dissabte, 20 de febrer del 2021

La serralleria d'en Ramon Solsona

Si ens dirigim al número 49 del carrer de Cervantes podrem admirar unes belles portes de ferro forjat una de les quals presenta enmig un curiós gravat d'un ferrer que colpeja una enclusa rodejat de la llegenda "Serralleria any 1925".

És el taller de forja d'en Solsona, que, encara que fa molts anys que no està en activitat, encara conserva totes les eines i la maquinària original i està considerat com a element protegit pel Catàleg i Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic, Arqueològic i Natural de Rubí. A més, sembla ser que es vol revitalitzar aquest interessant espai patrimonial per part de la família i fins i tot hi ha la intenció de fer-hi alguna visita guiada.

La serralleria avui en dia. Foto RubiGuiem

Segons un article de l'estudiós local Pere Bel, aparegut al Butlletí del Centre d'Estudis Rubinencs i el Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, 47 (2003), Martí Solsona i Torrelles va arribar a la nostra població a finals del segle XIX procedent de Maldà (l'Urgell) i es va instal·lar a la plaça de l'Aurora, una de les més importants d'aquells temps a Rubí. Aquí va iniciar la seva feina de serraller.

Martí Solsona, pare d'en Ramon. Foto família Solsona

Martí Solsona va tenir tres fills: Martí, Josep i Ramon, els quals van continuar amb la mateixa feina del pare després de ser ensenyats a la seva farga. Fou en Ramon, nascut el 1899, que aniria a Sabadell i després a Barcelona a perfeccionar la tècnica de la forja de metalls,  qui més destacaria a Rubí. Per cert, seves són diverses reixes artístiques del passeig de Gràcia i del centre de la ciutat comtal.

Ramon, el 1925, va instal·lar a la nostra vila el seu taller propi, a l'actual carrer de Cervantes, 49, on encara es manté, com hem dit. La serralleria era situada a la planta baixa mentre que la planta superior era destinada a habitatge familiar. Cal destacar les boniques portes de ferro fetes per ell que encara es conserven. 

Portes de la serralleria Solsona avui en dia. Foto Jordi Vilalta

Com a obres destacades d'en Solsona al Rubí de principis del segle passat podem esmentar, entre moltes reixes i portes de ferro, les del nou Ajuntament (abans, casa Rufé) i el pom de la porta de la farmàcia Feixas (Parrilla).

El pom de la farmàcia Feixas.
Extret de la web Barcelona modernista

D'idees força esquerranes i molt actiu a la política local, Ramon Solsona es va afiliar a la CNT i va ser un dels signants de l'escriptura de compra del local de la plaça d'en Clavé (actual edifici de la CGT), destinat a allotjar el Grup Pro-Escola Racionalista (inspirat en les idees anarquistes de Ferrer i Guàrdia). A l'Ajuntament que es va formar l'octubre de 1936, ja començada la guerra civil, fou nomenat representant de la CNT local i regidor d'Hisenda i Governació. El mateix any seria també delegat de la Col·lectiva de Mecànics, Serrallers i Ferrers, on també participaven els seus dos germans, i l'abril de 1938 va ser nomenat president de la Junta de la Metal·lúrgia d'aquest sindicat a Rubí.

Per tant, no és gens estrany que un cop guanyada la guerra per les tropes franquistes, s'exiliés a França (en cotxe) i anés a raure a Alemanya, on exercí el seu ofici. Anys més tard, tornà a Rubí, on patentaria alguns estris relacionats amb la serralleria. Finalment, el taller va tancar cap a finals dels 70 o principis dels 80, segons informa Pere Bel. 

Relleu de la porta de la serralleria. Foto Jaume Roura


dimarts, 16 de febrer del 2021

Fàbriques de Rubí arrasades pel foc

El passat dissabte dia 6 de febrer la notícia del dia a Rubí fou l'incendi de la fàbrica de les "Cremalleres", que des dels anys 20 havia fabricat aquests necessaris complements de vestuari i les havia exportat per tota Europa. No obstant, el foc va afectar seriosament la planta industrial i no sabem encara quines conseqüències pot tenir a partir d'ara.

En aquesta entrada donarem un cop d'ull a diversos incendis que han sofert algunes empreses situades a la nostra població entre la segona meitat del segle passat i els inicis del present. Només esmentarem les que van tenir més repercussió, tant mediàtica, com en el teixit econòmic de Rubí. Així mateix, no tractarem dels petits incidents sinó dels sinistres més importants, els que més han transcendit als mitjans i han arribat a comprometre el futur de l'empresa, encara que en algunes ocasions aquestes han pogut recuperar-se.

Incendi a la panificadora de Vallespa, 2016. Font: cugat.cat.

Hem de destacar que en aquests casos que presentarem mai no s'ha hagut de lamentar la mort de persones, ni tan sols ferits. També cal recalcar que algunes empreses sinistrades passaven abans per mals moments econòmics, cosa que ha fet sospitar de la intencionalitat dels incendis, encara que altres es trobaven en el seu auge productiu o fins i tot s'havien inaugurat feia poc. 


Incendi de l'AEG, 3 d'octubre de 1971

L'AEG Telefunken, anomenada popularment "els Timbres", era filial de la gran multinacional alemanya dedicada a la fabricació de material elèctric, que comptava amb una important seu a Terrassa ("l'Electra"). En el moment del sinistre era la tercera indústria de Rubí quant a nombre de personal (371 treballadors/es) després de la Josa i de "les Cremalleres" (Relampago Zipp). 

El 3 d'octubre de 1971 va ser afectada per un important incendi que seria sufocat per diverses dotacions de bombers procedents de poblacions veïnes. L'edifici va ser enderrocat i durant bastants anys restaria, el solar, barrat però ple de brutícia i rates, a més d'un fragment de paret amb un transformador que, a causa de les pressions veïnals, acabaria desapareixent igual que el solar.

"Els Timbres" el dia després de l'incendi. Font. Òmnium Cultural Rubí.


Incendi de la planta de Fripan, 10 de novembre de 2001

Pertanyent al grup Europastry, SA, una empresa dedicada a la fabricació de masses de pa congelades, era una panificadora que havia estat inaugurada feia poc al polígon de Can Sant Joan. De les flames només es va salvar la segona fase del centre de producció, ubicat a uns 50 m de la zona sinistrada. 

No obstant, després de l'incendi la planta es va recuperar sense dificultats i va tornar a produir. Recordem que aquells anys eren de bonança econòmica per al conjunt de l'estat.


Incendi del magatzem de CISA, 19 d'abril de 2007

Aquesta empresa fabricava gèneres de punt i tenia des de 1969 un magatzem important a Rubí situat al polígon industrial de Can Jardí.

L'incendi, que va arrasar-la totalment, va provocar el tancament de la planta rubinenca amb la conseqüència de l'acomiadament de 45 persones treballadores a la nostra població (en total foren 59 a tota l'empresa).

Fotograma d'un video de YouTube on podem veure l'incendi de la planta de CISA.

Video de l'incendi:  https://youtu.be/NZ7Co50XvFI


Incendi de la fàbrica Tèxtil Puig Ubach, 22 d'abril de 2013

Ja entrats dins del context de la gran crisi iniciada a finals de la primera dècada del present segle, hem de ressenyar el sinistre total que patiren dos de les quatre naus que l'empresa Tèxtil Puig Ubach, SA, al carrer de Ravel del polígon de Can Jardí.

Incendi a la Tèxtil Puig Ubach. Foto La Vanguardia.

Posteriorment va recuperar la seva activitat i l'empresa continua produint avui en dia.


Incendi de la panificadora de Vallespa, 25 de febrer de 2016

Ha estat un dels incendis més aparatosos i devastadors dels últims anys a Rubí. Aquesta panificadora, de grans dimensions, era situada al polígon industrial de Can Rosés des de 1977.  

L'incendi va començar en un dels forns i afortunadament els treballadors que en aquells moments eren dins les instal·lacions van poder escapar de les flames sense cap problema. Les dotacions de bombers van estar treballant tot el dia i part de la nit per poder apagar el foc i només fins l'endemà va poder donar-se per extingit l'incendi. 

Incendi a Vallespa. mlcorreduria.com.

Finalment la planta va ser declarada sinistre total, atès que el foc la va arrasar completament. Durant molts dies es van poder veure les restes calcinades de l'edifici. 

L'empresa estava en tràmits de dissoldre's a causa de certs problemes econòmics.

Video de l'incendi (YouTube): https://youtu.be/7pCVfRvpHSo 


Incendi de "les Cremalleres", 6 de febrer de 2021

Finalment, el passat 6 de febrer les flames afectaren de manera molt seriosa la fàbrica de "les Cremalleres", que últimament havia estat adquirida per un grup d'inversions i tenia el nom "oficial" de "Rubí Industria de Cremalleras, SL". Durant els últims anys havia tingut seriosos problemes econòmics, una de les principals causes dels quals fou la gran competència de les cremalleres japoneses.

Les flames van destruir dos transformadors elèctrics entre altres dependències. Afortunadament, en ser dissabte, no hi hagué treballadors ferits.

Els bombers apaguen les flames de "les Cremalleres". Foto extreta de Facebook.

Tretze dotacions de bombers es traslladaren a la fàbrica i el mateix dia, al cap d'unes hores, l'incendi es va donar per extingit.

Video de l'incendi (RubiTV): 



dimecres, 3 de febrer del 2021

L'aprofitament de les aigües de la riera i dels torrents: els antics recs de Rubí

Fa uns mesos vam intentar donar una visió sobre allò que va significar l'existència de les diverses basses i safarejos escampats tant pel casc de la població com pel seu entorn rural i les diverses indústries abans que a finals del segle XIX Rubí pogués gaudir de l'aigua corrent. Però com s'alimentaven aquestes estructures, com rebien el preciós líquid vital? La riera i els diversos torrents que hi desguasses són la gran reserva hídrica de Rubí. Per tant, calia conduir l'aigua. mitjançant la instal·lació de recs, rescloses i canalitzacions, cap als diversos llocs on era aprofitada, bàsicament per a dues activitats vitals: la indústria (a partir del segle XIX) i els horts (des d'època medieval al menys), deixant a part el consum humà i l'ús domèstic, dels quals ja en vam fer ampli esment en l'entrada ressenyada.

Aquestes mines i canalitzacions havien de netejar-se cada cert temps i a tal efecte hi havia uns pous cada pocs metres a fi de realitzar aquesta tasca, bruta i perillosa, com comentava Joan Sucarrats. Precisament un bon article d'aquest autor, que ens va deixar ara fa ja uns anys, publicat al Butlletí del GCMR i del CER núm. 52 (2008) feia referència als diversos recs i canalitzacions construïts per tal de portar aigua a basses, horts i fàbriques i d'ell traurem el gruix de la informació que us oferim. Per altra banda, Josep Cahís també ens ha aportat moltes més dades que inclourem en aquesta entrada.

Si comencem per la part nord del terme municipal, hem de ressenyar el rec que portava aigua de la riera al molí de la Bastida i que regava els horts de les rodalies. Avui en dia es conserven restes de les instal·lacions que es poden visitar. Molt a la vora, però més a ponent, una mina situada al torrent de Sant Feliuet alimentava els horts de la masia de can Rosés.

Rec del Molí de la Bastida, ja al propi molí.
Foto Jordi Vilalta, agost de 2014

Una altra resclosa era ubicada una mica més al sud, a la banda dreta de la riera, i conduïa aigua des d'una mina situada a can Fonollet (informació de Josep Cahís) a la fàbrica de cartró de la Llana, i d'aquí a l'antic molí de can Rafeló (on després s'ubicaria la fàbrica de Pich Aguilera, abans "la Seda") després de regar els horts de la Llana i de can Serra. Segons Ramon Rusiñol, fins a mitjans anys 80 era la zona de regadiu més important de la població. Parlem de la canalització que passava per sobre el pont de Can Claverí (edificat al segle XVIII), la qual, segons Cahís, moriria a una gran bassa ara desapareguda que es trobava al costat de l'antiga masia de can Claverí (davant les actuals naus de Pich Aguilera).

