dilluns, 18 de maig de 2020

El pont-aqüeducte de Can Claverí

Si anem a passejar per la "carretera de la Llana" en direcció a Les Fonts, entre la riera i la via dels ferrocarrils, podem veure en un trencall a l'esquerra una estructura similar a un aqüeducte romà que rep el nom de pont de Can Claverí, dit així per estar molt a prop de la desapareguda masia d'aquest nom. En realitat no és de l'època de la dominació romana com potser alguns han pensat, sinó que data del segle XVIII i el seu nom popular sembla que era el de "pont de l'aigua".

El pont el juny de 2014. Foto Jordi Vilalta

Precisament fou entre els anys 1752 i 1753 quan es van desviar les aigües del torrent de Can Ramoneda per dirigir-les cap a la riera de Rubí i d'aquesta manera poder solucionar el problema del subministrament d'aigua als horts que es situaven a la banda esquerra d'aquest aqüífer, que travessa Rubí de nord a sud. En aquells temps el percentatge de terra de cultiu de Rubí destinat als horts era aproximadament un 1%, ja que la major part eren ceps. No obstant, eren importants per a l'alimentació del dia a dia de moltes persones. Existien moltes sèquies que tenien com a fi regar aquestes peces de terra i els regants, a partir de mitjans del segle XVIII, es trobaven sota l'autoritat de l'Ajuntament.

El pont el gener de 2013. Vista des de la part est. Foto Jordi Vilalta

Abans del desviament, el torrent que venia de Sant Muç i can Ramoneda passava per darrera el castell i abocava les seves aigües al rierol de Can Xercavins. Per fer aquestes obres va ser necessari tallar una carena que es trobava a la zona i el pont, pagat pels regants i els propietaris de la zona, es va construir precisament per salvar el desnivell provocat. El nou curs d'aquest rierol dividiria les propietats de can Serrallach (o can Claverí) i les de can Serra del Molí.

El pont, abans de ser reparat el 1993. Foto de Carles Embuena

La seva estructura, de pedra irregular i maons, està formada per tres arcs de mig punt (avui en dia se'n conserven dos) que sustenten el rec, reforçat avui en dia per formigó, al costat del qual es troba un camí pel qual encara actualment podem passejar. Existeix una làpida de pedra amb una inscripció il·legible però en la qual sembla detectar-se la data de 1753, any de la seva construcció, a càrrec de Miquel Claverí (segons indicacions de l'estudiós local Pere Bel). Sobre el pont, que també feia de camí per poder anar a l'ermita de Sant Muç, també es va habilitar un rec que portava l'aigua des de les deus existents a la zona de Can Serra fins al molí del castell de Rubí.

El pont a principis del segle passat. Arxiu GCMR-CER

El 1780 el viatger Francisco de Zamora ens esmenta el pont quan va passar per la nostra localitat: "Hay un puente para pasar una rierola muy buena y, al mismo tiempo, sirve de acueducto (Pont de l'Aigua)".

Més tard, al segle XIX, el poeta Miquel Sèrvole ens parla del "pont de l'aigua" en la seva Oda a Rubí: "I el pont de dos arcades que hi ha a Can Claverí". Podem constatar que en aquell temps ja només es conservaven dues de les tres arcades originals.

El pont a la primera meitat del segle passat. Al fons, el cementiri de Rubí.
Foto Arxiu GCMR-CER

Més tard, l'aigua corrent que portava el rec del pont també es faria servir com a força motriu de la central elèctrica que donava energia a la fàbrica de "la Seda" (Pich Aguilera).

Si anem avançant en el curs de la història de Rubí, constatem que abans de la rierada del 1962, es tenia constància de l'existència a les rodalies immediates del pont d'una mina subterrània que recollia les aigües de les fonts ubicades als entorns i les portava a les "basses de la Seda", construïdes el 1832 per obra de Narcís Menard.

Part superior del pont de Can Claverí, amb el rec i el camí. Foto Jordi Vilalta

Actualment el pont-aqüeducte de Can Claverí és de propietat municipal i protegit i catalogat com a Bé Cultural d'Interès local al catàleg de patrimoni. El 1993 es va reparar a causa del seu mal estat, ja que fins aquell moment presentava símptomes d'enfonsament i es trobava cobert per vegetació i bardisses.

Vista del rec situat sobre el pont. Foto Jordi Vilalta

Als voltants del pont trobem una pollancreda d'un 67 exemplars de Populus nigra italica així com un espai enjardinat.

Vista del pont i el seu entorn des de la banda oest. Foto Josep Maria Pérez

És un punt força interessant del nostre patrimoni local, no lluny del centre de la ciutat, al qual podem accedir fàcilment.

Cap comentari:

Publica un comentari