dilluns, 8 de juny de 2020

El paper de dues dones en la Transició a Rubí: Maite Borrajo i Montserrat Rovira

Aquesta entrada potser hagués estat millor publicar-la el Dia de la Dona, però pensem que no només és en aquella data quan s'ha de retre homenatge a les persones de sexe femení que s'han destacat en l'esdevenir de la ciutat, sinó que qualsevol moment és bo per tal d'abordar el tema de la presència de la dona en els afers que han marcat la història recent de Rubí.

Així doncs, avui tractarem sobre el protagonisme de dues dones en les lluites reivindicatives dels temps de la Transició i de l'establiment del primer Ajuntament de la democràcia. Ens referirem, concretament, a Montserrat Rovira (destacada en el moviment veïnal del barri de Ca n'Oriol) i a Maite Borrajo  (regidora d'ensenyament i única membre de sexe femení del primer consistori de Miquel Llugany).

Cal dir, com apunta Jaume Parras al seu llibre La Transició a Rubí. Retalls d'història d'uns anys viscuts acceleradament (2004), que hi havia molta presència de dones a les organitzacions clandestines dels últims temps del franquisme, així com a les noves associacions de veïns i als sindicats, encara que el seu pes no era molt elevat, ja que els sectors dirigents d'aquestes entitats i moviments eren en la seva quasi pràctica totalitat (excepte Montserrat Rovira) formats per homes.

Ja mort el dictador, sempre segons Parras, van sorgir algunes iniciatives autònomes de caire feminista com la Comissió de la Dona, el 1981, vinculada al sindicat Comissions Obrers (CCOO), i el seu successor, el Grup de Dones de Rubí, des de 1983. Eren elles hi havia moltes militants del Partit dels Comunistes de Catalunya i van fer una notable activitat quant a publicacions d'articles i altres actes de tipus reivindicatiu. Fins i tot van editar un butlletí anomenat La Lluna.

Però endinsem-nos ja en analitzar de manera més o menys breu la tasca que varen fer Rovira i Borrajo en aquells interessants temps de canvis.

Montserrat Rovira Pagés va néixer a Llagostera (el Gironès) i, després d'haver patit exili durant molts anys per causes polítiques, des de Barcelona va anar a raure al barri de Ca n'Oriol el 1971. Aquí, on va arribar a ser presidenta de l'associació de veïns de la zona, va ser una de les primeres dones en desenvolupar una notable activitat encapçalant moviments reivindicatius, com els que demanaven la comunicació del barri amb el centre de Rubí per transport públic, l'establiment d'aigua corrent a les cases o el cobriment del torrent de ca n'Oriol al carrer de Mallorca. Militant del PSUC (estava a la llista de les eleccions municipals de 1979, mentre era al capdavant de l'associació de veïns), era una persona molt carismàtica entre el veïnat i sempre estava al davant de totes les manifestacions a favor de les millores del barri. Com a anècdota ressenyem la que està publicada al llibre El barri de Ca n'Oriol, que narra com una vegada Montserrat Rovira fou detinguda per la Guàrdia Civil a la "plaça de la Palmera" (la rotonda actual entre el carrer de Lourdes, Sant Gaietà, camí de Ca n'Oriol i carrer de la Plana de Can Bertran) i com de seguida va ser posada en llibertat.

Montserrat Rovira (extret del fulletó publicitari del PSUC 
de les eleccions municipals de 1978). Arxiu Pere Bel

Maite Borrajo Vázquez era d'Orense i vivia al barri "Rubí Sur" (segons la publicitat electoral del PSUC de les eleccions municipals del 1979). Era mestra de professió i llicenciada en Història de l'Art, molt involucrada en temes relatius al món educatiu. De fet va ser presidenta de la Coordinadora d'Ensenyament i al primer ajuntament de la democràcia (1979-1983) va esdevenir regidora d'Ensenyament, sense deixar la seva professió. Es va enfrontar al greu problema de la manca de places escolars a Rubí, així com del manteniment dels centres educatius que ja eren creats o estaven en procés de construcció. Tanmateix, va rebre fortes crítiques de les formacions polítiques de l'oposició. Potser, entre altres coses, perquè una de les seves idees era instal·lar el primer institut públic de BUP i COU a l'edifici del col·legi Joan Maragall, molt allunyat del centre de la població (vegeu el llibre Rubí als Pupitres, de J. Parras i M. Santirso).

Maite Borrajo (extret delfulletó publicitari del PSUC
de les eleccions municipals de 1978). Arxiu Pere Bel

En aquest entrada hem presentat una mostra de com dues persones pertanyents al sexe femení varen exercir una notable feina en els temps difícil de l'anomenada "transició" política i és que hem de ressenyar que al costat de molts homes que lluitaren per defensar la seves reivindicacions socials, econòmiques i polítiques també hi hagueren abundoses dones. Serveixi aquest text per recordar-les.

Cap comentari:

Publica un comentari