Rec situat sobre el pont de can Claverí.
Foto Jordi Vilalta, agost de 2010.

A la font del Bullidor confluïen dues deus d'aigua, segons explica Ramon Rusiñol (1981): una que procedia del torrent de can Ramoneda i una altra que veia de la zona de can Serra. La primera travessava la riera perpendicularment, mentre que la que venia de can Serra ho feia de manera obliqua i, després de passar per la font del Bullidor, es dirigia al peu la tàpia del cementiri vell (avui plaça de la Sardana).

Rec que portava aigua a la font del Bullidor, malmès per la rierada.
Foto Bartomeu Cucurull.

De la font del Bullidor un altre rec es dirigia a les dues basses de la Seda, fetes construir per l'industrial Narcís Menard a fi d'obtenir l'aigua per fer funcionar la seva filatura de seda, creada el 1835, la propietat de la qual posteriorment passaria per diverses mans (són les actual naus de l'Escardívol). Després d'alimentar aquestes basses regava els horts de l'Escardívol i, en direcció sud, alimentava posteriorment els safarejos dels carrers de Terrassa, Sant Sebastià, etc. Un altre ramal passava una mica més a l'est i alimentava les basses situades a l'actual passeig de Pau Claris i els carrers del Dr. Robert. Maximí Fornés, Pere Esmendia, Ramon Turró... A més, un rec seguia el curs de l'antiga riera descrivint un arc que passava pels actuals carrers del Gimnàs i de Joaquim Blume i que havia alimentat la fassina de cal Corrons. Finalment, un tub portaria també aigües a la zona de Can Fatjó. 

Projecte urbanístic de 1874, on es poden veure en blau diversos recs.
A la part esquerra, les dues basses de la Seda.

Aquest sistema de conduccions és l'anomenat rec del Clausell, les conduccions del qual foren molt malmeses per la rierada de 1962. No obstant, el 1970, a fi de proveir d'aigua la piscina municipal (que en realitat era una de les velles basses de la Seda), es va fer un pou al torrent de Can Ramoneda (segons ens explica Ramon Rusiñol) comunicat amb la mina, d'on sorgia un tub que alimentava la piscina. Malgrat això, la deu es va esgotar i el 1981 es va desmuntar tota la instal·lació, per la qual cosa podem dir que ja no quedava res del Clausell.

Més avall, segons Sucarrats i Cahís, consta l'existència d'una resclosa a la riera, a la zona del Vapor Nou, que, a través d'un altre rec desviava les aigües cap a la banda esquerra de la riera i, després de passar per la zona de l'actual Rubi Forma, es dirigia vers la bassa de ca n'Alzamora, la qual proveïa les indústries situades a les seves rodalies (l'antic Vapor Vell). D'aquí un altre canal seguia en direcció a la masia de can Vallhonrat regant tots els horts situats entre les dues cases pairals. Segons Sucarrats, per sota del nivell de la riera, una mina portava encara més aigua als horts de la masia de can Vallhonrat. Al costat de la riera es trobava la font del Felip, de la qual, mitjançant una canonada, l'aigua es dirigia a la zona de la Cova Solera i des d'aquí passava al Molí dels Bessons, on hi havia una bassa i una resclosa al llit de la riera. Encara avui en dia es poden veure restes de la resclosa al llit de la riera davant del lloc on s'havia ubicat aquest molí. La rierada del 1962 va malmetre el rec i la bassa.

Restes de la resclosa del Molí dels Bessons.
Foto Jordi Vilalta, febrer de 2015

Un altre rec portava el líquid element cap a la bassa del Molí de la Noguera i els seus horts, així com també als situats al costat de la masia de la Torre de la Llebre, per després tornar a la riera.  

Des de la resclosa del Molí dels Bessons l'aigua passava a la part esquerra de la riera vers l'actual benzinera de Can Jardí, on hi havia una font. D'aquí s'extreia aigua per regar les plantacions de can Jardí i de can Calopa, més avall.

Avui en dia no queda quasi res de tot aquest conjunt d'instal·lacions que durant segles abastiren d'aigua els horts i les indústries que donaven vida a la població de Rubí.