblioteca municipal, una sala d'exposicions i el Museu de Rubí. Aquest seria inaugurat a la Festa Major del 1956.
El 1980 va nèixer, de la mà de Francesc Margenat i algun dels vocals del patronat del Museu de Rubí, el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. Aquesta entitat va dinamitzar els fons museístics i aviat va editar un Butlletí que encara avui en dia es manté com una de les més prestigioses publicacions de la ciutat. En Francesc obria el Museu diumenges al migdia i oferia als visitants una explicació amena de les col·leccions que s'hi mostraven, tot de manera voluntària.
Fins que un fatídic octubre de 1982, arran d'uns aiguats, el Museu, com hem dit, va haver de ser tancat per causa d'unes goteres. Mai més va ser obert de nou.
El Grup, la principal entitat que ha vetllat per una nova inauguració d'un museu, el mateix qu va fundar el Dr. Guardiet el 1924, ha fet nombroses campanyes i realitzat projectes al llarg de 30 anys, però tot ha caigut en "saco roto" com es diu en castellà.
Les peces del Museu de Rubí, amuntegades i sense poder ser exposades al públic. Quina vergonya! |
Mancaria que l'Ajuntament, o el nou ajuntament que ha de sorgir el proper any, es sensibilitzés davant aquesta conjuntura i posés mans a l'obra per solventar aquest greu problema. No n'hi ha prou amb muntar una petita exposició a l'anomenat "Museu Municipal Castell". Cal un consens entre totes les entitats i institucions implicades per obrir allò que el Grup va descriure un dia com al "Museu de la Ciutat", format per aportacions del Museu Etnogràfic Vallhonrat, Museu Municipal i el vell i entranyable Museu de Rubí.
Només així, veurem saldat el gran deute que va sorgir del fatídic 1982.
dissabte, 12 de juliol del 2014
"Arran de Font", o la dinamització popular d'un patrimoni desemparat
El proper dissabte, dia 19 de juliol, tindrà lloc la tercera edició d'aquesta popular activitat. L'organitza Rubí d'Arrel i compta amb la col·laboració del Centre Excursionista de Rubí, el CRAC, la masoveria de Sant Muç i el Centre de Normalització Lingüística de Rubí. Es tracta d'una "nit musical i literària" arran de la font de Sant Muç: un sopar popular, un recital poètic i unes actuacions musicals. Aquest any, la part literària tindrà com a eix conductor l'aigua.
Es sortirà des de la plaça del Dr. Guardiet a les 20.30 h i pujaran pel camí antic de Can Serra i d'aquí cap a la masia de Can Ramoneda, per desprès acabar a la font.
Les entitats organitzdores, amb aquesta activitat, que ja l'any passat comptà amb uns 80 participants, volen reivindicar l'ús social i la conservació d'indrets com el de la font de Sant Muç i el conjunt patrimonial que l'envolta.
L'any passat Rubí d'Arrel només comptà amb la col·laboració d'Òmnium Cultural de Rubí, peró enguany, com ja hem apuntat, s'hi han afegit més entitats. També es pensava el 2013 canviar de lloc i fer l'activitat a una altra font, com per exemple, la de Can Roig, però els organitzadors han optat per fer-ho una altra vegada a Sant Muç.
Aquesta activitat ens mostra com cada cop més, les entitats ciutadanes estan disposades a col·laborar entre elles i a dinamitzar mitjançant activitats atractives on es conjuga la història, la música, el teatre, i, en aquesta ocasió, la gastronomia, el nostre patrimoni cultural, que malauradement no rep moltes vegades l'atenció que es mereixeria per part de l'adminsitació local.
Al costat de l'arran de font, podem esmentar les passejades literàries musicals i la caminada nocturna. Rubí es belluga per donar vida al nostre patrimoni. Endavant, doncs!
El proper dissabte, dia 19 de juliol, tindrà lloc la tercera edició d'aquesta popular activitat. L'organitza Rubí d'Arrel i compta amb la col·laboració del Centre Excursionista de Rubí, el CRAC, la masoveria de Sant Muç i el Centre de Normalització Lingüística de Rubí. Es tracta d'una "nit musical i literària" arran de la font de Sant Muç: un sopar popular, un recital poètic i unes actuacions musicals. Aquest any, la part literària tindrà com a eix conductor l'aigua.
Es sortirà des de la plaça del Dr. Guardiet a les 20.30 h i pujaran pel camí antic de Can Serra i d'aquí cap a la masia de Can Ramoneda, per desprès acabar a la font.
Les entitats organitzdores, amb aquesta activitat, que ja l'any passat comptà amb uns 80 participants, volen reivindicar l'ús social i la conservació d'indrets com el de la font de Sant Muç i el conjunt patrimonial que l'envolta.
L'any passat Rubí d'Arrel només comptà amb la col·laboració d'Òmnium Cultural de Rubí, peró enguany, com ja hem apuntat, s'hi han afegit més entitats. També es pensava el 2013 canviar de lloc i fer l'activitat a una altra font, com per exemple, la de Can Roig, però els organitzadors han optat per fer-ho una altra vegada a Sant Muç.
Aquesta activitat ens mostra com cada cop més, les entitats ciutadanes estan disposades a col·laborar entre elles i a dinamitzar mitjançant activitats atractives on es conjuga la història, la música, el teatre, i, en aquesta ocasió, la gastronomia, el nostre patrimoni cultural, que malauradement no rep moltes vegades l'atenció que es mereixeria per part de l'adminsitació local.
Al costat de l'arran de font, podem esmentar les passejades literàries musicals i la caminada nocturna. Rubí es belluga per donar vida al nostre patrimoni. Endavant, doncs!
dimarts, 8 de juliol del 2014
"Celler cooperatiu. Esperit de Rubí"
El passat dia 13 de juny la Regidoria de Promoció de la Cultura i la productora Cresta Visuals van presentar aquest documental a l'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, justament el mateix dia que nosaltres presentàvem el Butlletí dedicat a la fi de la Guerra civil.
I es va estrenar el 27 de juny, ja dins els actes de la Festa Major, al Celler cooperatiu mateix, el nou equipament cultural. Durant les nits de la Festa Gran, doncs, tothom va poder admirar la destresa de Blai Farran (que ja ens va delectar amb el seu DVD sobre la rierada) en relatar de manera visual la història d'aquest edifici tan volgut per rubinencs i rubinenques.
En la filmació apareixen persones vinculades a la història del celler, que són entrevistades, així com l'aportació de l'historiador local Ramon Batalla.
Recordem que es tracta d'un edifici dissenyat pel gran Cèsar Martinell, que sembrà la Catalunya central i meridional d'aquestes anomenades "catedrals del vi", úniques al món mediterrani per la seva bellesa. El de Rubí es va construir entre 1919 i 1921 i fou producte de l'esforç dels propietaris de vinyes locals a fi de constituir una cooperativa.
L'Ajuntament de Rubí ha tingut la intenció amb aquest documental de recuperar les nostres arrels, així com la identitat de la població on vivim, a través aquesta vegada de mostrar la història del celler.
Té la intenció, a més, de passar el DVD al material didàctic del Museu Municipal Castell.
Fins aquí tot és molt correcte. És una iniciativa que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament. Però, des de fa un temps, estem veient com s'organitzen activitats per part de diversos col·lectius i particulars, recolzats per la casa gran, però en els quals hi té un paper predominant el paraigües de l'administració pública.
Hem de recordar a l'Ajuntament de Rubí que des de 1980 existeix una entitat que sempre s'ha preocupat per la divulgació i l'estudi del patrimoni històric de Rubí, i que des de fa pocs anys, s'ha revitalitzat el Centre d'Estudis Rubinencs, que havia nascut el 1988 i s'havia aletargat després d'uns pocs anys d'activitat.
Creiem que caldria unificar tots els esforços que es fan per part de diversos particulars en un gran Centre d'Estudis (el Grup tindria com a missió lluitar en pro de la reobertura del Museu de Rubí, tancat des de fa 33 anys), que, amb la col·laboració de l'Ajuntament, podria organitzar i implementar els diversos projectes de patrimoni que necessita la ciutat. Actualment, rebem una subvenció per un dels dos Butlletins que editem anualment, però creiem que Rubí mereix que hagi una més estreta unió entre administració local i CER per poder planificar i fer tota una política coordinada de difusió del patrimoni.
Només cal veure com el 13 de juny hi havia la presentació del nostre Butlletì, finançat completament per l'administració local, i a la vegada, la del DVD del celler. Dues activitats al mateix temps. Si us plau, una mica més de coordinació!
El passat dia 13 de juny la Regidoria de Promoció de la Cultura i la productora Cresta Visuals van presentar aquest documental a l'auditori de la Biblioteca Mestre Martí Tauler, justament el mateix dia que nosaltres presentàvem el Butlletí dedicat a la fi de la Guerra civil.
I es va estrenar el 27 de juny, ja dins els actes de la Festa Major, al Celler cooperatiu mateix, el nou equipament cultural. Durant les nits de la Festa Gran, doncs, tothom va poder admirar la destresa de Blai Farran (que ja ens va delectar amb el seu DVD sobre la rierada) en relatar de manera visual la història d'aquest edifici tan volgut per rubinencs i rubinenques.
En la filmació apareixen persones vinculades a la història del celler, que són entrevistades, així com l'aportació de l'historiador local Ramon Batalla.
Recordem que es tracta d'un edifici dissenyat pel gran Cèsar Martinell, que sembrà la Catalunya central i meridional d'aquestes anomenades "catedrals del vi", úniques al món mediterrani per la seva bellesa. El de Rubí es va construir entre 1919 i 1921 i fou producte de l'esforç dels propietaris de vinyes locals a fi de constituir una cooperativa.
L'Ajuntament de Rubí ha tingut la intenció amb aquest documental de recuperar les nostres arrels, així com la identitat de la població on vivim, a través aquesta vegada de mostrar la història del celler.
Té la intenció, a més, de passar el DVD al material didàctic del Museu Municipal Castell.
Fins aquí tot és molt correcte. És una iniciativa que compta amb la col·laboració de l'Ajuntament. Però, des de fa un temps, estem veient com s'organitzen activitats per part de diversos col·lectius i particulars, recolzats per la casa gran, però en els quals hi té un paper predominant el paraigües de l'administració pública.
Hem de recordar a l'Ajuntament de Rubí que des de 1980 existeix una entitat que sempre s'ha preocupat per la divulgació i l'estudi del patrimoni històric de Rubí, i que des de fa pocs anys, s'ha revitalitzat el Centre d'Estudis Rubinencs, que havia nascut el 1988 i s'havia aletargat després d'uns pocs anys d'activitat.
Creiem que caldria unificar tots els esforços que es fan per part de diversos particulars en un gran Centre d'Estudis (el Grup tindria com a missió lluitar en pro de la reobertura del Museu de Rubí, tancat des de fa 33 anys), que, amb la col·laboració de l'Ajuntament, podria organitzar i implementar els diversos projectes de patrimoni que necessita la ciutat. Actualment, rebem una subvenció per un dels dos Butlletins que editem anualment, però creiem que Rubí mereix que hagi una més estreta unió entre administració local i CER per poder planificar i fer tota una política coordinada de difusió del patrimoni.
Només cal veure com el 13 de juny hi havia la presentació del nostre Butlletì, finançat completament per l'administració local, i a la vegada, la del DVD del celler. Dues activitats al mateix temps. Si us plau, una mica més de coordinació!
dijous, 3 de juliol del 2014
Un nou espai de cultura a Rubí: el Biblioespai Multitemàtic Històric
El passat 28 de juny fou inaugurat a una dependència del Museu Etnogràfic Vallhonrat aquest espai, amb la presència de l'alcaldessa de Rubí i de diversos regidors de l'Ajuntament, i també de Mn. Joaquim Masaguer, rector de la parròquia de Sant Pere. Acompanyà l'acte una excel·lent actuació musical de la cantant rubinenca Carolina Alabau.
Es tracta d'una col·lecció de prop de 2000 volums antics, d'una cronologia compresa entre la segona meitat del s. XVI i mitjan s. XX. Han estat reunits durant una bona colla d'anys pel nostre actiu soci Pere Bel i ara donats al Museu Vallhonrat per gaudi del públic interessat.
La quantitat de temes que tracta aquesta biblioteca és força àmplia, i d'aquí l'adjectiu de Multitemàtic que s'ha donat al nou espai. Podrem consultar obres sobre medicina natural, història, mitologia, religió... Això sí: cal concertar cita prèvia trucant al telèfon 935885499.
El passat 28 de juny fou inaugurat a una dependència del Museu Etnogràfic Vallhonrat aquest espai, amb la presència de l'alcaldessa de Rubí i de diversos regidors de l'Ajuntament, i també de Mn. Joaquim Masaguer, rector de la parròquia de Sant Pere. Acompanyà l'acte una excel·lent actuació musical de la cantant rubinenca Carolina Alabau.
Es tracta d'una col·lecció de prop de 2000 volums antics, d'una cronologia compresa entre la segona meitat del s. XVI i mitjan s. XX. Han estat reunits durant una bona colla d'anys pel nostre actiu soci Pere Bel i ara donats al Museu Vallhonrat per gaudi del públic interessat.
La quantitat de temes que tracta aquesta biblioteca és força àmplia, i d'aquí l'adjectiu de Multitemàtic que s'ha donat al nou espai. Podrem consultar obres sobre medicina natural, història, mitologia, religió... Això sí: cal concertar cita prèvia trucant al telèfon 935885499.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)