dissabte, 23 de maig de 2020

El déu de la vinya a Rubí

En aquesta entrada us mostrarem dues peces escultòriques d'època romana trobades a Rubí i que representen un déu molt popular en època imperial: ens referim a Bacus.

Identificat amb el Dionís grec, de molt possible procedència anatòlica, va arribar el seu culte a Roma cap al segle III aC a través dels contactes de la Urbs amb la Magna Grècia, la regió del sud d'Itàlia colonitzada pels grecs.

Tors del déu Bacus trobat a ca n'Oriol
Foto rubiidentitat.cat

Fill de Zeus i de Sèmele (o de Persèfone segons altres relats mitològics), era la divinitat del vi i de la fertilitat, inspirador també de la bogeria ritual i de l'èxtasi (de Bacus be la paraula "bacanal", que en realitat eren les orgiàstiques festes protagonitzades per dones que es celebraven a la Roma republicana i que el Senat prohibiria per la seva incitació a la transgressió social). També se l'equipara amb un vell déu romà, Liber Pater, que encarnava la fertilitat i el creixement, nocions tan necessàries en una societat eminentment agrícola com la romana dels primers segles.

Al llibre escrit per Núria Julià sobre la història de la viticultura a Rubí se'ns explica un relat mític que relaciona Bacus amb l'origen del conreu dels ceps. Un dia, el déu es dirigia a la seva illa natal de Naxos, on tenia la seva morada, i va aprofitar per fer una pausa per reposar. Prop d'ell va veure una planta desconeguda que agafà a fi d'emportar-se-la. Durant el trajecte, el vegetal va començar a créixer i a recargolar-se en torn al cos de Bacus. Arribat a casa, la va plantar al seu jardí i de seguida donà els seus fruits, dels quals va poder extreure'n el preuat vi. D'aquesta manera és com el déu Bacus va ensenyar a l'espècie humana l'art de la viticultura.

Analitzem, doncs, en primer lloc el bell tors de marbre pentèlic (regió d'Atenes) trobat a una sitja de la vil·la romana de ca n'Oriol durant les excavacions de 2003 i datat entre finals del segle I la primera meitat del II. Ens mostra un Bacus-Dionís amb el braç esquerre al costat del tronc i el braç dret alçat, el qual és molt possible que sostingués una vara coberta d'heura acabada en una pinya, un dels atributs típics d'aquest déu. En el nostre cas la figura de Bacus, que presenta una musculatura molt por remarcada i formes dulcificades, era coberta per una clàmide o petita capa de pell de pantera, restes de la qual es conserven damunt les espatlles, que li queia per l'esquena fins els glutis, que quedaven al descobert. El cap molt possiblement es trobava inclinat cap a la dreta. Segons Isabel Rodà, que estudià la peça, aquest aniria acompanyada per una representació d'un sàtir, del qual es conserva una mà i l'avantbraç dret, que agafa la figura principal per darrera de la cintura.

Una altra imatge del tors de ca n'Oriol. Foto jordi Vilalta

L'escultura figuraria en un lloc singular dins la pars urbana o residencial de la vil·la romana de ca n'Oriol. A casa nostra també han aparegut imatges molt similars , si descomptem Tarragona, a les vil·les dels Munts (Altafulla, el Tarragonés) o al conjunt de can Modolell (Cabrera de Mar, el Maresme), les dues residències senyorials de gran luxe com també molt possiblement hauria estat la nostra de ca n'Oriol.

En segon lloc, esmentarem el capet de marbre africà aparegut molt prop de la masia de can Bosch, que mesura uns 11 cm d'alçada i que fou elaborat a l'actual Tunísia. Data molt probablement de la segona meitat del segle II dC i aquí Bacus se'ns presenta amb un aspecte jove i somrient. Segons alguns estudiosos con Noguera Celdrán, el Bacus de can Bosch pertany a un tipus anomenat hermata (paraula deriva del déu Hermes) que representava tant a Hermes com a Bacus. Sembla que la nostra petita escultura podria ser un aplic ornamental d'un peu de taula (és la versió de les investigadores Eva Koppel i Isabel Rodà), encara que no s'exclou que pogués coronar un petit pilar situat al jardí de la possible vil·la romana ubicada prop de la masia de can Bosch.

Capet trobat a can Bosch. Foto Museu Municipal Castell

També existeix la versió del Bacus-Dionís amb barba, com el que va aparèixer fa molt poc a Badalona.

I és que als propietaris de les vil·les romanes dels camps de la Laietània, curulls de vinyes en aquells segles de prosperitat, els agradava posseir les imatges d'aquell déu de misteriosa procedència oriental que ensenyà en ancestrals temps mitològics l'art del conreu del vi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada